dimecres, 8 de març del 2017

Si em voleu acompanyar a la Ria Formosa...

La Ria Formosa és un gran sistema de llacunes d'una seixantena de quilòmetres de llargada que es troba a la costa sud de l'Algarve. Un seguit d'illes i de penínsules sorrenques la separa del mar, formant un laberint d'aiguamolls que s'alternen amb llacunes d'aigua dolça i salada de gran valor ecològic. L'any 1987 fou declarat Parc Natural.

En l'àrea protegida hi conviuen l'activitat agrícola tradicional amb la forestal i la pesquera, amb salines, vivers de peixos i de marisc.

Comencem la visita des de gairebé l'extrem occidental del Parc, a la Quinta do Lago. Un seguit de camins i passeres de més de tres quilòmetres ens condueix des de la zona de pineda on hi ha un camp de golf fins a la llarguíssima platja.







La Ria arriba a la seva màxima amplada al sud de la ciutat de Faro.





La millor idea de la importància del parc ens la dóna la visita al Centre d'Educació Ambiental de Marim, situat a tres quilòmetres a l'est de la ciutat d'Olhao. En una superfície de 60 hectàrees estan representats bona part dels ecosistemes de Ria Formosa. La visita pot durar de dues a tres hores.

Entre la detallada informació del què trobarem durant la visita al centre d'interpretació ens crida l'atenció la reproducció a escala d'una de les tradicionals barques dedicades a la pesca del pop.



Bona part de la superfície terrestre és una pineda amb un ric i variat sotabosc.








Passem pel costat d'algunes basses, vivers de diferents espècies marines d'un bon valor comercial com l'orada, el llobarro, el sard o el llagostí.


A la vora de la gran llacuna trobem les restes d'un moll i de dues barques, la més gran s'havia dedicat a la pesca de la tonyina.




Anem trobant tant petits estanys d'aigua dolça com salada.



Una passera de fusta ens permet creuar zones de dunes i d'aiguamolls.





Arribem a l'edifici d'un molí, el darrer en aturar la seva activitat dels 30 que hi havia hagut a Ria Formosa. El seu funcionament seria similar al dels molins de riu amb la diferència que la font d'energia que els permet treballar és la variació del nivell del mar degut a la força de les marees. Aquest enginyós sistema va arribar a Portugal a finals del segle XIII.







Passem pel costat d'un parell d'estanys d'aigua salada que fan funció de viver.



Diferents aguaits faciliten l'observació de les aus.






Arribem a les restes de cinc tancs de salaó construïts pels romans durant el segle II.



Al costat d'una casa agrícola hi ha una gran sínia.



Finalment ens arribem al petit poblat de pescadors de Santa Luzia on, avui en dia, conviu l'activitat pesquera amb la turística.





6 comentaris:

  1. Fantàstica visita.
    Suposo que vàreu passar uns quants dies per aquesta zona tan interessant.
    M'encanta, com sempre, el gran reportatge fotogràfic que has realitzat, i molt especialment (escombro cap a casa) les meravelloses imatges en blanc i negre!
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi havíem estat un parell de vegades però de passada, ara sí, hi hem fet estada de vuit dies que se'ns han fet curts.
      Celebro que t'hagi agradat, Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Excel·lent reportatge, molt interesante.M' agradat molt.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'indret ho és molt d'interessant, Àngel, celebro sebar que també t'ho sembla.

      Salut!

      Elimina
  3. Aquest indret és un dels llocs que tenim pendents de visitar.
    Gràcies per compartir les imatges que ens el fan més proper.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi havíem estat només de passada, ara hem tingut ocasió d'estar-hi uns quants dies que, tot i això, se'ns han fet curts.
      Una abraçada.

      Elimina