Continuarem a la recerca del patrimoni de Girona fruit de l'evolució del Modernisme cap al Noucentisme, i ho farem sortint d'un dels punts de trobada habituals a la ciutat, la Copa.
L'escultura de la Copa està situada davant del pont de Sant Feliu, a l'encreuament del carrer de Berenguer Carnicer amb el passeig de Canalejas. Es tracta d'un vas, còpia dels vasos grecs que adornen els jardins de les Tulleries a Paris, dissenyada el 1924 per Ricard Giralt Casadesús, en plena efervescència del noucentisme. Durant una època els gironins l'anomenaven As de copes.
Anem cap els Jardins de la Devesa. La porta d'entrada i, al seu costat, la Caseta de la Devesa són obra de Martí Sureda Vila. Daten del 1898. Al costat esquerra hi havia hagut una segona caseta idèntica a l'actual que era un cafetí.
Dins dels jardins en aturem davant de l'escultura de Florenci Comas dedicada a Fidel Aguilar, destacat membre del Noucentisme a la ciutat. Data del 1930.
A la carretera de Santa Eugènia 42, hi ha la Farinera Teixidor, obra de Rafael Masó, qui va rebre l'encàrrec de l'empresari Alfons Teixidor per a la construcció tant de l'habitatge com de les oficines i les naus de la farinera. Es va construir un primer nucli el 1910 amb ampliacions posteriors del 1915 i 1924. Les formes de les torres i el color clar del conjunt vol recordar les espigues de blat i la farina.
Són destacables, a més del disseny general, els treballs de ceràmica, pedra, serralleria i vitralls.
Molt a la vora, al número 19 de la mateixa via, hi ha la Casa Teixidor coneguda com la Punxa.
Després de la farinera, el 1918, l'empresari Teixidor va encarregar a Rafael Masó la construcció d'uns magatzems i un edifici de pisos de lloguer. A més de la torre coronada amb ceràmica, destaca l'esgrafiat a la façana que representa un molí.
Actualment és la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.
Ens arribem ara a la plaça Marquès de Camps, al número 2 trobem la casa Corominas. Aquí l'arquitecte Rafael Masó va fer una reforma i ampliació d'un edifici preexistent. Els elements més destacables són la tribuna i la decoració de la façana.
Al número 14 de la mateixa plaça, hi ha la Casa Rigau, també obra de Masó, construïda entre 1921 i 24.
A la carretera de Barcelona, al número 7, hi ha el bloc Colomer, projectat per Rafael Masó per a Joaquim Colomer. Data dels anys 1927-28. Del disseny de la façana es parla de radicalitat compositiva.
S'hi observen damunt la porta les inicials del propietari, més amunt un colom en referència al cognom i tres relleus representant oficis.
Al número 4 de la plaça del Poeta Marquina podem veure una tribuna modernista.
A la carretera de Barcelona número 25, hi ha la casa Sarrà, obra de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor. Construïda entre 1928 i 29.
Continuem per la mateixa via fins al número 68 on hi ha la Casa Ensesa (1913-15), també obra de Rafael Masó. Aquí va rebre l’encàrrec de reformar una casa per a habitatge i oficines de la farinera La Montserrat. L’escut corresponent al nom es va repetint a la façana.
Podem observar la ceràmica de mamelló habitual en diverses obres de l’arquitecte.
Actualment està ocupada per l’Escola Municipal de Música.
Al carrer Universitat de Montpeller número 3, hi ha un edifici singular, la casa Montseny. Una casa unifamiliar amb jardí, del 1919, construïda pel mestre d'obres Antoni Montseny i Salvat per a ús propi. És una barreja d'elements, materials i estils amb influència góticomodernista.
Al carrer Joan Maragall hi ha dos edificis contigus noucentistes, al número 24
i al número 22.
Al carrer Álvarez de Castro número 9, hi ha la casa Gisper-Saüch, construïda entre 1921 1 23 per Rafael Masó. Destaca la solució adoptada a la cantonada, en que la planta baixa està oberta mitjançant un parell d'arcs i, a partir del primer pis,està escapçada formant xamfrà i aguantant una terrassa.
Al carrer de Fontanilles, entre el carrer Nou i l'avinguda de Sant Francesc, hi ha la casa Batlle, reformada el 1909 segons projecte de Rafael Masó, si bé amb motiu de desavinences sorgides amb el propietari, no va ser ell qui va acabar l'obra, essent el resultat final diferent del projectat.
Destaca el coronament de l'edifici amb rajol vidriat a sardinell, posat de cantell.
Al número 22 de la Gran Via cantonada amb el carrer dels Artillers, hi ha el Col·legi Joan Bruguera, edifici modernista projectat per Martí Sureda Vila. El passat 1 de setembre va celebrar el seu centenari com a escola.
Al número 7 de la Gran Via hi ha un altre edifici obra de Martí Sureda Vila, la casa Auguet.
Al carrer de Santa Clara, al número 51, hi ha la casa Franquesa (1901) obra de l’arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. La planta baixa ha estat modificada però els pisos presenten una façana amb interessants detalls tant de forja com d’elements ceràmics.
L’edifici contigu, al número 53, hi ha la casa Cots, construït per Rafael Masó en dues fases , el 1924 uns magatzems als baixos i els anys 1927-28 els cinc pisos. Els raïms, motiu ornamental de l’esgrafiat central de la façana, indiquen el tipus de negoci, de vins, ubicat als baixos de l’immoble.
Al carrer del Nord hi ha dos edificis modernistes obra de Isidre Bosch i Bataller, a la cantonada amb Anselm Clavé hi ha el xalet Juandó, (1910)
i al costat, la casa Furest del 1904.
Acabarem la visita a l’Avinguda de Ramon Folch on hi ha l’edifici de Correus i Telègrafs, construït entre 1916 i 1920 segons projecte dels arquitectes Eusebi Bona i Enric Catà Catà. Destaca la cúpula cilíndrica revestida amb ceràmica que formava part del projecte presentat per Rafael Masó i tot i que no va ser l’escollit, es va aprofitar aquesta part per a incloure-la a l’edifici.
També ens fixem amb les escultures que decoren la façana principal obra de Frederic Marés.
