Si em voleu acompanyar pel Port de la Selva...

Un grup de literats i pintors, durant les primeres dècades del segle passat, varen anar "descobrint" el Port de la Selva. Fortament impressionats per la bellesa del poble i la idiosincràsia de la seva gent, el van convertir en el seu refugi d'estiu.

El fil conductor d'aquesta visita serà veure com són avui els indrets, els paisatges, les platges i cales, els carrers i edificis que varen inspirar algunes de les obres dels dos escriptors més coneguts d'entre els que hi varen fer estada, parlem de Josep Maria de Sagarra i de Josep Vicenç Foix.

Arribant per la carretera GI-612 des de Llançà, a mà esquerra, hi ha un mirador des d'on tenim una magnífica visió de la badia, de la platja, del port i del poble mateix.

Josep Maria de Sagarra ho va definir així: "... és en aquell lloc que la pedra viva de Catalunya s'acosta més al mar i el poble del Port de la Selva sembla tan enamorat de l'aigua que les cases no s'amunteguen les unes damunt les altres, ni s'arrapen a la pujada, sinó que van baixant i van posant-se l'una al costat de l'altra, fent una dolcíssima cinta blanca que voreja la corba marina. I una mica més amunt de les teulades del poble hi veieu la façana i el campanar de l'església..."

Així que creuem la riera de Rubiés comença el passeig que separa la platja de les cases. A l'inici, el passeig està arbrat amb dues fileres de tamarius,

també aquí hi trobem el primer dels plafons amb què es recorda l'empremta que va deixar J.V. Foix. Es tracta d'un itinerari creat amb motiu dels vint-i-cinc anys de la mort del poeta.

"Quan uns amics meus i jo vàrem descobrir el Port de la Selva, aquest lloc era una meravella inexplorada: només el pintor Padilla sabia el secret del color d'aquestes aigües i d'aquesta pedra, només algun poeta i algun apotecari de Figueres portaven les criatures al Port de la Selva i les mullaven en una platja deserta que desconeixia l'existència de les casetes de bany." Aquest és el record d'en Josep Maria de Sagarra, res a veure amb les activitats que avui en dia podem trobar en aquesta platja.

Rafael Martínez Padilla

Rafael Martínez Padilla

Seguim pel passeig i ens aturem a la biblioteca municipal on, si hi estem interessats, podem trobar molta bibliografia d'ambdós personatges. Un bust de J.V. Foix ens observa complagut mentre fem la recerca.

Arribem al punt en què comença la carretera GI-613 que ens duria cap a Cadaqués i Roses, l'agafem fins a la segona rotonda, a la sortida del nucli urbà. Rotonda adornada amb vinyes, en record de les "Vinyes verdes vora el mar" que inspiraren el poema de Sagarra i que, com a cultiu principal en aquestes terres, formaven part del paisatge.

Uns metres més amunt, a mà esquerra, tenim el cementiri municipal.

El cementiri del Port de la Selva és el "blanc cementiri dels mariners" tal com el defineix en Josep Maria de Sagarra en el poema "Ancores i estrelles". En record, una creu amb una barca i un llibre obert presideixen el primer dels espais esglaonats del cementiri.

Fem una respectuosa visita al recinte, on constatem que són diverses les sepultures  en què s'expressa gràficament el fet que són gent del mar els qui hi reposen.

Des de la part més elevada, entre els pins, s'arriba a albirar aquest mar que els continua acompanyant.

Tornem al passeig on trobem un gran canó de bronze fet d'una sola peça, de més de tres tones de pes, que, a finals del segle XVIII, era transportat en un vaixell que va naufragar davant de les costes del Port de la Selva. Fou localitzat l'any 1964 per uns corallers i rescatat dies després amb l'ajuda de pescadors de la població.

En la passejada pel poble ens anirem fixant en les cases de l'època, del segle XIX i principis del XX.

Arribem a la plaça del Dr. Oriol on hi ha un monòlit que marca el començament de l'avinguda dedicada a J.V. Foix.

Continuem per la mateixa vorera

fins arribar al Cafè de la Marina, fundat l'any 1888, que fou immortalitzat per Sagarra en triar-lo com a escenari de la coneguda obra de teatre que en duu el nom.

Josep Maria de Sagarra parlant de la peça teatral diu que la va ambientar en un indret que coneix prou bé: "Jo sóc un enamorat de la Costa Brava del nostre país, especialment dels pobles veïns a Cap de Creus, i més encara del Port de la Selva. La vida dels pescadors i dels mariners d'aquells indrets, la conec bastant, i ja fa molt de temps que tenia ganes de dur-la al teatre, en una forma estilitzada i poètica, inventant un argument sentimental qualsevol i fent-la viure dintre l'aire que respiren els pescadors empordanesos...".

Al seu interior, en un pany de paret, hi ha un mural on es reprodueixen alguns paràgrafs de l'obra, així com una antiga fotografia de l'escriptor voltat d'amics, voltat de mariners.

Al final de la barra del cafè, hi ha la reproducció ampliada d'una plana de la peça teatral manuscrita per l'autor.

