Si em voleu acompanyar per la Seu d'Urgell...

Farem un tomb de la vila medieval a la zona més moderna, fent aturades a l'única catedral romànica del país, al mercat dels dissabtes i al Parc del Segre. Comencem? 

Les restes més antigues localitzades a la zona corresponen a un poblat de l'edat del bronze, dalt d'un turó proper a on s'ajunta la Valira amb el Segre. Els romans es van instal·lar a la plana. 

Durant el segle V la importància de la ciutat comença a créixer i es construeix la primera catedral, paleocristiana. Restes de l'època s'han trobat on avui hi ha el claustre de la catedral. 

A principis del segle XI, Ermengol I comte d'Urgell va impulsar el ràpid creixement de la zona, propiciant entre d'altres la finalització de la primera catedral romànica dedicada a Santa Maria. 

La catedral actual és del segle XII. L'edifici és de tres naus, de les quals la central és coberta amb volta de canó i les laterals per trams de volta d'aresta. 

A la façana principal, a ponent, s'obre la porta d'accés que presenta cinc arcs en degradació, amb dues parelles de columnes i un fris ornamental, amb relleus esculpits 

i dues portes més, a banda i banda de la principal, que corresponen a les naus laterals, formades per quatre arcs també en degradació. 

Sobre el fris que emmarca les portes, hi ha un segon registre amb finestres, una a cada nau lateral i més baixes que les tres de la nau central. En un tercer registre, separat del segon per una motllura i un fris de dent de serra, queda l'espai fins a la coberta, tot ell plenament decorat. Coronant aquesta petita meravella hi ha una petita torre de dos pisos, on cal observar la gràcia ornamental cromàtica: l'alternança de granit gris amb el gres vermell. 

Igualment interessant és la façana de llevant dominada pel cos cilíndric de l'absis, amb una galeria de dobles columnes que s'alternen amb pilars rectangulars. Sota la galeria s'obren tres finestres en arcs en degradació, cinc amb dues parelles de columnes en la central , i quatre arcs i dues parelles de columnes en les altres dues. 

Als dos costats, nord i sud, -aquest darrer dóna al claustre- s'obren sengles portes. 

El claustre està adossat a la façana sud del temple. Els capitells estan decorats amb una gran varietat de motius, plens de representacions humanes, animals i vegetals, amb formes i actituds sorprenents. 

De la galeria sud del claustre tenim accés al museu Diocesà 

i a l'església de Sant Miquel, originàriament coneguda com de Sant Pere, que es troba adossada a l'angle sud-est del claustre de Santa Maria. És l'edifici més antic de la ciutat, de començaments dels segle XI, d'estil romànic, és l'únic que resta dels edificis construïts pel bisbe Ermengol d'Urgell. 

Sortint del nucli catedralici ens trobem a la plaça dels Oms, amb algun edifici que presenta esgrafiats interessants. 

A partir d'aquí entrem directament a la zona medieval caracteritzada per carrers porticats, 

articulada pel carrer dels Canonges 

i pel carrer Major. 

Si hi som en dissabte al matí ens trobem en mig del mercat, ben animat, on tant hi ha comerciants com pagesos que també ofereixen el millor dels seus productes acabats de collir. 

Al final d'aquesta zona ens aturem a la Biblioteca de Sant Agustí, construïda sobre les restes del convent del mateix nom, que fou habitat pels monjos d'aquest ordre des de la seva construcció, a finals del segle XVI, fins a principis del XIX. La rehabilitació és obra de l'arquitecte Lluís Vidal. 

D'aquí ens arribem a la zona que, des de l'any 92, ha donat un nou impuls a la ciutat. El Parc Olímpic del Segre, construït amb motiu de les olimpíades, on es practiquen esports d'aigües braves, especialment el piragüisme.