En dies en que no bufa el vent la superfície de l'estany és gairebé un mirall i la silueta del Canigó s'hi veu reflectida.
Hi havia estat en dues ocasions, la primera a finals del 2008 a primera hora de la tarda, dos anys més tard hi vaig tornar coincidint amb la posta de sol i ara hi he tornat a venir a mig matí. Les fotografies corresponen als tres moments, a tres llums diferents.
La major part de la superfície de l'estany es troba al terme de Canet, la resta pertany a Sant Nazari, al Rosselló. Des de fa uns anys forma part de la xarxa de protecció Natura 2.000.
Situat en una antiga zona de maresmes actualment l'estany està separat del mar per una llarga platja sorrenca i una carretera litoral. Aquesta franja s'ha anat formant durant segles tant per l'aportació de sediments fluvials com pels corrents marins. En construir la carretera es varen tapar dos dels tres graus o canals que comunicaven l'aigua de l'estany amb el mar, avui en dia en queda només un.
Tradicionalment a la vora de l'estany hi ha viscut gent dedicada a la caça i a la pesca. Molt a prop del grau hi ha un petit poblat de pescadors format per una desena de cabanes fetes de fusta, canya i canyís, materials de la zona que proporcionen aïllament contra l'aigua i el vent. Fa uns anys van ser rehabilitades i actualment ja no són l'habitatge de pescadors sinó que els serveixen com a magatzem de les xarxes i altres arts de pesca.
Si han d'estar uns dies sense fer servir les barques, les inunden d'aigua per tal de què la fusta no es ressequi per l'acció del sol i del vent.
Ara creuem la carretera i ens arribem fins a la platja, el camí cap a la sorra està assenyalat tot protegint l'espai d'assentament de dunes.
Espectaculars imatges amb hores diferents. M'encanta com has controlat la llum i has captat reflexes i detalls excepcionals.
ResponEliminaLes imatges captades al capvespre i les de les dunes, m'encanten!!!
Una forta abraçada Manel
Per a mi aquesta és la millor època amb el Canigó nevat, és un magnífic complement del paisatge.
EliminaUna abraçada
Que bonic Manel!! és preciós!
EliminaM'hauré d'escapar.
Gràcies per aquestes imatges!
Una abraçada,
Anar-hi amb el Canigó nevat i un dia sense vent té un doble atractiu.
EliminaUna abraçada, Fina.
Imatges boníssimes. Millor que postals.
ResponEliminaTot plegat té molt d'atractiu per a la fotografia.
EliminaSalut!
Quina meravella!!! espectacular!
ResponEliminaEn dies sense ventés quan impressiona més.
EliminaGràcies Silvia.
Una abraçada.
Manel.
·.
ResponEliminaPreciosa colección de fotografías, unos reflejos y nitidez de lujo.
El Canigó dará un buen espectáculo al verse reflejado en el estanque.
Subí al Canigó hace pocos años. Tuve la suerte de ver un urogallo en la pista de la subida al refugio.
Un abrazo Manel
.·
LMA · & · CR
El montañismo fué durante años mi afición, he subido a una gran cantidad de montañas, especialmente pirenaicas, el Canigó es una de las que me faltan.
EliminaMe corroe la envia, jajaja.
Muchas gracias, Alfonso.
Un abrazo.