diumenge, 2 de desembre de 2012

Si em voleu acompanyar en una visita singular per Olot...

La tradició artística de la ciutat d'Olot ve de lluny. L'any 1783 el bisbe Tomàs de Lorenzana hi va fundar l'Escola de Belles Arts. Un segle més tard es va inaugurar el primer dels diferents tallers que hi ha hagut a la ciutat dedicats a la reproducció d'imatges religioses. 

A la segona meitat del segle XIX, de la mà de Joaquim Vayreda, és va anar creant una manera singular de pintar els paisatges garrotxins, on el tractament de la llum i el color tenien una importància destacadíssima, l'anomenada Escola paisatgística d'Olot. Va atraure pintors de renom com Urgell, Casas o Rusiñol. 

Aquesta sensibilitat artística es constata avui pel gran nombre d'escultures al carrer, escampades pràcticament per tota la ciutat. En altres propostes anteriors ja n’hem vist alguna, sense que fossin el motiu principal de la visita, veure’n algunes més és el fil conductor de la passejada d’avui.

Començarem per la plaça Campdenmàs, on trobem una de les escultures més simpàtiques de la ciutat, Porc i xai de la penya A.O.A.P.I.X., (Associació d'Olotins Amics del Porc i del Xai), on sembla que ambdós animals mantinguin una distesa conversa. És obra de l'Àngel Rigall 



A la mateixa plaça hi ha una font pública singular, obra d'en Quim Domene Berga, és Babel i ve a representar com podia haver estat la famosa torre construïda després del diluvi. 



Davant de l’església de Sant Esteve, trobem l'escultura de bronze de Manuel Traité, Al·legoria a la pintura, la figura representa un pintor amb la seva bata de treball, la paleta i el pinzell.



Al capdamunt del Passeig de Blay hi ha l'obra de l'Emília Xargay, L'origen, una parella de formes simplificades, gairebé geomètriques. Del tòrax d'una de les figures surten a mode de ventall quatre tubs d'acer, simbolitzant l'origen des del fons del cor de la Catalunya mil·lenària. 



Continuem pujant fins a la plaça del Dr. Marcillo, on hi ha una de les moltes escultures de Rosa Serra que anirem trobant, aquesta és Tors alat, un tors femení en la línia habitual de l'artista a base de volums arrodonits. 



A la plaça Clarà hi ha l'obra Maternitat, de Josep Clarà, la dona representada mira amb tendresa un nen que dorm a la seva falda. 



A l'inici del passeig de Barcelona hi ha l'escultura de Miquel Blay en honor de l'olotí Joan Pere Fontanella, que fou assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent i va arribar a ser conseller en cap de Barcelona. 



A la plaça Manuel Malagrida ocupa un lloc preferent l'escultura de Santiago Planella, Font de Santa Magdalena, un nu femení. Als seus peus hi ha un gran corn de l’abundància, en una al·legoria a la muntanya de Santa Magdalena com a font de vida i riquesa de les valls d'Olot. 



A l'altre extrem del passeig de Barcelona hi ha l'obra de Moisès Villèlia, Els guardians de l'aigua, amb quatre columnes d'acer unides entre si, de les que vessa aigua que va a un petit estany flanquejat per vuit elements a mode de tòtems. Va ser inaugurada el 10 de setembre de 1990 dins dels actes commemoratius del mil·lenari de Catalunya. 



Una mica més endavant, tot just creuat el Fluvià arribem a la plaça de l'Illa de Pasqua on trobem l'obra Ahu Moai, de Manuel Tuki, un destacat escultor de l'illa Rapa Nui. Olot és l'única ciutat del món agermanada amb l'illa de Pasqua. 



Seguint el Fluvià arribem al Camí de Teuleria on, en un espai que no fa massa ha sigut urbanitzat, hi ha el memorial Als vençuts, obra de Claudi Casanova, que honora la memòria d'aquells que lluitaren en defensa de la república democràticament instituïda. La seva ubicació, a prop de les fonts de Sant Roc, no és gratuïta; aquell era el lloc tradicional de les celebracions republicanes. 



Al carrer de Toledo i dins de l'IES Bosc de la Coma hi ha un parell d'obres interessants de la Rosa Serra, a l'interior una de petit format i a l'exterior l'obra Ondulació, que representa la figura d'una nedadora en actitud de saltar a l'aigua. 



