dilluns, 16 de gener de 2017

Si em voleu acompanyar a fer la volta a l'estany d'Ivars i Vila-sana...

A la comarca del Pla d'Urgell, allà on conflueixen els termes municipals d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, hi ha l'estany de major superfície de Catalunya.

Està en una depressió natural de fons argilós voltada de terrenys graverosos. Des de l'època quaternària, s'hi estancaven aigües salabroses creant una zona d'aiguamolls on, en temps de sequera, s'hi formava una capa de sal que era aprofitada i comercialitzada.

La construcció del canal d'Urgell va comportar una aportació regular i controlada d'aigua, a partir de llavors es va consolidar com a estany que acollia una gran població de peixos i aus, especialment barbs, anguiles, ànecs i fotges.

Per guanyar superfície de conreu l'any 1945 fou dessecat. No va ser fins a principis de la dècada dels 90 quan es plantejà seriosament la possibilitat de recuperar-lo com a espai natural.

En un matí d'hivern arribem a la zona d'accés que hi ha venint d'Ivars, n'hi ha un altra si es ve de Vila-sana.


El canyís i altres plantes congelades ens confirmen la temperatura d'un parell de graus negatius que ens advertia el termòmetre del cotxe.



De seguida arribem a una àrea de descans. En trobarem d'altres durant la caminada.





Un camí pràcticament planer ens permet resseguir el perímetre de l'estany que està equipat amb aguaits d'observació d'ocells i passeres de fusta.







També anem trobant diversos pals que permeten la nidificació de cigonyes i casetes niu per a altres ocells.








Amb la col·laboració de la Universitat de Lleida s'han fet campanyes per controlar i retirar peixos al·lòctons que generen disfuncions a l'entorn natural, especialment la carpa pel seu costum de remoure constantment el fons tot arrencant les plantes aquàtiques. Amb aquest fi s'han instal·lat un seguit de tancats delimitats amb malla plàstica per impedir el pas de peixos en zones de màxima protecció.


A l'interior de l'estany s'hi han deixat illes de diferents mides i desnivells per facilitar la vegetació i aconseguir zones de descans i de nidificació d'ocells.











Can Sinén és un centre d'informació que actualment està sent habilitat per passar a ser el centre d'interpretació de l'estany.


Al voltant de l'estany abunda la presència de conills, que troben un lloc ideal on foradar els seus caus en els marges més sorrencs que envolten la depressió de l'estany.



4 comentaris:

  1. Realment impressionant.
    Desconeixia totalment el lloc i me l'has fet atractiu, molt atractiu!
    M'han sorprès moltes coses però especialment el nius per a cigonyes. Crec que en un món que s'està degradant per moments, espais com aquest son més necessaris que mai. El reportatge fotogràfic es excepcional i la teva mirada privilegiada per captar tota classe de detalls.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo n'havia sentit a parlar i vist imatges, feia temps que tenia ganes de descobrir-lo i a fe que em va entusiasmar.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Magnífica proposta d'un indret que només coneixem de nom i que hem parlat sovint d'anar-hi
    Les fotografies que ho il·lustren magnífiques, molt originals els reflexes de les canyes a l'estany.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passava el mateix, feia temps que ho tenia a l'agenda.
      Un parell de dies abans havia vist per la tele imatges de l'efecte de la boira gebradora i m'hagués agradat poder fer-ne alguna fotografia. No vaig estar de sort, aquell dia no hi havia boira.
      Una abraçada.

      Elimina