Veurem unes gorges que, per la seva formació, són úniques al país en una zona poblada des de fa 100.000 anys, ens enfilarem a un altre dels volcans que, formant part de la mateixa zona volcànica, es troba fora de la comarca de la Garrotxa i passarem per dos dels nuclis habitats del municipi de Cant d'Adri, al Gironès. Us hi apunteu?
Comencem a les portes de l'església de Sant Vicenç, a Canet. És un temple romànic del segle XI, si bé ja s'esmenta l'any 822. A mitjans del segle XVI s'hi feren importants modificacions. Entre elles la construcció del campanar de planta quadrada, de dos pisos, amb obertures de mig punt. S'hi va adossar una torre que gairebé amaga la façana.
També es va refer la façana afegint-hi una rosassa i fent la porta d'estil renaixentista, decorada amb unes columnes molt estilitzades i unes impostes esculpides amb figures humanes, vegetals i animals.
A un centenar de metres en direcció a Girona girem a mà dreta, el camí està assenyalat,
fins arribar al mas la Torre. Edifici del segle XV propietat dels Canet, que tingueren el títol de cavallers. Té una torre defensiva de quatre plantes adossada a l'habitatge.
Aquí comença el camí que ens mena, en lleugera baixada, cap a la font i les gorges de la Torre. En una pedra de grans dimensions s'explica que, en aquesta zona, s'han trobat restes d'assentaments humans de fa 100.000 anys.
Baixem doncs per una zona obaga fins a la riera de Canet o de Tornavellins. L'indret ha estat condicionat fa pocs anys, per a facilitar-hi l'accés, amb la construcció d'una passera i la reconstrucció d'una sínia.
Aquestes gorges son les úniques a la zona volcànica catalana de tipus alveolar. Una mena de forats arrodonits, tant de petites com de grans dimensions, ocasionats per l'erosió de l'aigua i els materials que arrossega sobre la base de materials volcànics.
La font de la Torre està sota una balma de travertins.
Queda alguna resta de l'antic molí amb la resclosa i un parell de ponts.
Desfem el camí fins al mas de la Torre i seguim a l'esquerra. A uns 150 metres, a l'inici del primer revolt, agafem el camí a mà dreta que passa per un alzinar.
Travessem la carretera i seguim la pista que s'enfila cap el Puig d'Adri, un turó volcànic de 408 metres d'alçada, amb un desnivell de 160 metres des del pla. S'hi localitzen tres cons més o menys sobreposats formats després de cinc fases eruptives. El vessant d'oest a sud i est, està cobert de bosc, bàsicament alzines i sureres.
Les zones barrigades ens indiquen que estem en país on abunda el porc senglar.
Entre les clarianes dels arbres tenim una vista immensa del nucli de Canet, de les zones de boscos, camps, terrasses i masos que en lleugera baixada arriben fins al Ter, a la vora de Girona.
Arribem a un punt en que la pista fa un revolt tancat a mà esquerra, la deixem aquí per seguir el corriol que segueix en la direcció que portàvem.
Entre les alzines anem observant la pedra producte de l’escòria volcànica.
Arribem a una zona d'antigues feixes i camps que els deixem a mà dreta, ens enfilem i veiem ja l'altre costat del volcà, amb un dels cràters, orientat al nord, conreat des de fa segles.
Passem pel costat d'unes ruïnes
i anem baixant per la pista. Passem per una antiga gredera.
Arribem al nucli d'Adri, format al voltant de l'església de Sant Llorenç. Un edifici romànic dels segle XII.
A la façana, orientada a ponent, hi destaca la porta remarcada amb dues arquivoltes i suportada per un parell de columnes amb uns capitells ben treballats.
Com passà a totes les comarques del nord del país, es va veure afectada pels forts terratrèmols del segle XV, els mals soferts s'anaren reconstruint en diferents fases. Es va aixecar la nau, s'hi van construir capelles laterals i el campanar de torre quadrada amb accés exterior.
En el nucli destaca can Missó pel seu rellotge de sol. També passem per davant de can Bidella i can Martí.
Continuem per la carretera asfaltada fins arribar al nucli de Montcal, on girem a mà dreta per tornar cap a Canet. Just a l'inici d'aquesta carretera passem al costat d'una altra gredera que ens permet observar l’alternança de capes de cendres i lapil·lis.
Des del camí de tornada tenim una altre vista sobre l'església de Canet amb la muntanya de Rocacorba al fons.
