dimecres, 29 de gener de 2014

Si em voleu acompanyar de Cassà de Pelràs a Corçà...


El terme de Corçà, al nord-oest de la comarca del Baix Empordà, consta de diversos nuclis habitats, tots ells amb l’encant dels petits pobles empordanesos. Avui en visitarem una part,  trobarem referències de l’antic ferrocarril de via estreta entre Palamós i Girona i coneixerem  la història familiar d’algú que va anar a fer les Amèriques.  Us animeu, oi?

Venint de Girona per la carretera C-66, després de passar el desviament cap a la Pera i Púbol,  agafem el següent a mà dreta que ens mena al poble de Cassà de Pelràs.

Està situat en un turó que és  dels darrers contraforts de la serra de les Gavarres i que fa de partió de les aigües entre les conques del Ter i del Daró.



Nucli amb centre a l’església de Sant Martí ja esmentada l’any 1121. És d’una nau, originàriament romànica, si bé reformada i ampliada durant el segle XVIII en què es va tapiar la porta original al mur de migdia, obrint-ne una de barroca a la façana de ponent. Presenta un bon treball d’ornaments de forja.






A principis del segle passat es va urbanitzar la plaça i construir una tarima per als músics.



De l’edifici de la rectoria hi sobresurt una mènsula amb una creu de pedra datada del 1589 i el nom gravat de Bernat Mascarós.



En aquesta zona hi ha una colada volcànica provinent del Montori de Rupià que, en l'àmbit geològic, forma part de la zona volcànica de la Garrotxa. Tradicionalment s’hi han anat fent extraccions de pedra basàltica emprada en construcció. Una mostra la trobem en dues antigues masies molt properes entre si, el  mas Martí del segle XVIII


i el mas Pagès del segle anterior. Destaca un finestral decorat amb un parell de relleus.





Ens aturem també davant de can Roc, abans mas Carbó, actualment és l’únic en què els seus propietaris continuen treballant en activitats agrícoles i ramaderes.



Contínuem l’estreta carretera cap a Planils. Aquí sobresurten can Xerot la Torre




i a tocar, el mas Savall, casal fortificat dels segles XV i XVI, amb detalls gòtics a les finestres, construït amb pedra basàltica sense escairar.





Arribem a Corçà, però abans d’aturar-nos-hi ens desviem per la carretera de Monells i aproximadament a un quilometre, a mà esquerra, trobem la petita ermita dedicada a Santa Cristina. És d’estil romànic del segle XII. Consta d’una nau acabada en un absis semicircular. A la part frontal hi ha una porta d’arc de mig punt  amb grans dovelles, una finestra en espitllera i acaba amb la base d’un campanar d’espadanya.  Al lateral hi ha una segona porta rectangular.

Les restes trobades fan pensar que fou construïda damunt d’un temple anterior del temps dels romans.




Ara sí, entrem al centre de Corçà. Entre la plaça de l’església i la riera es forma un ampli passeig arbrat que dóna entrada al nucli antic amb estructura de l’època medieval.


L’església dedicada a Sant Julià i Santa Basilissa en una gran construcció del segle XVIII bastida damunt d’una anterior romànica.

A la façana principal  hi ha una senzilla porta de l’època romànica amb dos arcs en degradació, una rosassa i un campanar de cadireta.




Destaca la torre del campanar del segle XVIII.




Al costat mateix de l‘església hi veiem un arc rebaixat que formava part d’un dels portals d’entrada al nucli  fortificat.




Al carrer del Mur trobem restes d’una de les muralles defensives de l’antic castell, podent observant-hi diverses espitlleres.




Al mateix carrer, construït aprofitant les antigues muralles hi ha l’edifici de la rectoria. Curiosament té també una espitllera defensiva.




Travessant el portal d’Anyells, anem a parar al carrer de Sant Sebastià, al capdamunt del qual hi ha la capella dedicada al mateix sant. Petita construcció del segle XVIII, és d’una sola nau i absis semicircular amb campanar d’espadanya.





Cap a la part baixa del carrer de Sant Sebastià arribem el mas Vilosa, a la façana hi podem observar un finestral geminat bellament decorat datat del segle XVI.




Anem descobrint més racons del nucli antic. Es nota que estem en zona de terrissaires i ceramistes, tant els noms dels carrers com els d’algunes cases estan fets amb aquests materials.








Una altra antiga porta d’accés al nucli medieval la trobem al carrer Major, el portal de Santa Maria.



Al número 17 del mateix carrer Major hi ha can Sala, amb interessants esgrafiats a la façana. Durant diverses generacions havia estat la casa del metge.



Per la part del darrere, mitjançant un pont que creua el carrer – passatge del Pont-, la casa del metge continua a l’altre costat, on hi ha el jardí. Comenta l’actual propietari, amb un fi sentit de l’humor, que allò que actualment és el jardí havia estat el cementiri i que, per l'altra banda, dóna a l’església.




L’any 1851 aquí va néixer en Claudi, el tercer fill del metge Francisco Carbonell. Al 17 anys va emigrar a Cuba on, després d’uns primers anys d’estretor va aconseguir fer fortuna en un magatzem de teixits i merceria a l’engròs. Es va casar amb Luz Bastida i tingueren tres fills.

En esclatar la revolta per la independència de Cuba, l’any 1896 van tornar a Barcelona. En Claudi Carbonell es va fer construir una gran casa indiana, envoltada de jardí que anomenà Villa Luz. Es va inaugurar l’onze de setembre del 1900.

