dimarts, 4 de març de 2014

Si em voleu acompanyar a fer un tomb per Rupià...

Seguirem les restes de les seves muralles, gaudirem de la bellesa d'edificis amb aire senyorial, cercarem detalls d'un indret amb encant i, per acabar, ens arribarem a veure la que segurament és l’olivera més antiga del país. Sembla interessant, oi?

Entrant al poble gaudim d’una primera visió idíl·lica, algun dels seus edificis dels quals sobresurt la torre del campanar, treuen el nas entre ametllers florits.



Com a carta de presentació d’un indret singular, petit i entranyable, que  cuida els detalls, observem els cartells fets artesanalment.



Rupià, declarat conjunt historicoartístic, encara avui és pràcticament un recinte rectangular, dibuixat el segle XV mitjançant la fortificació de la vila amb la construcció de les muralles.

En una bona part dels seus murs s’hi han adossat construccions posteriors.



Les restes de la primera torre quadrada de la muralla que veiem està adossada a la part posterior de can Nató.



Seguint el seu traçat per l’exterior, continuem trobant trams amb espitlleres defensives i una altra torre integrada a can Vilà, avui la Palma.




Arribem a una de les dues úniques entrades al nucli fortificat,


la del portal d’Amunt, de la que només hi resten les arrancades de la corba de la volta i d'algun arc. 




Davant per davant tenim l’església dedicada a Sant Vicenç, d’estil gòtic tardà. La portada barroca està decorada amb tríglif, medallons i frontó.



El campanar de tradició gòtica és de planta octogonal.



A la mateixa plaça d’Amunt hi ha l’edifici de can Xiana, amb el portal dovellat i la façana d’estil renaixentista. Hi destaca una gran finestra quarterejada ornada amb un àngel, animals fabulosos, motius vegetals i acabada amb un pinacle. Al costat hi ha un balcó de pedra treballada. A la llinda de la porta hi consta la data de 1750 i més amunt, solitària, la figura d’una àguila.








Hi ha detalls a d'altres edificis de la plaça que ens criden l’atenció.






També una llinda amb eines de fuster gravades.



Més endavant trobem l’edifici de can Vilà que ja hem vist des de fora muralla.




Arribem a la placeta de la Cúria i ens aturem davant l’edifici de can Nató, casal gòtic amb porta dovellada i finestra coronella biforada. Entre la porta i la finestra hi observem una espitllera defensiva.




Al carrer de la Sagristia ens crida l’atenció una creu de ferro adossada a un dels murs, correspon a una de les estacions  de la processó. 


Més endavant en tornarem a observar algunes més.


A l’inici del carrer de la Comanda hi ha un altre racó amb encant.



Al carrer Xiprers hi ha can Català, edifici originari del segle XVII la façana del qual, a principis del segle passat, es va enriquir amb finestrals neogòtics. 


Encara s’hi observa una antiga arcada que posteriorment fou tapiada.



Per un carreró sota una volta arribem a les restes del que fou l’hospital i la casa de Beneficència, que funcionaren fins al segle XIX.




Arribem a la plaça d’Avall observant primer un antic edifici annex a can Valls amb la porta dovellada. 


Can Valls, abans can  Carbó, del segle XVII, és un altre dels edificis destacats de Rupià. La façana està sumptuosament decorada amb molt bonics esgrafiats.






En un document del 1128 es parla de Guerau de Rupià, senyor feudal del castell. Un segle i mig més tard es va vendre primer el “castrum de Rupiano” i més tard l’honor de la parròquia de Rupià al bisbe de Girona.  S’hi anaren agregant el castell de Rupià, i els pobles de Parlavà i Ultramort. Durant els segles XIV i XV el primitiu castell es va ampliar i transformar en palau espiscopal.

Des de fa diversos decennis l'edifici és de propietat municipal. Després d’haver estat un espai compartit entre la casa de la vila i l’escola, actualment la seva planta noble és la seu municipal.

Edifici rectangular d’estil gòtic civil (segles XIV i XV) La planta superior és una gran sala amb arcs en diafragma.




A les façanes exteriors hi destaquen les finestres coronelles gòtiques.




Abans de deixar el nucli fortificat acabem de fer-hi un tomb descobrint-hi detalls interessants. 







 Altres llindes, aquesta amb les eines del picapedrer gravades,


o la de cal carreter amb una roda.


Sortim pel portal d’Avall, la segona de les portes per accedir a l’interior de la vila fortificada. Avui en dia el passadís està recobert amb volta de maó de pla.



Fora del portal trobem altres racons interessants. 




Un dels significatius és el pas porxat que ens duu cap a la riera.







Agafem el camí vell de Corçà, sense asfaltar però òptimament conservat,  a cosa d’un quilòmetre a mà esquerra hi ha un parell de masies interessants. 



El mas Llorà és un gran casal del segle XVI si bé ha sofert diverses rehabilitacions.


 
En un dels camps propers, sota la casa, trobem l’Olivera Grossa del Mas Llorà, que l’escriptor Josep Pla va definir com “olivera prodigiosa”.  Segurament va ser una de les més grans oliveres del país. Un arbre mil·lenari el tronc del qual fa gairebé 6 metres de circumferència i arribà a superar els 12 metres d’alçada. Malauradament l’estiu del 1987 va patir els efectes d’un incendi quedant només la gran soca que afortunadament ha tornat a brotar.