Als jardins exteriors del Parc Nou hi ha un parell d'escultures, la primera és el Monument a la sardana, obra de Xavier Carbonell, composta de tres cossos geomètrics, dos prismes i un cilindre vertical decorat amb cinc franges de relleus de balladors de sardana. 



La segona, obra de Josep M. Ferrer i Sandra Roura, alumnes de l'Escola d'Art d'Olot, anomenada Jardí poètic Concepció Carreras, consta d'una columna basàltica dreta amb una planxa de ferro adossada amb la silueta d'una noia ballant i la frase "En homenatge a la poetessa M.Concepció Carreras". 



A la plaça Amèrica, al mig d'una gran rotonda, trobem una nova escultura de Rosa Serra, Volum convex II, representa una gran figura femenina asseguda, estilitzada, de línies arrodonides, seguint l'estil propi de l'autora. 



Al Parc de les Móres hi ha el Monument any internacional del nen, una altra obra de gran format de Rosa Serra. S'hi veuen quatre nens corrents, l'un darrere l'altre, amb els braços enlairats. Un conjunt que desprèn alegria i vitalitat. 



Als Prats de la Mandra hi ha l'escultura Porta, obra de Begoña Uriarte. Formada per dos blocs de pedra rectangular, un al costat de l'altre, al centre dels quals hi ha retallada una silueta humana, concebuda com un espai de pas entre la ciutat i la riba del Fluvià i, més simbòlicament, que les persones poden franquejar murs interiors creats sovint pel propi individu. 



A l'avinguda d'Hondures, dins dels jardins d'entrada a la seu de la Creu Roja, hi ha una altra obra de Rosa Serra, A J. Henry Dunant, que consta d'un gran cercle damunt d'un sòcol rectangular en el que hi ha el bust del fundador de la Creu Roja que destaca molt sobre el fons blanc. 



La mateixa Rosa Serra, és també l'autora de Parella, una escultura que trobem al pati de l'Hospital Sant Jaume, formada per quatre columnes, damunt de la més alta hi ha una escultura de bronze amb una parella seguint les formes esquemàtiques característiques de l'artista. 



A la plaça del Mig hi ha un parell d'escultures més, Plàcida, obra de Joan Ferrès. Es tracta de la figura d'una noia nua, amb la cama dreta doblegada i damunt el genoll hi recolza els braços plegats. El títol fa referència a la sensació de placidesa que la figura desprèn. 



L'altra escultura, també obra de Rosa Serra, Ràdio Olot, en homenatge a l'emissora en el seu 50è aniversari; representa un micròfon envoltat d'ones hertzianes. 



Al carrer de Sant Tomàs hi ha l'obra de l'Anna Manel·la, Sense lluna (Passejant), és la figura estilitzada d'un escolar amb bata i pantalons curts, amb les mans agafades al darrera i la cara dirigida cap el cel, com si cerqués alguna cosa. 



A la plaça dels Coloms hi ha l'escultura Maternitat, obra de Lluís Curós, formada per una dona dreta que porta un infant a coll i dóna la mà a un altre nen que porta una pilota. És un homenatge al metge olotí Candi Agustí. 



De Miquel Blay és el bust de bronze de Joaquim Vayreda, que trobem al carrer dedicat també al insigne personatge. 



Arribem al Parc de Miquel Martí i Pol, on hi ha l'obra de la Rosa Serra. A Miquel Martí i Pol, És un bloc rectangular on hi ha gravada la silueta d'una fàbrica. Té una obertura circular en la que hi ha una bitlla, el suport d'una bobina de fil. Hi ha reproduït un fragment de l'obra del poeta, "La Fàbrica". Una escultura allunyada de l'estil personal de l'autora. 



A la plaça de Santa Magdalena hi ha l'obra de Domènec Fita, Vitris, una columna coronada per un cos polièdric irregular, formada per arestes metàl·liques i vidres de colors. Inspirada, segons l'autor, en les columnes basàltiques de la zona volcànica garrotxina. 



A la plaça del Palau observem la Creu monumental, obra de Martí Casadevall, reconstrucció de l'antiga creu de terme d'estil gòtic florit. Els fragments de la creu original en alabastre es troben al Museu Parroquial i sembla que s'hagués trencat a causa dels terratrèmols que durant el segle XV van assolar la comarca. 

