Seguirem la ruta de l'aigua, l'arquitectura relacionada, i el seu paisatge entre horts i deveses.
Sortim de l'antiga fàbrica tèxtil Coma i Cros, la ubicació de la qual no és en absolut aliena a l'abundància d'aigua. Va estar en funcionament fins l'any 1998, l'any següent, les instal·lacions van passar a ser de propietat municipal i després de rehabilitar l'edifici, avui alberga un conjunt de biblioteca, ateneu d'entitats, dependències universitàries i el Museu de l'Aigua que, lamentablement, està tancat. La seva visita hagués estat un bon complement a aquesta proposta.
A la vora, i directament relacionada, hi ha la Central del Molí, que aprofita el salt de gairebé dos metres i mig de la séquia Monar. Originàriament era un molí fariner que es reconvertí per a proporcionar energia elèctrica a la indústria tèxtil.
Seguim endavant fins a la torre de la Farga. Torre defensiva de planta i tres pisos, adossada al mas Santdionís, el conjunt és d'estil gòtic civil. Està situada al que era el camí ral d'Amer i la seva funció era la de protegir tant la farga, com els molins i masos de la zona.
Arribem a un gran espai enjardinat, de transició entre el teixit urbà i el medi natural, l'anomenat Parc del Rec Monar.
Entrem ara al nucli antic de la vila que té una sèrie d'indrets interessants. Ens crida l'atenció una mostra d'allò que diuen que els extrems s'acaben trobant: el punt de confluència del carrer Curt amb el Llarg.
Arribem seguidament a Can Panxut, des de l'any 97 seu del Teatre de Salt. A la plaça hi ha l'escultura de Josep Admetlla "Cúpula invertida".
Per tot el barri vell anem observant finestres i balcons que criden l'atenció.
Seguim cap a la plaça de la Vila on hi ha un conjunt escultòric de tres llúdrigues, obra de l'Enric Sala. La llúdriga havia estat molt abundant a les ribes del Ter fins que va arribar a desaparèixer a mitjans de segle passat. Recentment s'hi ha reintroduït.
Més amunt hi ha l'església de Sant Cugat de la que se n'ha trobat documentació de l'any 882. La construcció actual és del segle XVII amb una gran ampliació de principis del XX. La torre del campanar és de base quadrada amb la part superior octogonal. La porta està decorada amb pilastres i volutes adossades i un timpà obert amb la imatge del sant.
Al costat de ponent hi ha el mas Llorens, avui seu de l'escola de Belles Arts. Un edifici fortificat del que podem observar algunes espitlleres de ballesta.
Tornem a cercar la zona d'horts que hi ha a continuació del parc. Travessem la séquia Monar, construïda a l'època medieval i que, modificada i ampliada, ha permès la instal·lació d'indústries tèxtils i el rec de tota la zona.
En aquest punt ve de proveir aigua a l'empresa Gasol, també del sector tèxtil.
Acabem de travessar la zona d'horts i
quan entrem a les deveses, passem pel costat del Safareig de les Dones. Antic rentador públic que data de l'any 1889, avui rehabilitat i tancat.
Observem un senyal curiós que ens adverteix de la fauna que podem trobar.
Les deveses són un espai de més de 300 hectàrees, entre el Ter i el nucli urbà, de gran importància ecològica.
En aquesta zona, que havia estat de pastura, s'hi van començar a fer plantacions d'arbres tant per a l'aprofitament de la fusta com per a controlar els danys de les riuades, abans de la construcció de les grans preses que actualment en regulen el cabal.
Passem per sota de l'autopista i trobem el curs de la riera de la Maçana, de la que, a causa de la construcció d'aquesta via, es va haver de modificar el seu curs natural tot canalitzant-la cap al Ter, quan sempre havia desembocat al riu Güell.
Ara el camí coincideix amb el traçat de l'antic carrilet de Girona a Olot, via verda molt freqüentada tant per caminants com per ciclistes.
La ruta segueix entre camps a l'esquerra i deveses a la dreta.
Ens crida l'atenció l'existència d'uns tancats de construcció molt rudimentària entre les plantacions d'arbres. Són espais que han estat delimitats per immigrants africans. A partir del més de maig hi conreen plantes que formen part de la seva dieta i que no són pròpies d'aquestes latituds.
Quan albirem el Ter trobem que, en un dels seus braços, s'hi ha habilitat una zona d'aigües braves on practicar el piragüisme.
Seguidament arribem a la resclosa de la Pilastra, punt d'origen de la séquia Monar que sortint del Ter, portarà l'aigua fins a l'Onyar.
No gaire més endavant arribem al nucli de Bescanó.
L'antiga estació del carrilet, a diferència de les que hi ha en altres poblacions, està en pèssimes condicions.
A la sortida de Bescanó, a mà esquerra, hi ha la central hidroelèctrica dels Comtes de Berenguer. Edifici modernista obra de l'arquitecte Joan Roca i Pinet, de qui hem vist treballs seus tant a Olot, com a Les Planes d'Hostoles.
És de l'any 1916, consta de tres pisos, a l'inferior dels quals hi ha les boques de desguàs de les dues turbines. Avui encara funcionen les originals.
Continuem el traçat del carrilet i a mig camí del veïnat de Vilanna, a mà esquerra hi ha un dels pous de glaç millor conservats del país. Sembla que va ser construït durant el segle XVII com a centre de producció i emmagatzemament de glaç. A l'hivern es feia glaç en uns bases properes i s'anava traslladant a l'interior de la construcció, que quedava segellat i s'obria entre maig i octubre per aprofitar el gel que majoritàriament era traslladat a la ciutat de Girona.
Continuem fins a arribar a la central hidroelèctrica de Vilanna, també d'estètica modernista i feta construir pel mateix compte de Berenguer segons el projecte de Joan Roca i Pinet. Aquesta central va entrar en funcionament l'any 1906 i dos anys més tard l'electricitat produïda arribava fins a Palamós.
Tornem pel mateix camí fins a la vila de Salt.