A can Brancós, la masia propera a can Llorà, conserven una fotografia del 1906 que dóna idea de la majestuositat de l’olivera.



Davant d'aquesta casa hi ha trasplantada una vella olivera, que sí bé no ateny la antiguitat ni la importància de l’anterior, el seu tronc és de gran bellesa.




Des d’aquesta zona tenim una gran vista cap a l’est sobre part de la plana empordanesa, destaquen a l’horitzó la silueta del Montgrí i de les illes Medes.


* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a un seguit de persones que, amb la seva col·laboració, han ajudat al desenvolupament d'aquest treball. A la Patrícia i en Xabier de l'Ajuntament de Rupià, a la Sílvia de can Brancós i molt especialment a en Nik Duserm guia freelance.

24 comentaris:

  1. j'aime bien toutes ces pierres et puis ces deux pots de fleurs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quand j'ai vu ces pots j'ai pensé à toi, Angevine.

      Elimina
  2. Magnífic passeig el que ens has ofert. Ametllers que anuncien la primavera, indicadors multitudinaris, finestres i balconades de tots tipus, robustes parets de pedra, en color o b/n, façanes renaixentistes, animals fantàstics, testos de fang o guarnits de mil colors, façanes esgrafiades, creus de ferro i capitells gòtics, i per rematar-ho tot, la majestuosa olivera mil·lenària (per cert, que bona la foto en blanc i negre).
    Gràcies per compartir-ho tot.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una d'aquelles poblacions no massa conegudes i que bé mereixen una visita detallada. Gràcies per acompanyar-me.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Tu trouves toujours des endroits originaux et plein de charme. L'arbre tordu est superbe tout comme la terrasse avec les deux chaises. Belles petites ruelles et des beaux motifs sur les murs, la roue par exemple,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les troncs des anciens oliviers ont souvent des formes très attrayantes.
      Merci, Véronique.
      Amitiés.

      Elimina
  4. Une très belle série d'images. De magnifiques monuments de très beaux détails et quelques touches printanières sur la végétation!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lorsque les amandiers fleurissent, nous avons l'annonce de l'arrivé du printemps.
      Merci, Jean-Luc.

      Elimina
  5. la primera vegada que sento a parlar d'aquet poble es molt maco,un bon reportatge amb tots els detalls.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No é gaire lluny de La Bisbal i en no estar a la carretera principal no és que sigui massa visitat ni conegut. Val la pena arribar-s'hi.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Quines troballes he fet avui!!.
    Vinc de l'altre bloc dels bons menjars i ara descobreixo aquest altre...Mare meva, quina manera més detallista de fer-nos conèixer un indret!!... Amb el que a mí m'agraden les imatges de detalls!!
    Amb el seu permís enllaçaré els dos blogs al meu.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse,
      Em sento afalagat pel comentari i l'agraeixo. Naturalment que tens la porta oberta i sempre seràs benvinguda.
      Una abraçada.
      Manel.

      Elimina
  7. Quel magnifique village, riche de bâtiments anciens et si bien restaurés.J'ai beaucoup aimé les vieux clochers, les fenêtres à meneaux et les balcons de pierres sculptés et puis l' environnement paisible avec ces vieux oliviers centenaires. Merci de nous faire découvrir une fois encore ta région. Ces visites virtuelles sont un vrai plaisir pour moi car elles associent culture et naturel et j'aime ça!
    Bon WE, Manel. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci beaucoup, Monik, pour tes toujours si gentils mots.
      Amitiés.

      Elimina
  8. J'aime beaucoup toutes ces vieilles pierres qui ont une âme et racontent le temps passé. Très belles architectures

    ResponElimina
  9. Bones Manel,
    un post molt ben treballat i amb unes fotos que com es diu valem més que mil paraules.
    Va estar una estona molt agradable acompanyar-te pels racons de Rupià.
    Per a qualsevol cosa que necessitis, ja saps..

    nik

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, una vegada més, Nik.
      Estic agraït per la sort de conèixer-te com a persona a més, naturalment, de poder recollir algunes de les teves indicacions i amb elles enriquir aquesta proposta,
      Cordialment.
      Manel.

      Elimina
  10. fotos muy buenas . la luz era excelente . que te han salido muy hermosas las fotos y el lugar es sumamente lindo . una preciosura en todo aspecto !! un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra,
      Te doy la razón en que el lugar es hermoso y lleno de historia. Estoy encantado de saber que te ha gustado.
      Un beso.

      Elimina
  11. Fins ara no he pogut vindre a fer un tomb , però com l'he gaudit!
    Tot el poble és una obra d'art . Quines finestres , portes , edificis , detalls ...i sobretot , quines fotografies i explicacions tan detallades .
    L'olivera , no es queda pas enrere , l'altra seria més vella , però aquesta es una preciositat!

    Felicitats un cop més i una forta abraçada! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt content de saber que t'ha agradat, Dora. Gràcies per acompanyar-me-.
      Una abraçada.

      Elimina
  12. Que bonics que són aquests pobles empordanesos! i que magnífic és aquest reportatge de Rupià, no hi falta cap detall.
    Conec força bé alguns pobles com Monells, Corçà.. a Rupià hi hem passat a prop i sempre diem hem d'anar a fer-hi un tomb, està clar que queda pendent de fer-hi una visita seguint les teves acurades i completes orientacions.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. En quedar apartat de la carretera principal no és que sigui un poble molt i molt conegut. Val la pena d'arribar-s'hi.
      Una abraçada.

      Elimina