dilluns, 10 de febrer del 2014

Si em voleu acompanyar pel Parc Natural de s'Albufera des Grau...

Visitarem s'Albufera pròpiament dita, sa Gola i el poble de pescadors d'es Grau, seguirem un petit tram del Camí de Cavalls, ens arribarem al Cap de Favàritx, per acabar al port esportiu d'Addaia, al límit nord-oest de la zona protegida. Ep, i ja fora del Parc, visitarem el taller d'un dels pocs artesans que fabriquen un dels elements que donen identitat a Menorca. Esteu a punt?

Després de 21 anys de mobilitzacions socials en defensa de la zona humida més gran de Menorca, finalment el 1995, aquest espai natural de gran valor ecològic i paisatgístic va ser declarat Parc Natural. Superfície de protecció que fou ampliada l'any 2003 fins a les més de 5.000 hectàrees actuals.

Comencem al centre de recepció del Parc on se'ns facilita informació útil i detallada per a la visita.


Continuem uns dos-cents metres pel mateix camí  fins a arribar a la rotonda de l'olivera. Passem la barrera d'ullastre que hi ha a mà dreta i seguim una part de l'itinerari que va pel sud-est de la llacuna de s'Albufera. 


Ens aturem a l'aguait d'en Biel, des del qual tenim una bona visió de la cala de sa Font en primer terme i de les ondulacions paisatgístiques de l'altre costat de s'Albufera.




Tornem cap a la rotonda i passem ara la segona barrera d'ullastre.

Els murs de pedra seca són un patrimoni ancestral a Menorca. Se'n conserven uns 70.000 quilometres. Es complementen amb les barreres d'ullastre, portes tradicionals per barrar el pas al bestiar.



Des d'un punt més elevat veiem l'aguait que hem visitat abans i tenim una visió general de la vegetació predominant a la zona. A la vora de l'aigua el jonc, el canyís i alguns tamarells a continuació l'ullastre i la mata o llentiscle.


Seguint l'itinerari anem trobant algunes pantalles d'observació d'aus. L'elevat interès de la visita ens queda palés parlant amb un grup d'escolars amb qui coincidim. 


Des d'aquí tenim una visió de la llacuna amb la cala de Santa Madrona en primer terme.


Arribem a l'aguait de sa Punta de ses Ànedes des d'on tenim una visió de l'illot des Soldat. Un lloc privilegiat per a l'observació d'aus, corbs marins, fotges, collblaus, cames de jonc...




Tornem enrere pel mateix camí i ens desplacem fins al canal de sa Gola, abans de l'entrada al nucli des Grau.

Creuem sa Gola, el canal que connecta s'Albufera amb el mar, per un pont de pedra, sota del qual hi ha unes de les comportes que regulen el flux de l'aigua. Antigament la regulació es feia amb finalitats pesqueres, avui està principalment enfocada a mantenir el nivell suficient d'aigua a la llacuna.



Anem seguint una passera de fusta que protegeix la zona de salicorniar del pas de la gent. Aquesta vegetació està adaptada a canvis tant en el nivell de l'aigua com en el seu grau de salinitat.


La passera ens porta al peu del turó de Punta de sa Gola, dalt del qual hi ha un mirador que permet veure la major part de s'Albufera.





També veiem la paret mestra que obligava els peixos a anar cap a un coll de botella  i d'allà mitjançant un sistema de comportes cap als corrals de pesca tradicional.



Travessant una tanca d'ullastre podem seguir aquestes construccions.






Continuem  seguint les passarel·les que ens porten cap a l'extens bosquet de pins que separa la llacuna del mar.


El sender que travessa la pineda forma part del Camí de Cavalls, via de 185 km. que dóna la volta a Menorca tot resseguint el litoral.


En una clariana trobem un pou amb abeurador.



Quan s'acaba la pineda entrem a la zona dunar fins a es Bol Llarg, al nord de la platja des Grau.


A la platja trobem  restes de les praderies de posidònia oceànica que arrossega la mar.  Observem tant les fulles com les flors de la posidònia i les formes esfèriques que acaben agafant per l'efecte de rodolament que els imprimeix el vaivé de les onades damunt la sorra de la platja.


Al final de la platja tenim el poblat des Grau. Per arribar-hi creuem el pont de fusta que passa per sobre de sa Gola.




Tot i haver-s'hi construït durant les darreres dècades, es Grau conserva en moltes de les seves cases l'estil tradicional dels petits pobles de pescadors.









A uns 200 metres de la costa hi ha l'illa d'en Colom que forma també part del Parc Natural.


Ara ens arribem al Cap de Favàritx. En girar un dels darrers revolts tenim el goig de veure alhora un parell d'elements, al fons el far i en primer terme el Cós des Síndic, una de les basses temporals més interessants de Menorca, ja que tant s'alimenta d'aigua dolça de la pluja com de salada que hi arriba en dies de fort temporal.

Aquí la formació del sòl ha canviat, essent de pissarra grisa gairebé negra. El paisatge és ben diferent del que hem vist fins ara.


A l'extrem del Cap hi ha l'edifici del far.  Una barrera d'ullastre ens impedeix el pas, tanmateix el podem voltar per fora del perímetre tancat.

S'explica una llegenda segons la qual, qui en nit de lluna plena camina pels tolls d'aigua del voltant del far, rep de la lluna i del mar energia, força i fertilitat.





Mirant cap al sud veiem les cales Presili i Tortuga, un paisatge verge, ja que no s'hi pot accedir amb vehicle motoritzat.


