Si em voleu acompanyar a Costoja...

No fou fins l'any 1995 que les poblacions veïnes de Maçanet de Cabrenys i Costoja quedaren unides per una carretera asfaltada. L'Alt Empordà i el Vallespir, per aquest punt del Pirineu, sempre han estat unides per camins i corriols de muntanya.

Així que ens anem atansant la silueta de Costoja se'ns mostra en tota la seva bellesa.

La línia fronterera es troba en creuar el riu Major. La frontera que separa ambdues comarques és fruit del conegut com a Tractat dels Pirineus, en què el govern de Felip IV va cedir al rei de França part del territori català -el comptat del Rosselló, que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir més 33 pobles de la Cerdanya-, a canvi de mantenir les possessions de Flandes.

Se'ns dóna la benvinguda a la Catalunya Nord.

Molt poc abans d'arribar al poble trobem un monòlit en record de totes aquelles persones que, per aquest pas, van haver de seguir el camí de l'exili en busca de la llibertat.

Arribem a l'entrada de Costoja.

De seguida observem la característica que el fa un indret singular, el gran nombre de plaques, escrites en català i francès, que expliquen històries, la vida i ocupació dels habitants i també llegendes i fantasies.

El fet d'anar-les trobant i llegint ens atrapa, ens fa voler veure'n més, gairebé es podria dir que seria com jugar al Pokémon Go sense necessitat de noves tecnologies. Deixem-nos doncs atrapar i comencem a jugar mentre anem veient els racons interessants de Costoja.

Hi ha plaques que informen del que s'hi feia en aquest indret concret,

altres parlen de l'ocupació dels habitants.

Unes recorden la vida social,

d'altres, en canvi, són més fantasioses amb un fi sentit de l'humor.

La zona més antiga correspon a l'antiga sagrera, a redós de l'església.

L'església de Santa Maria és una petita joia del romànic. Es tracta d'un edifici del segle XII d'una única nau amb un absis flanquejat per dues petites capelles.

La senzilla entrada oberta a migjorn té una interessant porta ferrada que dóna pas al vestíbul.

La destacable portalada interior està adornada amb columnes i arquivoltes en degradació preciosament esculpides.

L'esvelt campanar és de planta quadrada.

Davant de l'església, al centre del poble, hi ha el cementiri medieval.

Continuem la visita.

A la part alta trobem parets de pedra seca amb un sistema de graons incorporat.

Trobem plaques amb dites i sentències populars.

De que estem en un poble en constant evolució en tenim la mostra, avui els pomers ja no són tan xiquets.

De plaques i de detalls interessants n'hi ha més, una bona colla més, per veure'ls només cal visitar Costoja sense un rumb predeterminat.