Girona té un interessant patrimoni arquitectònic fruit de l'evolució del Modernisme cap el Noucentisme.
La ciutat queda dividida pel riu Onyar, el Barri Vell a la riba dreta i el del Mercadal i l'Eixample a l'esquerra. Avui farem un recorregut cercant aquests edificis de la part antiga, o sigui de la riba dreta, tot i això, també ens els mirarem des de l'altra costat del riu per veure com llueixen. Vinga!
Des del Passeig de Canalejas arribem al Pont de la Princesa o d'en Gómez. Miquel Gómez era el propietari de la casa, un tros de la qual va haver de ser enderrocada per a la construcció del pont. En aquesta casa hi visqué de casat l'arquitecte Rafael Masó i seva és la decoració de la façana que dóna al riu.
Al número 29 del carrer Ballesteries hi ha la casa Masó, la casa on va néixer en Rafael Masó i és la unió de quatre habitatges. L'arquitecte en va unificar l'exterior i ordenar els espais interiors. El portal dovellat dóna la idea d'entrar en una casa pairal.
A la planta baixa, avui seu de la Fundació que du el seu nom, a l'any 1889 el pare de l'arquitecte va començar a imprimir i dirigir el Diari de Girona.
Al carrer de l'Argenteria número 3 hi ha la farmàcia Masó-Puig, actualment farmàcia Saguer. Aquest va ser un dels primers encàrrecs al jove arquitecte Masó, consistent en la reforma d'un vell local per a habilitar-lo com a farmàcia per el seu germà Joan. Malauradament la façana va ser modificada l'any 1935, malgrat això, l'interior encara conserva moltíssims elements de l'etapa modernista de l'arquitecte.
Al número 8 del mateix carrer de l'Argenteria hi ha la pastisseria Puig, avui torroneria de Victoriano Candela, on diuen que un pastisser francès refugiat de la Gran Guerra va crear el "xuixo", que ell anomenava "chou à la crème" i que ha esdevingut una especialitat típica de la ciutat. L'establiment té una clara decoració noucentista.
Al número 25 de la Rambla de la LLibertat hi ha la casa Norat, un dels edificis modernistes més interessants de la ciutat. Entre 1912 i 1913 en Joan Roca Pinet va reformar totalment un edifici anterior de quatre plantes, influenciat per l'obra d'en Domènech i Montaner.
Seguint per la Rambla, al número 1 hi ha la Sala Fidel Aguilar, actualment acull la seu d'una de les oficines d'informació turística. Porta el nom de l'escultor gironí que es va relacionar amb Xavier Montsalvatge i Rafael Masó, els quals integraren el grup precursor del Noucentisme a Girona. L'edifici de l'any 1928, noucentista, és obra de Joaquim Maggioni.
A la plaça dels Castanyers número 9 hi ha la farmàcia Plana, que presenta una interessant decoració noucentista. Destaquen les ceràmiques de Salvador Sunet Urgellès i Joan Vives.
Al carrer de la Neu cantonada amb la plaça dels Mercaders veiem el Bloc Salieti. Per encàrrec d'en Joan Salieti, Rafael Masó va dissenyar al 1910 aquest bloc de pisos de lloguer. Destaquen les rajoles de mugró o mamelló, amb una línia espiral, que l'arquitecte va emprar en moltes de les seves construccions.
A la plaça del Vi, davant de l'Ajuntament, hi ha la casa Barceló. L'edifici del segle XV fou reformat el 1929 sota la direcció d'en Joan Roca Pinet. A sobre de la volta central s'hi conserva un relleu gòtic del final del segle XV dedicat als quatre sants màrtirs de la ciutat de Girona: sant Germà, sant Just, sant Paulí i sant Scici, patrons dels pedraires i picapedrers.
A l'inici del carrer dels Ciutadans, al número 4, hi ha can Gelabert, Queviures Moriscot, del 1908, botiga modernista situada als baixos d'un edifici medieval.
Davant per davant, al número 3 hi ha l'Agència Gómez, tant l'exterior com l'interior conserven el mateix estil dels seus primers anys.
Al número 6 del carrer de la Força hi ha la casa Ribas Crehuet, casa noucentista de nova planta, dels anys 1927-28 obra de Rafael Masó, dedicada a pisos de lloguer. Ben integrada amb la resta d'edificis històrics que l'envolten.
Al carrer del Portal Nou hi trobem un parell de cases noucentistes de l'arquitecte Joan Roca Pinet, la primera al número 21, la casa Rigau. En ser un carrer molt estret, la millor visió de la façana és des de dalt de la muralla,
a continuació, als números 17-19, la casa Dalmau, del 1917, amb un edifici com a garatge separat de la casa principal. A la cantonada amb el tram d'escales que puja del carrer de Sant Josep hi ha aquest cartell de ceràmica, calia afegir-hi "... i no el trenqueu".
Al carrer del Carme 103 hi ha un edifici noucentista, la casa Valls, del 1927, construïda segons projecte de l'arquitecte Josep Esteve Corredor, que professionalment va col·laborar amb Rafael Masó.
Finalment, seguim la riba dreta cap al nord, ara del riu Ter, després que aquest ha rebut el cabdal de l'Onyar. Al barri del Pont Major hi han dues obres modernistes de l'arquitecte Enric Catà Catà, col·laborador d'en Domènech i Montaner.
Del 1907 és l'edifici de les Destil·leries Regàs, on es combinen la pedra, el maó i la ceràmica amb predomini del color verd. Des del 2003 és la seu del Centre Cívic del barri.
Del 1911 és l'edifici de Destil·leries Gerunda, encara avui seu de l'empresa amb celler i venda de vins i licors. Es conserven elements antics com ara la sala de botes i el primer alambí.