Anem ara fins a l'extrem més a ponent del Parc Natural, al port natural d'Addaia, un indret de singular bellesa. Es tracta del port natural més ben protegit de la costa de Tramuntana.



A més de la bellesa de l'indret, podem gaudir d'imatges de velers i altres vaixells fora de l'aigua, que ens ofereixen punts de vista diferents als habituals i podem admirar l'esveltesa de les seves línies.




Per acabar la visita ens desplacem al centre de l'illa, a Es Mercadal, on hi té el taller en Miguel Gomila, mestre arader.


L’arader és el fuster artesà que es dedica a elaborar tot tipus d’eines i estris necessaris per a les diferents feines agrícoles: arades, càvecs, aixes, forques, carros, barreres, ... La feina més demanada a l’arader avui dia són les barreres d’ullastre per als xalets i les cases de camp.

Un ofici d'aquells que es transmeten de pares a fills.




23 comentaris:

  1. Quel bel endroit.Les photos sont superbes et richement documentées . Merci pour ce partage , Manel
    Bonne journée.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'île de Minorque est celle qui a su mieux préserver son environnement naturel.
      Merci à toi, Monik. Amitiés.

      Elimina
  2. Fantàstic reportatge.
    Menorca es una assignatura que tinc pendent i que hauré de posar remei,
    Aquest parc natural em sembla una meravella, els racons, les pasarel·les, la sorra el port...
    Fotogràficament es excepcional. Els contrasts que has aconseguit amb els blancs i negres es simplement sensacional, així com les diferents perspectives tant dels vaixells com del far.
    Per acabar, m'ha encantat la visita a l'arader i veure una cosa que m'havia intrigat durant tot el reportatge, que era l'original forma de les tanques i portes.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. A diferència de les altres illes, a Menorca s'ha aconseguit preservar molt més el paisatge. Són moltes les cales, tant al nord com al sud, on no és fàcil accedir-hi i aquest "inconvenient" ha acabant essent una virtut. Segur que xalareu de la visita.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. WOW il y a une quantité de belles photos qu'il serait difficile d'en choisir une !! j'aime beaucoup tes détails, les portes, les ombres très soignées (comme toujours chez toi). Magnifique promenade que tu nous offre ici.

    ResponElimina
  4. De très beaux lieux qu'il faut absolument préserver. Une bien belle série Manel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Absolument d'accord.
      Merci et bonne soirée, Jean-Luc

      Elimina
  5. Les fotografies d'aquest viatge , son excepcionals de bones!
    No coneixia la ruta dels cavalls que dona el tomb a l'illa i tampoc la llegenda de la lluna plena i el far .
    No puc m´es que felicitar-te i esperar el proper reportage:)

    Abraçada! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Dora, pel teu entusiasme.
      El que per la nostra costa anomenem camí de ronda, allà té el nom de camí de cavalls, i la finalitat era similar, un camí per al seguiment de la costa per part de patrulles militars.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Que bonic i interessant és aquest recorregut, tots els els racons de l'illa són d'una gran bellesa que tu has sabut captar d'una forma excel·lent.
    He estat moltes vegades a la illa però no conec el parc natural de s'Albufera des Grau, haurem de fer-hi cap quan hi tornem de nou.
    Que autèntiques les passeres, tanques i portes de fusta...m'agrada sobretot una fotografia on es veu l'ombra de la barana sobre la passera.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi havia estat i tampoc ho coneixia, va ser la Clara qui ens ho va recomanar decididament i veritablement val molt la pena.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. es muy bonito lugar , me he quedado sorprendida de las construcciones y de su hermosura . un lugar para poder sentir bien la naturaleza y alejarse de cualquier cosa . y como todo marca un estilo de vida . gracias . un beso muy grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivir en una isla, sí, marca un estilo de vida, mucho más sosegado, donde el tiempo tiene otro valor más relativo, donde el contacto con la naturaleza es más intenso. Ya que no somos de los afortunados, como mínimo de vez en cuando podemos hacerles una visita, siempre agradable.
      Un beso para ti, Alejandra.

      Elimina
  8. oh j'aime bien ce cliché de sorte de bobine bleue ou de cloche bleue

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ce ont utilisés pour pouvoir monter les filets sur le bateau de pêche

      Elimina
  9. Très belle série Manel, la lumière sur certaines images est magnifiques, notamment sur tous les plans d'eau

    ResponElimina
  10. Jo també tinc Menorca com a assignatura pendent. El teu reportatge demostra que té quelcom més que magnifiques platges.

    Salut

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      A tu que t'agrada la bicicleta de muntanya, penso que t'agradaria seguir el Camí de Cavalls en bicicleta.
      En vàrem seguir diferents trams a peu i realment la visió de l'illa a ran de costa, és absolutament diferent i molt atractiva.
      Una abraçada.

      Elimina
  11. Quelle nature magnifique. Il faut la préserver absolument, ces coins de Minorque sont superbes et je ne connais pas du tout ces îles aussi c'est une découverte pour moi. Merci

    ResponElimina
  12. Minorque est la mieux préserver des trois grands îles. Mérite la visite.
    Merci à toi, Marie.

    ResponElimina
  13. Je n'arrive jamais à me souvenir si j'ai vu ou pas tes séries Manel car elles sont vraiment trop longues pour moi. Alors chaque fois je dois faire le tour des commentaires pour voir si j'ai déjà commenté. Tout cela prend beaucoup de temps.
    J'apprécie les photos que tu montres en général, elles sont bien réalisées mais tes séries sont trop longues, du moins pour moi.

    ResponElimina