Si em voleu acompanyar del Clot d'Espolla al Salt de Martís...

El sistema hidrogeològic de Banyoles constitueix un complex càrstic caracteritzat per una zona d’alimentació llunyana de marcada influència pluviomètrica, i una zona de sortida condicionada per la tectònica. La diferència de cotes entre ambdues zones és suficient per conferir als aqüífers la pressió necessària per mantenir el procés de carstificació. Els punts de sortida es localitzen en quatre grans àrees esglaonades en alçada, que poden tenir un funcionament continu o intermitent segons la pressió. Aquestes zones de surgència són el Pla de Martís-Usall, la Vall de Sant Miquel de Campmajor, la Depressió de Banyoles i la Vall del riu Fluvià. El procés dominant en tota la geozona és el desenvolupament de formes de dissolució càrstica, constituint un exemple únic a Catalunya de carst actiu amb formació de travertins.

Al Pla d'Usall hi ha, a més del Clot o platja d'Espolla, deus i bullidors de caràcter temporani. Són els darrers vestigis d'un antic estany que havia ocupat tot el pla, al fons del qual es va formar una capa de travertí més antic i compacte que el de Banyoles. En alguns indrets es pot observar aquest travertí i les seves curioses formes de carstificació superficials.

El Clot d'Espolla té unes dimensions de 360 m de llargada per 145 m d’amplada màxima. El centre d’aquesta surgència fou aprofundida ja que s’utilitzà durant molt de temps com a pedrera per extreure’n el travertí. La seva fondària és variable segons la quantitat d’aigua emmagatzemada i el flux de surgència i té un màxim de 5 m en el seu punt més profund. S’omple d’aigua irregularment a la primavera i/o a la tardor, després de les pluges, amb una capacitat màxima de 40.000 m3, tot i que també en períodes de sequera es pot estar varis anys sense omplir-se, o omplir-se només en una estació de pluges.

A dalt el 19 d'abril de 2009 amb poca aigua. A sota el 16 d'octubre de 2010 ple a vessar.

Quan s’està emplenant es poden observar els bullidors (entrades d’aigua subterrània amb pressió i aire que generen bombolles o un moviment d’aigua visible a simple vista) que l’alimenten l’aigua per entre les escletxes de les roques del fons.

L’aigua de la platja d’Espolla retorna al riu Fluvià a través d’un rec construït artificialment que travessa tot el Pla de Martís i condueix l'aigua cap el riu Fluvià. Aquest rec, normalment sec, en portar aigua durant uns dies ens proporciona imatges curioses com aquesta de poder veure cards que per uns dies esdevenen plantes aquàtiques.

El rec travessant el Pla a punt d'arribar a Martís de Dalt. A partir d'aquí l'aigua va agafant velocitat abans de la baixada cap el Fluvià (un desnivell de més de 100 m) formant un seguit de saltants força espectaculars. Primer trobem el saltant petit abans de que el camí que travessa el torrent ens porti fins al saltant gros.