El local, punt de trobada habitual d'intel·lectuals i pescadors, també fou font d'anècdotes i d'inspiració per a Foix. "Qui no ha parlat amb el Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva... La coneixença d'en Luard la devem a les llargues sentades amb els pescadors, aplegats al Cafè de la Marina. En Luard inventa fets nous en una mateixa història, i en renova la sorpresa. Les variants de les seves contalles són gairebé incomptables, i un got de conyac a temps il·lumina el paisatge on es mouen els actors..."

Davant del Cafè, avui punt de trobada d'estiuejants, en Foix hi va viure una anècdota que li agradava recordar: "Passant per davant d'uns pescadors asseguts davant del Cafè de la Marina, van sentir com els deien ""culs blancs"". Els de ciutat anaven vestits, com era moda entre els estiuejants, amb pantalons blancs, en canvi els pescadors tots portaven pantalons blaus; arran del què es varen sentir dir, van anar a comprar-se uns pantalons blaus,  i amb aquest gest n'hi va haver prou per ser uns més a les tertúlies dels pescadors".

Aquí s'inicia el moll d'en Balleu. El gran edifici a mà dreta havia estat l'Hotel Comerç on s'allotjaven els intel·lectuals forans, entre ells en Sagarra, i també en Foix, fins que l'any 1947 es va comprar una casa al poble.

Al costat, on avui hi ha l'Espai Port, abans la Sala del Ball, encara abans fou la seu del Casino la Flor de Maig, on es diu que en Sagarra va escriure All i salobre.

Al darrer edifici d'aquest moll és on la Confraria de Pescadors hi té la llotja del peix.

A l'esplanada, entre els molls d'en Balleu  i de la Timba, és habitual trobar-hi  xarxes de pesca esteses al sol.

Continuem voltant el moll, ara de la Timba. Per aquí tenia l'entrada el Café de los Bienvenidos, era punt de trobada de pescadors. El local fou destruït  per una bomba durant la guerra civil.

Fem una ullada a la senzilla decoració de l'edifici als baixos del qual hi ha l'oficina de turisme.

Seguim pel carrer de l'Illa fins al Cafè Espanya, local que, tot i no estar relacionat amb escriptors i mariners, ens fa aturar ja que es ben visible des de diferents punts del poble per la combinació de blanc i rosa de la seva façana. Com a punt de trobada ha seguit la saga dels cafès llegendaris del poble.

I arribem a la plaça Pol Nadal i Mallol, centre de les transaccions econòmiques  quan es feien les exportacions marítimes de vi i salaons. La plaça ha anat canviant de nom segons el moment polític, tanmateix popularment sempre se l'ha conegut com la plaça d'Aquí de Sota.

Aquest és el punt de partida d'un dels textos de Foix a L'Estrella d'en Perris.

Ens enfilem per anar a l'església, per fer-hi cap passem pel Cantó dels Gats, aquí els felins són els protagonistes.

L'església de Nostra Senyora de les Neus es va començar a construir el 1738, ara fa una cinquantena d'anys, va ser ampliada amb la construcció del creuer i l'absis.

Davant de l'edifici de l'església hi ha el panell que ens informa que estem a l'escenari d'un parell de textos d'en Foix.

Tornem a la vora del mar. La petita platja, la platja d'Aquí de Sota, atrapada entre els dos ports, el pesquer i l'esportiu, resta com a un petit oasi aturat en el temps. Hi ha pescadors que encara avui paren les barques damunt la sorra.

De vegades els pescadors es deixaven acompanyar en la seva feina per algun dels escriptors, en tornar a punta d'alba hi havia les torranyades de sardines amb foc de sarments a la platja, davant del Cafè de los Bienvenidos, i cantaven havaneres i cançons de mar fins que el sol ja començava a ser alt.

Continuem per carrer del Mar, actualment hi veiem un seguit de molls per a barques esportives, aquí hi havia hagut el moll d'en Pere Pi on Foix amarrava la seva barca. Un mariner, en Joaquim Cervera, en Quimet, durant molts anys el va portar per totes les cales del Cap de Creus.

Segarra va immortalitzar Cervera tot dedicant-li la Balada del clavell morenet.

Arribem a la plaça del Port de Reig, pugem a mà dreta fins al carrer de la Unió i cerquem el número 90, aquesta fou la casa d'en Foix. Una antiga casa de pescadors que ell es va fer rehabilitar i decorar al seu gust.

Tornem enrere pel carrer Unió

per baixar cap al mar. Agafem les escales que porten cap al Port de Reig, un altre indret escenari de diversos textos d'en Foix.

Per acabar la visita sortim del nucli urbà, seguim la carretera que acaba a la Punta de la Creu, on s'obre la petita badia amb les cales Tamariua i Cativa. En Foix en coneixia tots els racons i en parlà a les seves obres, singularment a L'Estrella d'en Perris.

* * * * * * * * * *

Vull expressar el meu agraïment a la Carme de la Biblioteca del Port de la Selva, per la seva amabilitat i facilitats rebudes a l'hora de consultar tota la bibliografia al seu abast.