Un dels pobles amagats del Baix Empordà al qual cal anar expressament, un racó encisador que en Josep Pla va definir com “una delícia recòndita, de pura meravella”.
El nom primitiu del poble, Fuxano, s’ha trobat en un document del 1019. En altres documents de segles posteriors el nom ha anat evolucionant a Foxa, Fuxa, Fuxà fins a l’actual Foixà.
Hi accedim des de Rupià per la carretera GIV-6422. Passats els primers revolts aviat tenim una primera visió, entre camps de cereals, del turó on s’alça el castell, una magnífica talaia des de la qual es dominen la major part de terres del que fou el comtat d’Empúries.
L’actual castell sembla que va ser construït durant la segona meitat del segle XIII, amb ampliacions i modificacions importants dels segles XVI, XVIII i XIX. Havia arribat a estar gairebé en estat de ruïna, fins que el 1972 va ser adquirit per la família Bonamusa-Mir que el van fer restaurar completament.
El castell està envoltat d’una muralla a redós de la qual es van construir altres cases. Aquest nucli és conegut com la Vila.
Destaca can Planiol on es pot observar que va ser edificada aprofitant trams del mur fortificat.
Des de la zona del castell tenim una visió de l’església de Sant Joan i les cases properes.
Hi anem per l'antic camí ral. Una vegada creuada la riera, a mà esquerra, trobem una creu gòtica, restaurada el 1955, erigida en record del rei Joan I, a l’indret on se suposa que el 1396 va patir ferides mortals en un accident mentre practicava la cacera, encara que també hi ha versions que apunten a què fos assassinat.
Arribem a l’església dedicada a Sant Joan. El document més antic trobat en què se’n parla data del 1058, quan la comtessa Ermessenda de Barcelona la restitueix al bisbe de Girona, on l’anomena Sancti Joannis de Fuxano.
L’edifici actual és del segle XVI, si bé hi ha algun vestigi del XII. És d’estil gòtic tardà, d’una única nau, amb absis i capelles laterals.
El sòl de la nau està enllosat i, entre d’altres hi ha les dedicades a dos membres de famílies importants, Tomàs Torrent i Joan Perich, ambdues del segle XVIII.
És interessant la portalada ogival amb el frontis i quatre arquivoltes en degradació, llinda i timpà. Destaquen els capitells, especialment els de la dreta amb un parell de lleons alats que devoren una persona.
A la porta ferrada hi ha, com en moltes esglésies de l’època, el forrellat en forma de serp. El maligne, la serp, queda fora de l’església.
El campanar és de cadireta amb arcades de mig punt.
Es pensa que durant la guerra dels remences el temple es va fortificar, així ho fan pensar les dues cartel·les que podien haver sostingut un matacà.
Recentment s’ha urbanitzat i enjardinat l’exterior del temple; la zona on hi havia hagut l’antic cementiri, del qual s’ha conservat la porta d’accés, ara com a element decoratiu integrat a l’edifici de l’antic ajuntament adossat a l’església, actualment en fase de condicionament.
A la plaça s’ha restaurat la coneguda com a creu nova.
Molt a la vora hi ha l’antiga rectoria, edifici que es va decidir construir el 1620, si bé posteriorment s’hi van fer restauracions importants. A la llinda de la porta hi consta l’any 1792.
A finals dels anys 60 del segle passat el bisbat de Girona va cedir l’edifici a la parròquia del Mercadal de Girona. Es va rehabilitar i des d’aleshores és una casa de colònies.
A prop de l’església trobem can Quel Vell, avui can Sureda que ha estat molt ben restaurada.
També veiem can Cruset amb una torre que podria ser defensiva però que va ser construïda amb efectes decoratius.
Enfilem cap al barri de Cuells on és molt interessant l’arcada ogival per sota de la qual passa la carretera. Forma part de can Nadal.
Només travessar l’arcada a mà esquerra hi ha un grup de tres cases ben restaurades, la primera és can Llach.
No gaire més amunt arribem a can Ribot. Els Ribot foren una família ennoblida.
A la façana de la gran casa pairal destaquen les finestres gòtiques i renaixentistes.
En front de la façana hi ha la capella del Roser.
Tornem cap al nucli de Foixà per continuar fins a Sant Llorenç de les Arenes, un poble del mateix municipi a tocar de la riba dreta del Ter. El nom li prové de les gran sorreres fixades per pinedes que envolten el nucli urbà.
A finals del segle XII l’església dedicada a Sant Llorenç fou donada pel compte d’Empúries a l’ordre del Temple.
La creu de vuit puntes dels Hospitalers, o creu de Malta, està al capdamunt de l’espadanya.
És un edifici romànic, d’una sola nau amb absis semicircular.
A la façana hi ha la porta amb tres arcs en gradació, llinda i timpà llis.
Acabem arribant-nos, per entre un bonic paisatge de camps i boscos, a trobar el curs del Ter a l’alçada de la presa de Colomers.
A la vora podem observar l’activitat d’extracció d’àrids a tocar de les pinedes.
* * * * * * * * * *
Vull
expressar el meu agraïment a la Xènia i en Ferran de l'Ajuntament de Foixà per la seva col·laboració i, molt especialment, a en Jaume Torrent del restaurant Can Quel
que em va fer de guia i explicar una bona colla de detalls del poble que tan estima. Sense la seva companyia aquesta proposta no hagués sigut la mateixa.