Del bon nombre de corçanencs que van emigrar a Amèrica, en Claudi Carbonell és el que ha deixat una més gran empremta en el seu poble natal.




Ben a la vora trobem l’edifici que havia estat l’estació del ferrocarril de Palamós a Girona, avui és el consultori mèdic. De tota la línia aquesta és l’única construcció que es conserva.



Al seu interior, a la sala d’espera, hi ha algunes fotografies que ho recorden. Aquesta mostra l’estació amb la via, que seguia el mateix traçat de la carretera arbrada, compartint espai amb la resta de vehicles. El darrer viatge del tren fou el primer de març del 1956.


Sortint del poble en direcció a Girona, a mà dreta, hi ha el castell de l’Alberg o can Caramany. Es tracta d’un gran edifici fortificat de planta rectangular. A dos dels seus angles hi ha sengles torres quadrades.



 La façana de llevant té una porta de mig punt amb l’escut familiar a la part superior.




Adossada a l’edifici principal hi ha una petita capella privada dedicada a Sant Judes.




* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment al doctor Carles Pongiluppi, que va ser el metge i alcalde de Corçà durant una colla d'anys, per la seves encertades indicacions que han ajudat al desenvolupament d'aquest treball.

22 comentaris:

  1. J'aime beaucoup la croix sur son socle. Je n'avais jamais vu ça. Les maisons aussi sont belles, tout comme les fenêtres et même les noms de rues sur leur plaques sont originales. Encore une fois un très beau reportage d'un bien bel endroit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moi non plus l'avais jamais vu montée sur une console.
      C'est une région avec une bonne industrie céramiste, alors ne c'est pas étrange l'usage de ce matérial en les plaques avec les noms des rues et de quelques maisons.
      Merci beaucoup, Véronique, pour ta compagnie.

      Elimina
  2. Bells paratges. Tenim família a la Pera i a vegades hem passejat per aquests indrets. Gràcies pels detalls fotogràfics.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una comarca que fa de bon trepitjar, que convida a descobrir-hi més i més racons. Gràcies per la companyia.
      Manel.

      Elimina
  3. Ostres Manel, quin recorregut més interessant i curiós.
    D'una banda, la part arquitectònica, plena d'esglésies, masos i edificis plens d'encant. D'altra banda la vessant històrica amb protagonistes com aquest Claudi Carbonell que van marcar una època en la vida de Corçà.
    La part fotogràfica es insuperable, plena de detalls i amb imatges en B/N i color absolutament impecables. Ja saps que soc un amant del B/N i en aquest aspecte hi ha unes quantes fotos que em semblen fantàstiques com es la de l'ermita de Santa Cristina o la de l'estació de ferrocarril. També m'han agradat molt les dels carrers o les de Villa Luz, aquestes en color.
    La meva més sincera felicitació per aquest reportatge i l'agraïment per compartir-lo.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu entusiasme engrescador, Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Très belle présentation de ces vieilles pierres magnifiques. J'aime aussi les détails comme le cadran solaire, les lanternes, les croix ou les plaques de rue. Merci Manel de ce partage.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des petits villages avec des centaines d'annés d'histoire que j'aime de connaitre et de faire connaitre.
      Merci à toi, Jean-Luc.
      Amitiés.

      Elimina
  5. oh génial toutes ces fenêtres et ce serpent en fer et puis cette vierge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Angevine, tu est toujours très attentive aux détails, merci donc.

      Elimina
  6. Manel, aquest és un interessant recorregut farcit de descobertes, havíem estat a Corçà però ja veig que molts indrets ens van passar desapercebuts.
    Aquests poblets medievals com Madremanya o Monells que per sort encara guarden molts racons del seu passat medieval són un encant.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria,
      Que ens quedin coses per descobrir és bo, així tenim motiu per tornar-hi.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Una preciositat d'excursió i un magnific recull de detalls , que si finestres , fanals , portes , espitlleres...M'agrada molt la fotografia , la informació com sempre genial . que vols que et digui? Felicitats per tanta bona feina!

    Abraçada!:))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La de motius fotogràfics que amaguen aquesta mena de pobles, oi?
      Gràcies per venir-hi,
      Una abraçada.

      Elimina
  8. cada fotografía es un lujo , con todos los detalles , muchas ventanas y puertas y con lo que me gustan ellas , donde te hace mirar desde afuera lo que puede pasar dentro y tu relato acompañándola es como siempre precioso . un beso muy grande mi querido Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra,
      Que no perdamos nunca ese gusto por la observación,
      Un beso..

      Elimina
  9. Manel: Les gràcies te les he de donar jo, per haver fet un reportatge tan complert sobre el meu poble des de el punt de vista gràfic com narratiu.Et felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles,
      Si a tu et sembla correcte quedo ben satisfet.
      Gràcies per haver-me dedicat part del teu temps.

      Elimina
  10. Aquest es un d´aquells pobles que com es de pas el veus molt sovint pero no hi fas parada, la veritat es que sempre m´he mirat les cases que hi ha a la carretera tot passant, fan molt goig.
    Pero la teva passejada amb tot detall potser si em crida molt l´atenció. hauré de fer un cop de cap.
    Com sempre la narració impecable.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Sanabria, val la pena fer-hi una aturada i descobrir els petits tresors que amaga.
      Una abraçada.

      Elimina
  11. Très belle série où l'architecture domine. Certaines images sont baignées d'une très belle lumière et on a plaisir à feuilleter cet album

    ResponElimina