16 comentaris:

  1. Ostres Manel, quin intensiu més interessant sobre les obres d'art dels carrers d'Olot. Alguna d'aquestes obres les he vist quan he estat a la capital de La Garrotxa, però la majoria em son totalment desconegudes. Ja saps que m'agrada molt el modernisme, i a banda del museu amb pintors i escultors de l'escola d'Olot, com tu saps molt bé, a la ciutat hi ha uns quants edificis modernistes realment interessants.
    Com sempre, totes les explicacions estan perfectament il·lustrades amb una gran quantitat i qualitat d'imatges. M'encanta com et recrees en els detalls. Ah! i el que més m'ha cridat l'atenció, ja que no en tenia ni la més remota idea, es que la ciutat d'Olot estigu´ñes agermanada amb l'illa de Pasqüa. Per cert un moai ben curiós que tu has captat meravellosament bé, especialment en la foto en B/N.
    Serà qüestió d'entretenir-me una mica més la propera visita que faci a Olot.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      I encara n'hi ha més, les que ja he mostrat bé a l'itinerari del modernisme entre volcans, bé en el del Parc Nou a la Moixina, no les he repetit i d'altres no les he mostrat perquè, des d'un punt de vista tan subjectiu com vulguis, no m'han semblat prou interessants. De fet tot plegat sortia massa llarg i ja Déu n'hi do l'extensió que té.
      Agraeixo la mirada detallada que li has dedicat.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Podria dir que és un recorregut molt complet per a les diferents obres d'art escampades que hi ha per la ciutat, amb una ressenya que s'argaeix molt. Segurament alguna t'hauràs deixat, però és que n'hi ha tantes ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que me n'he deixat, algunes a propòsit dons no em van semblar visualment atractives -una valoració absolutament subjectiva, és clar-, d'altres ja les havia mostrat anteriorment en aquest mateix bloc.
      Perdona, Ramon, que noi hagi respost fins avui, el teu comentari se m'havia escapat.
      Salutacions cordials.

      Elimina
  3. Manel,
    Deliciós recorregut on ens mostres amb sensibilitat i imatges acurades la vida artístico-creativa de la vila d'Olot.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona excusa per a donar voltes i descobrir nous racons de la ciutat.
      Gràcies, Maria, per la companyia.

      Elimina
  4. tu as bien cadré les sculptures et avec cette mère et son enfant,c'est très émouvant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oui, il y en a quelqu'une qui touche au spectateur.

      Elimina
  5. Felicitats per aquest itinerari escultòric virtual tant ben il.lustrat... venen ganes de coneixer-ho de primera má.
    Un plaer Manel.Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Encarna, per acompanyar-m'hi, encara que sigui virtualment.
      Aquesta ha estat una bona excusa per a descobrir racons d'Olot que encara no coneixia.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Tot i que conec bastant Olot,ara he vist que encare ia racons que desconec.
    Una bona serie d'aquestes escultures d'Olot.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que m'empeny a tirar endavant aquest bloc, ja que jo mateix sóc el primer a descobrir moltes i interessants coses cada dia.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Resulta curioso pare, pero en Oviedo, en la plaza de la Catedral, instalan todos los años un Belén y en el lateral del establo hay un cartel explicando que las figuras están hechas en La Garrotxa, cuando vuelva a pasar lo volveré a leer, porque lo que recuerdo se parece mucho a lo que tu nos dices al principio de tu reportaje
    Muy buenas fotos y otro estupendo trabajo, me ha gustado
    Saludos, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me extraña, Mirta. La fabricación de imágenes religiosas continua viva con más de doscientos años de antigüedad y las relacionadas con los belenes tiene una gran importancia. La producción, además de atender al mercado nacional también se exporta a diversos paises.
      Un abrazo.

      Elimina
  8. Wonderful gallery of pictures and interesting informations.I've enjoyed visiting this blog and appreciate the content. A friendly greeting, Canpao

    ResponElimina
    Respostes
    1. In this blog I suggest various proposals to visit, that aren't the most often published in travel guides, but which nevertheless have a good interest. Thanks for so kind words.

      Elimina