Si em voleu acompanyar pel Parc Natural de s'Albufera des Grau...

Visitarem s'Albufera pròpiament dita, sa Gola i el poble de pescadors d'es Grau, seguirem un petit tram del Camí de Cavalls, ens arribarem al Cap de Favàritx, per acabar al port esportiu d'Addaia, al límit nord-oest de la zona protegida. Ep, i ja fora del Parc, visitarem el taller d'un dels pocs artesans que fabriquen un dels elements que donen identitat a Menorca. Esteu a punt?

Després de 21 anys de mobilitzacions socials en defensa de la zona humida més gran de Menorca, finalment el 1995, aquest espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic va ser declarat Parc Natural. Superfície de protecció que fou ampliada l'any 2003 fins a les més de 5.000 hectàrees actuals.

Comencem al centre de recepció del Parc on se'ns facilita informació útil i detallada per a la visita.

Continuem uns dos-cents metres pel mateix camí  fins a arribar a la rotonda de l'olivera. Passem la barrera d'ullastre que hi ha a mà dreta i seguim una part de l'itinerari que va pel sud-est de la llacuna de s'Albufera. 

Ens aturem a l'aguait d'en Biel, des del qual tenim una bona visió de la cala de sa Font en primer terme i de les ondulacions paisatgístiques de l'altre costat de s'Albufera.

Tornem cap a la rotonda i passem ara la segona barrera d'ullastre.

Els murs de pedra seca són un patrimoni ancestral a Menorca. Se'n conserven uns 70.000 quilometres. Es complementen amb les barreres d'ullastre, portes tradicionals per barrar el pas al bestiar.

Des d'un punt més elevat veiem l'aguait que hem visitat abans i tenim una visió general de la vegetació predominant a la zona. A la vora de l'aigua el jonc, el canyís i alguns tamarells a continuació l'ullastre i la mata o llentiscle.

Seguint l'itinerari anem trobant algunes pantalles d'observació d'aus. L'elevat interès de la visita ens queda palés parlant amb un grup d'escolars amb qui coincidim. 

Des d'aquí tenim una visió de la llacuna amb la cala de Santa Madrona en primer terme.

Arribem a l'aguait de sa Punta de ses Ànedes des d'on tenim una visió de l'illot des Soldat. Un lloc privilegiat per a l'observació d'aus, corbs marins, fotges, collblaus, cames de jonc...

Tornem enrere pel mateix camí i ens desplacem fins al canal de sa Gola, abans de l'entrada al nucli des Grau.

Creuem sa Gola, el canal que connecta s'Albufera amb el mar, per un pont de pedra, sota del qual hi ha unes de les comportes que regulen el flux de l'aigua. Antigament la regulació es feia amb finalitats pesqueres, avui està principalment enfocada a mantenir el nivell suficient d'aigua a la llacuna.

Anem seguint una passera de fusta que protegeix la zona de salicorniar del pas de la gent. Aquesta vegetació està adaptada a canvis tant en el nivell de l'aigua com en el seu grau de salinitat.

La passera ens porta al peu del turó de Punta de sa Gola, dalt del qual hi ha un mirador que permet veure la major part de s'Albufera.

També veiem la paret mestra que obligava els peixos a anar cap a un coll de botella  i d'allà mitjançant un sistema de comportes cap als corrals de pesca tradicional.

Travessant una tanca d'ullastre podem seguir aquestes construccions.

Continuem  seguint les passarel·les que ens porten cap a l'extens bosquet de pins que separa la llacuna del mar.

El sender que travessa la pineda forma part del Camí de Cavalls, via de 185 km. que dóna la volta a Menorca tot resseguint el litoral.

En una clariana trobem un pou amb abeurador.

Quan s'acaba la pineda entrem a la zona dunar fins a es Bol Llarg, al nord de la platja des Grau.

A la platja trobem  restes de les praderies de posidònia oceànica que arrossega la mar.  Observem tant les fulles com les flors de la posidònia i les formes esfèriques que acaben agafant per l'efecte de rodolament que els imprimeix el vaivé de les onades damunt la sorra de la platja.

Al final de la platja tenim el poblat des Grau. Per arribar-hi creuem el pont de fusta que passa per sobre de sa Gola.

Tot i haver-s'hi construït durant les darreres dècades, es Grau conserva en moltes de les seves cases l'estil tradicional dels petits pobles de pescadors.

A uns 200 metres de la costa hi ha l'illa d'en Colom que forma també part del Parc Natural.

Ara ens arribem al Cap de Favàritx. En girar un dels darrers revolts tenim el goig de veure alhora un parell d'elements, al fons el far i en primer terme el Cós des Síndic, una de les basses temporals més interessants de Menorca, ja que tant s'alimenta d'aigua dolça de la pluja com de salada que hi arriba en dies de fort temporal.

Aquí la formació del sòl ha canviat, essent de pissarra grisa gairebé negra. El paisatge és ben diferent del que hem vist fins ara.

A l'extrem del Cap hi ha l'edifici del far.  Una barrera d'ullastre ens impedeix el pas, tanmateix el podem voltar per fora del perímetre tancat.

S'explica una llegenda segons la qual, qui en nit de lluna plena camina pels tolls d'aigua del voltant del far, rep de la lluna i del mar energia, força i fertilitat.

Mirant cap al sud veiem les cales Presili i Tortuga, un paisatge verge, ja que no s'hi pot accedir amb vehicle motoritzat.

Anem ara fins a l'extrem més a ponent del Parc Natural, al port natural d'Addaia, un indret de singular bellesa. Es tracta del port natural més ben protegit de la costa de Tramuntana.

A més de la bellesa de l'indret, podem gaudir d'imatges de velers i altres vaixells fora de l'aigua, que ens ofereixen punts de vista diferents als habituals i podem admirar l'esveltesa de les seves línies.

Per acabar la visita ens desplacem al centre de l'illa, a Es Mercadal, on hi té el taller en Miguel Gomila, mestre arader.

L’arader és el fuster artesà que es dedica a elaborar tot tipus d’eines i estris necessaris per a les diferents feines agrícoles: arades, càvecs, aixes, forques, carros, barreres, ... La feina més demanada a l’arader avui dia són les barreres d’ullastre per als xalets i les cases de camp.

Un ofici d'aquells que es transmeten de pares a fills.