L'any 1995 es va crear el denominat Parque Natural do Sudoeste Alentejano e Costa Vicentina per protegir uns 110 quilòmetres de costa des del sud-oest de l'Algarve fins a la meitat sud de l'Alentejo.
És una immensa zona costanera, al final del continent europeu, molt poc poblada i on la natura és la gran protagonista.
Comencem a la Ponta de Sagres, l'extrem més al sud del parc. El pas fins a l'extrem de la punta queda barrat per la Fortalesa de Sagres.
La punta era coneguda pels romans com a Promontorium Sacrum, aquesta era la fi del món conegut, a partir d'on s'iniciaven les tempestes. Hi veneraven el déu Saturn.
Mirant cap a l'est, al peu del penya-segat, veiem la Praia do Moreta.
Mirant cap a ponent la successió de penya-segats condueix la vista fins al Cap de Sao Vicente.
Es diu que tota la costa és com un gran museu geològic, només cal intentar baixar a alguna de les platges per comprovar les interessants formes erosionades de les roques.
Praia do Tonel |
El cap de Sao Vicente és de visita obligada, arribem a l'extrem sud-occidental de l'Europa continental. Aquí hi trobem l'edifici d'una antiga fortalesa i el far.
A partir d'aquí podríem dir que deixem enrere la civilització. Tot seguint camins, només una minoria estan asfaltats, anem a trobar la natura en estat pur.
Admirem la força del mar i del vent que, de manera imparable, modelen el paisatge.
Observem la costa salvatge on alternen grans penya-segats amb platges que són més o menys concorregudes en funció de l'estat del camí per arribar-hi.
Praia do Telheiro |
Praia da Ponta Ruiva |
Praia do Amado |
Portinho do Forno |
Praia da Arrifana |
Praia do Medo da Fonte Santa |
Praia do Monte Clerigo |
La vegetació pròpia de la zona està adaptada a les condicions meteorològiques singulars,
Sabina |
Coixinet de monja |
Argelaga borda |
compartint espai amb altres espècies invasores.
Mimosa de fulla blava |
Bàlsam |
Petites explotacions agrícoles, ramaderes i forestals donen ocupació a part dels habitants de la zona.
També trobem traces del passat històric com a Ponta do Castelo on hi ha les restes d'un poblat islàmic dedicat a la pesca i la salaó,
o al Promontori d'Arrifana, on hi ha les restes d'un fortalesa del segle XVII construïda per protegit l'indret i l'almadrava existent a l'època.
M'encanta l'extraordinari reportatge fotogràfic que has realitzat al sud-oest portuguès. El paisatge passa de la tranquil·litat interior a la contundència de la costa. Els detalls botànics captats son també fantàstics. Recordo el Cabo de Sao Vicente d'haver-lo estudiat a l'escola quan era petit.
ResponEliminaPodries fer perfectament una guia de viatges amb les entrades del teu blog.
Una forta abraçada Manel i que tinguis una molt bona setmana.
Moltes gràcies, Josep.
EliminaUna abraçada.
Molt bonic aquest indret i molt interessant aquest reportatge que ens l'apropa.
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies, Maria, per la companyia.
EliminaUna abraçada.