Si em voleu acompanyar per Lanzarote seguint la petja de César Manrique...

César Manrique, pintor, escultor i arquitecte, fou un clar defensor dels valors mediambientals i la seva obra ha buscat l'harmonia entre l'art, l'arquitectura tradicional, el paisatge i la natura. Tant és així que l'any 1978 se li va atorgar el Premi Mundial d'Ecologia i Turisme.

De les seves mans han sortit una bona part de les actuacions artístico-paisatgístiques de l'illa. Visitar les més significatives és l'excusa perfecte per conèixer Lanzarote i apreciar les seves singularitats.

Manrique va néixer a Arrecife, a la vora de la llacuna de San Ginés.

Al nord de la ciutat, dalt d'un turó que domina el port, a finals del segle XVIII s'hi va edificar el castell de San José.

La construcció havia entrat en una espiral de deteriorament i abandó fins que l'any 1976 Manrique es va fer càrrec de la seva restauració i reconversió en el què avui és el Museu Internacional d'Art Contemporani. A la part inferior, amb vistes al port hi ha un restaurant.

Visitem la Fundació César Manrique ubicada a la població de Tahíche, sobre una gran colada de lava.

La instal·lació està formada per la que fou la casa de l'artista, el seu estudi, les dependències que ocupaven el servei i els garatges. 

La casa d'estil tradicional està construïda aprofitant l'espai deixat per cinc grans bombolles volcàniques que es comuniquen per estrets passadissos foradats a la roca basàltica.

En diferents espais interiors i exteriors s'hi exhibeixen obres del propi Manrique i d'altres artistes.

Ens arribem a la que fou la seva darrera gran obra, el Jardí de Cactus. 

A la zona de Guatiza, en una antiga pedrera en forma d'amfiteatre d'on s'extreia terra volcànica, s'hi va dissenyar el cactarium en el què trobem més de mil quatre-centes espècies diferents de cactus.

De la seva darrera gran obra anem a la primera, els Jameos del Agua.

El terme "jameo"és una paraula guanxe exclusiva de Lanzarote que s'aplica als forats originats per l'ensorrament del sostre d'un tub volcànic.

En aquest indret hi ha dos jameos. Comença la visita baixant al Jameo Chico, on hi ha un restaurant. L'obertura està coberta amb grans lones ataronjades.

Continuem baixant fins a un gran llac subterrani.

A l'altre costat s'arriba al Jameo Grande, on hi ha una gran piscina rodejada de jardí i un auditori a l'interior d'una gran cova volcànica.

Anem cap al nord de l'illa. Al capdamunt dels cingles de Famada hi ha el Mirador del Rio.

Aprofitant una antiga bateria d'artilleria, el mirador ofereix unes magnífiques vistes de l'illa de La Graciosa i la resta de petites illes de l'arxipèlag Chinijo, així com de les salines del Rio, les mes antigues de Canàries.

Anem ara al Parc Nacional de Timanfaya. El Diablo, el símbol que el caracteritza va ser dissenyat per Manrique.

A la zona on es pot accedir amb cotxe dins del parc hi ha el Horno-Asador el Diablo. Un restaurant-mirador on es prepara el menjar aprofitant la calor del volcà que, a un parell de metres de profunditat, arriba als 300º.

Al centre de l'illa, al municipi de San Bartolomé, Manrique va dissenyar el Monument a la Fecunditat i la Casa del Campesino.

Una immersió en la cultura popular de Lanzarote, en l'arquitectura, l'agricultura i l'artesania.

Acabem el recorregut a la Casa-Museu de César Manrique a Haría.

A principis del 1986 va començar les obres de rehabilitació i condicionament d'una antiga finca agrícola al mig d'un palmerar. Sis anys més tard s'hi va traslladar a viure i a treballar.