Veurem l'evolució de la vila des del segle II a.C., visitarem les primeres instal·lacions termals, les muralles medievals, els castells, l'ampliació de la vila fora muralles, les fonts i els balnearis. Comencem?
Si bé s'han trobat restes del paleolític superior sembla que no és fins a finals dels segle II a.C. que els romans donen valor a les aigües termals. De mica en mica es va anar consolidant un nucli de població a l'entorn de les primeres termes que, a finals del segle I, era conegut com a Aqvae Calidae.
Les propietats curatives d'aquestes aigües i el fet de trobar-se a prop del traçat de la Via Augusta van contribuir al ràpid creixement de la vila.
A l'edat mitjana s'emmuralla la ciutat,
es prohibeixen els banys públics i, al voltant de les termes, s'edifica el castell feudal.
Se'n conserven tres torres circulars.
A redós del castell hi havia una petita capella que fou romànica, l'ermita de Sant Grau. Durant el segle XIX es va reconstruir donant-li l'aspecte que té avui en dia.
De l'any 1053 és el document més antic que es conserva parlant de l'església de Sant Esteve. Fou construïda damunt del què havia sigut un primitiu temple romà. L'estil romànic s'aprecia especialment a l'absis decorat amb arcuacions llombardes.
L'església fou modificada durant el segle XVII. La façana és d'estil renaixentista.
Amb els anys es va anar construint entre el recinte emmurallat i l'església formant un raval. Moltes de les cases mantenen elements de l'època.
 |
| Carrer Plaça dels Polls |
 |
| Can Trelles |
 |
| Cal Ferrer de la Plaça |
Arribem a la cruïlla on es troben els antics camins de Girona, Cassà, Vidreres i Santa Coloma.
 |
| Cal Pebrot |
 |
| La llinda d'una finestra de cal Pebrot indica que fou una sastreria. |
L'any 1840, amb la construcció de la primera casa de banys, Caldes feu el primer pas per convertir-se en una ciutat balneària moderna. Després se'n construïren d'altres i feren de Caldes una vila d'estiueig.
L'any 1845 les aigües termals, per les seves propietats, foren declarades d'ús públic. Encara avui és habitual veure gent emplenant garrafes d'aigua a les diferents fonts de la vila.
Les fonts termals brollen al voltant dels 56º.
 |
| Font de Sant Narcís |
 |
| Font dels bullidors |
 |
| Font de la mina o del raig d'en Mel |
 |
| Safareig públic |
Al turó de Sant Grau hi ha altres fonts i safareigs. Unes a l'aire lliure
i altres protegides per sengles templets.
A partir de finals del segle XIX Caldes feu una gran transformació amb la construcció de cases de segona residència d'estils diversos que, a la vegada, van propiciar que la vila es dotés de nous equipaments.
 |
| Casa Rosa |
 |
| Can Manegat |
 |
| Biblioteca Francesc Ferrer i Guardia |
Molts d'ells a l'entorn de la Rambla Recolons.
 |
| Casa Mas Ros |
 |
| Xalet d'Antoni Mas |
 |
| Xalets d'en Vilar |
 |
| Teatre-Casino |
 |
| Casa del carrer Pla i Deniel, 15 |
 |
| Casa Quintana |
 |
| Casa Pla i Deniel |
Actualment són dos els balnearis de Caldes.
El balneari Prats. Cap a mitjans del segle XIX la família Prats va canalitzar l'aigua de la font de la Mina i van fundar una casa de banys que, a finals de segle, van engrandir construint l'edifici neoclàssic que avui és el balneari.
I el balneari Vichy Catalán. L'any 1891 van començar les obres de construcció del balneari promogudes pel Dr. Modest Furest i Roca. L'edifici és modernista amb elements arabitzants.
 |
| Jònica. Escultura de Josep M. Subirachs al jardí del balneari |
Sortint del centre urbà arribem al parc de la Font de la Vaca. La font dóna la benvinguda al parc,
més endavant hi ha el Casinet, un berenador de planta octogonal
i un edifici que acull l'Aula de Música.
Allunyat del nucli urbà, dalt del turó de Sant Maurici, s'alcen les restes del castell de Malavella, construït amb blocs basàltics producte de l'erupció d'una xemeneia volcànica. Al terra s'observa la colada de basalt.
Al costat del castell hi ha l'ermita del mateix nom.
Ens acomiadem de Caldes donant un cop d'ull a l'estació del ferrocarril, un edifici de l'estil eclèctic propi de les darreries del segle XIX. L'interior està decorat amb ceràmica.
