dimecres, 29 de maig de 2019

Si em voleu acompanyar a Caldes de Malavella...

Veurem l'evolució de la vila des del segle II a.C., visitarem les primeres instal·lacions termals, les muralles medievals, els castells, l'ampliació de la vila fora muralles, les fonts i els balnearis. Comencem?

Si bé s'han trobat restes del paleolític superior sembla que no és fins a finals dels segle II a.C. que els romans donen valor a les aigües termals. De mica en mica es va anar consolidant un nucli de població a l'entorn de les primeres termes que, a finals del segle I, era conegut com a Aqvae Calidae.



Les propietats curatives d'aquestes aigües i el fet de trobar-se a prop del traçat de la Via Augusta van contribuir al ràpid creixement de la vila.

A l'edat mitjana s'emmuralla la ciutat,



es prohibeixen els banys públics i, al voltant de les termes, s'edifica el castell feudal. 

Se'n conserven tres torres circulars.




A redós del castell hi havia una petita capella que fou romànica, l'ermita de Sant Grau. Durant el segle XIX es va reconstruir donant-li l'aspecte que té avui en dia.


De l'any 1053 és el document més antic que es conserva parlant de l'església de Sant Esteve. Fou construïda damunt del què havia sigut un primitiu temple romà. L'estil romànic s'aprecia especialment a l'absis decorat amb arcuacions llombardes.


L'església fou modificada durant el segle XVII. La façana és d'estil renaixentista.


Amb els anys es va anar construint entre el recinte emmurallat i l'església formant un raval. Moltes de les cases mantenen elements de l'època.

Carrer Plaça dels Polls
Can Trelles

Cal Ferrer de la Plaça
Arribem a la cruïlla on es troben els antics camins de Girona, Cassà, Vidreres i Santa Coloma. 



Cal Pebrot
La llinda d'una finestra de cal Pebrot indica que fou una sastreria.
L'any 1840, amb la construcció de la primera casa de banys, Caldes feu el primer pas per convertir-se en una ciutat balneària moderna. Després se'n construïren d'altres i feren de Caldes una vila d'estiueig.

L'any 1845 les aigües termals, per les seves propietats, foren declarades d'ús públic. Encara avui és habitual veure gent emplenant garrafes d'aigua a les diferents fonts de la vila.

Les fonts termals brollen al voltant dels 56º.

Font de Sant Narcís

Font dels bullidors

Font de la mina o del raig d'en Mel

Safareig públic

Al turó de Sant Grau hi ha altres fonts i safareigs. Unes a l'aire lliure


i altres protegides per sengles templets.




A partir de finals del segle XIX Caldes feu una gran transformació amb la construcció de cases de segona residència d'estils diversos que, a la vegada, van propiciar que la vila es dotés de nous equipaments.

Casa Rosa




Can Manegat

Biblioteca Francesc Ferrer i Guardia

Molts d'ells a l'entorn de la Rambla Recolons.


Casa Mas Ros


Xalet d'Antoni Mas


Xalets d'en Vilar

Teatre-Casino

Casa del carrer Pla i Deniel, 15


Casa Quintana


Casa Pla i Deniel



Actualment són dos els balnearis de Caldes.

El balneari Prats. Cap a mitjans del segle XIX la família Prats va canalitzar l'aigua de la font de la Mina i van fundar una casa de banys que, a finals de segle, van engrandir construint l'edifici neoclàssic que avui és el balneari.





I el balneari Vichy Catalán. L'any 1891 van començar les obres de construcció del balneari promogudes pel Dr. Modest Furest i Roca. L'edifici és modernista amb elements arabitzants. 





Jònica. Escultura de Josep M. Subirachs al jardí del balneari
Sortint del centre urbà arribem al parc de la Font de la Vaca. La font dóna la benvinguda al parc,


més endavant hi ha el Casinet, un berenador de planta octogonal


i un edifici que acull l'Aula de Música.



Allunyat del nucli urbà, dalt del turó de Sant Maurici, s'alcen les restes del castell de Malavella, construït amb blocs basàltics producte de l'erupció d'una xemeneia volcànica. Al terra s'observa la colada de basalt.




Al costat del castell hi ha l'ermita del mateix nom.


Ens acomiadem de Caldes donant un cop d'ull a l'estació del ferrocarril, un edifici de l'estil eclèctic propi de les darreries del segle XIX. L'interior està decorat amb ceràmica.



19 comentaris:

  1. Excel·lent reportatge. Llàstima que no vam poder acompanyar-vos.
    Una cordial salutació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Llorenç, us vàrem trobar a faltar.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Quin reportatge més complert i didàctic...
    fa molts anys que vaig anar però hauria de tornar altre vegada...
    Molt bones les fotos i la documentació

    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va passar el mateix, feia gairebé una vintena d'anys que hi vaig estar i m'ha agradat veure-ho de nou i amb detall.
      Gràcies, Esmeralda.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si tu dius que està bé, ja estic satisfet, Vicenç.
      Gràcies per tot.

      Elimina
  4. Un reportaje completo, con una muy buena selección de fotografías en las que se pone de manifiesto el estilo y encanto especial de estas ciudades balneario.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la compañia y el comentario, Miguel
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Evidentment no conec Caldes tan bé com tu. Aquest recorregut es una autèntica delicia per passejar pels llocs emblematics d'una població amb molt encant. Fa poc he llegit "El fill de l'italià" de Rafel Nadal, on Caldes esdevé protagonista d'un llibre molt recomanable.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tenim a casa i el llegiré molt aviat.
      Gràcies i una abraçada, Josep.

      Elimina
  6. Manel, un reportatge molt ben documentat i unes fotos molt maques.
    Fins la próxima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'una bona part el mèrit és vostre, Agustina.
      Molt agraït.

      Elimina
  7. Molt bones fotografies per a explicar l'arquitectura a vegades escultòrica de tot aquest entorn.

    ResponElimina
  8. Bon dia, Manel,
    Magnífic reportatge! A Caldes estaran ben contents i els que t'anem seguin també.
    Un lloc per tornar. Gràcies pels descobriments de llocs que no he pogut veure. M'agraden els safareigs,l'aigua, la remor. Totes les fotos i els llocs són preciosos. A través d'ells et pots imaginar la història, l'estació. M'ha agradat tot! Gràcies per la teva feina!
    Al Balneari Prats vaig estar la passada tardor.
    Vichy i el restaurant del balneari tenen post al blog.
    Una abraçada i de nou moltes gràcies,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com vàrem comentar amb en Josep, amb posterioritat a la publicació del post he llegit el llibre "El fill de l'italià" de Rafel Nadal, amb l'interès afegit de que molts dels indrets descrits a la novel·la els vaig veure i en alguns casos fotografiar.
      Gràcies Fina i una abraçada.

      Elimina
  9. Molt maco aquet poble i molt bon reportatge,dont ganes d'anar a fer un vol,amb fa pensar amb la Garriga amb aquestes cases.Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'alguna manera tenen molt en comú, ambdós són pobles amb termes i això les va convertir amb viles d'estiueig el que va comportar la construcció d'habitatges singulars.
      Una abraçada.

      Elimina
  10. ·.
    Llevamos ausente mucho tiempo. Hoy he regresado yo y me encanta haberme encontrado este excelente reportaje en el que sabes sumar tus estupendas fotos con la cuidada exposición literaria.
    Um abrazo


    LMA · & · CR

    ResponElimina