dimarts, 14 de febrer de 2017

Si em voleu acompanyar de Cinc Claus a l'Escala passant per Sant Martí d'Empúries...

Cinc Claus és un petit nucli rural pertanyent a l'Escala que es troba a uns tres quilòmetres al nord-oest del poble. Està en una petita elevació del terreny sobre la plana que l'envolta, allà on hi havia hagut una vil·la romana.

La petita església de Santa Reparada d'origen preromànic va ser reedificada a principis del segle XVIII.



Al voltant de l'església hi ha les masies que conformen el llogarret. Foren construïdes durant el segle XVII i els seus habitants es dedicaven al conreu de l'arròs en els terrenys inundables amb les aigües del Ter. Avui forma part del Parc Natural dels Aiguamolls d'Empordà.

Mas Perequintana

Mas Conques


Mas Sastre



La torre de defensa de l'antic castell avui està dins del conjunt de dues masies tancades i molt protegides a la vista.


 Entre mas Conques i el castell es conserva el portal de la muralla.


Per un camí planer ens arribem a Sant Martí d'Empúries.


Sant Martí fou la primera capital del comptat d'Empúries fins al segle XI, quan la capitalitat es traslladà a Castelló d'Empúries més allunyat de la línia de la costa i amb millors possibilitats defensives.

En arribar, el primer que crida l'atenció són les muralles que es conserven en bona part. El portal al sud-oest és de punt rodó i està protegit per un matacà defensiu.




Moltes de les cases foren construïdes entre els segles XV i XVIII. Tot i ser un enclavament turístic ha sabut conservar l'aire medieval sense grans aberracions urbanístiques.









L'església dedicada a Sant Martí és d'estil gòtic tardà. La seva construcció començà l'any 1507 sobre les restes d'una de preromànica de l'any 926.

La façana és rectangular i està coronada per un curiós campanar de cadireta que recorda els merlets d'un castell. Al centre hi ha una gran rosassa i la portada està decorada amb un arc ogival amb tres arquivoltes.






A la mateixa plaça de l'església hi ha les restes del castell del què es conserva el portal adovellat de punt rodó.




L'anècdota moderna del castell la trobem en una història de ficció. Aquest fou el castell del personatge més conegut de tots els creats per Victor Mora, el Capitán Trueno. Fet que queda explicitat en el llibre "El último combate".


Sobresurt del conjunt la casa del Servei Forestal. A un costat de la façana principal s'alça un cos de torre i a la part superior de les façanes de llevant i migdia hi ha un seguit de galeries amb trets modernistes.





Fem una primera ullada al mar. Si mirem cap a l'esquerra trobem la platja del Riuet amb bones vistes sobre les Alberes.



A mà dreta s'obra la platja del Moll Grec.



Anem seguint el passeig d'Empúries que, en un parell de quilòmetres, ens ha de dur fins al nucli urbà de l'Escala.


Durant tot el recorregut observem els treballs iniciats el segle XIX de restaruració forestal amb l'objectiu de fixar les dunes.





Passem per davant del moll Helenístic, del segle I a.C. que fou la porta d'entrada de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica.



L'any 1992 va arribar a aquest punt la flama procedent d'Olímpia, al mateix indret on 2.500 anys abans havia fet entrada la cultura grega.

Passem a tocar del jaciment arqueològic d'Empúries. Aquí hi ha les restes d'Empòrion, la colònia grega, i d'Emporiae, la ciutat romana.


La platja de les Muscleres queda delimitada al nord pels illots que conformen les Muscleres Grosses i al sud pels de les Muscleres Petites.





Arribem a la platja del Portitxol on hi ha l'històric hostal Empúries. L'any 1907 es fundà el que es va denominà Vila Teresita, per donar allotjament als arqueòlegs que, dirigits per Puig i Cadafalch, treballaven en la recuperació del jaciment greco-romà. Esdevingué un precursor del que serien els establiments d'hosteleria en aquesta part de la costa.





Tancant la platja pel sud veiem l'arc del Portitxol.


A l'entrada del nucli urbà de l'Escala ens rep l'escultura "Lampadòfor", obra de l'artista Rosa Serra, en commemoració de l'arribada de la flama olímpica.


10 comentaris:

  1. Molt bon reportatge com sempre,amb tot detall i bones fotos !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Content de que t'agradi, M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Sant Martí d'Empúries es un lloc únic i ple d'encant. Ara fa temps que no he anat per allí però el teu magnífic reportatge fotogràfic m'ha recordat la darrera vegada que hi vaig ser. La imatge del pont de fusta em sembla sensacional per les textures i les ombres.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
  3. Hola Manel. T'agraeixo que ens presentis aquests reportatges sempre tant ben elaborats. Saps que sovint vinc fins aquí per a acompanyar-te, però poques vegades et deixo la tarja de visita. Ara hauré de tornar-ho a fer, ja que serà de les poques maneres que tindrem de "parlar" una mica. Les coses van com van i punt.
    I parlant de parlar, una cosa que (també sovint) em queda rondant pel cap, aquestes visites que ens fas fer (per exemple, aquesta d'avui) la podem dur a terme amb cotxe o cal agafar el "tren de San Fernando" ??
    Salut amic meu !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc generalitzar encara que gairebé sempre ho faig tot a peu. En concret, en aquesta, la distància de Cinc Claus a S.Martí no arriba a dos quilòmetres i fins a l'Escala un parell més. Si no volem caminar tant jo aniria en cotxe de Cinc Claus a S.Martí i seguiria a peu fins a l'Escala. D'anada, per exemple, pels trams sobre passeres de fusta seguint les dunes i de tornada pel carril per a caminants i ciclistes més recte, o a l'inrevés. Parlant de trens, quan és temporada aquest recorregut el segueix el trenet turístic.
      Una abraçada, família.

      Elimina
  4. me encanta este lugar y sus construcciones de piedra y junto al mar . es fantástico creo que podría vivir ahí . me encanta habría que verlo personalmente pero así por fotos creo que podría ser mi lugar en el mundo . un abrazo Ale

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi también me encantaria, es un lugar que ha sabido protegerse de la especulación urbanística y mantener su encanto.
      Un abrazo, Alejandra.

      Elimina
  5. Magnífic reportatge d'un indret prou conegut doncs hi hem anat sovint i fins i tot amb els alumnes, hostatjats a l'alberg i rondant amb bicicleta amunt i avall.
    M'ha fet gràcia i m'ha obert la curiositat de visitar Cinc Claus que no coneixem
    Gràcies per compartir-ho!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venint de Verges, poc abans d'entrar a l'Escala, a mà esquerra hi ha el desviament cap a Cinc Claus.
      Una abraçada.

      Elimina