A la comarca de l'Alt Empordà, al peu dels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, trobem el conjunt monumental de l'antiga canònica augustiniana de Santa Maria de Lladó, a redós de la qual s'ha anat bastint el poble.
El nom oficial és Lladó, si bé l'Institut d'Estudis Catalans defensa el nom de Lledó, o sigui que podem trobar informació del poble en una o altra grafia.
En arribar per la carretera de Navata ens trobem un parell d'indicadors singulars, sí, ja som a Lladó.
Anem cap al centre, a la plaça Major, on destaquen l'església de Santa Maria i la casa Prioral.
L'església de l'antiga canònica és un edifici de tipus basilical amb tres naus. El cos central de la façana és sobrealçat. A la part superior hi ha un finestral de mig punt ornamentat amb arquivoltes, columnes i capitells.
A les parets de l'església observem diverses làpides sepulcrals de priors de la canònica.
L'element més destacat és la portalada, composta de sis arquivoltes treballades i d'un guardapols també ornamentat. Tant el timpà com la llinda són llisos i mostren restes de pintura del gòtic tardà, que es pensa varen substituir la pintura romànica original.
Als dos costats de la porta hi ha un parell de columnes amb capitells derivats del corinti.
Entrem a l'interior de l'església que fou iniciada pel prior Arnau de Coll cap al 1180 i acabada a principis del segle següent amb menys sumptuositat del que estava inicialment previst; van quedar alguns dels capitells interiors per acabar.
A banda i banda de l'entrada hi ha sengles piques d'aigua beneïda fetes reutilitzant dos capitells de l'antic claustre.
S'hi venera la figura de Sant Lambert. La tradició diu que Lambert de Maastricht o de Lieja era pagès i malgrat que no havia anat a l'escola arribà a ser bisbe i posteriorment fou santificat; per aquest motiu fou un dels patrons de la pagesia a la Catalunya Vella. Unes relíquies del sant arribaren al monestir i el 1353 el bisbe de Girona concedí a la canònica el permís de culte a Sant Lambert.
Durant tot l'any podem també contemplar-hi una representació del pessebre.
Veurem ara els vestigis que resten de l'antic monestir.
Limitant al nord de la plaça de l'església hi ha la casa Prioral. Crida l'atenció el treball de forja dels balcons.
Per un passadís entrem a l'antic pati del monestir, avui una petita plaça.
A mà dreta hi ha un espai porxat que durant uns anys va ser ocupat per les dependències de l'ajuntament.
A mà esquerra hi ha l'ala de la casa Prioral. Cal destacar-hi una finestra geminada.
Davant per davant veiem el que havia estat la Sala Capitular amb una finestra romànica i altres d'èpoques posteriors. Són especialment singulars cinc grans òculs.
A través d'un passadís entrem a l'espai que havia estat el claustre del monestir.
La restauració del conjunt ha permès que s'hi ubiquin les dependències de l'ajuntament, el centre de salut, la biblioteca i un parell de sales per a usos diversos.
En una d'aquestes sales, al pis de l'antiga Sala Capitular, s'hi conserva la maquinària d'un antic rellotge datada del 1502.
Altres passadissos coberts permeten seguir el nucli medieval d'antigues dependències del monestir, avui en dia la resta de cases que el conformen són de propietat particular.
A la font de la plaça Major es recullen els versos que el poeta Carles Fages de Climent va dedicar a la vila de Lladó.
Des de l'antic nucli veiem el campanar de l'església de Sant Feliu, ens hi arribem.
Pel camí trobem detalls d'un poble amb encant.
L'església de Sant Feliu està documentada des de l'any 1017 si bé l'edifici actual és del segle XVIII. Fou la parròquia del poble fins a l'any 1929. En l'actualitat roman tancada i en un estat de notable deteriorament.
La torre del campanar és d'estructura quadrada amb un cos superior octogonal, amb vuit obertures d'arc apuntat.
A la portalada observem la data del 1761.
* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment al senyor Josep Caixàs, durant molts anys alcalde de Lladó, per l'estona que em va dedicar i les seves interessants explicacions que han permès enriquir aquest treball.
