dilluns, 11 de novembre del 2013

Si em voleu acompanyar a fer un vol per la Garrotxa...

Després de viure l'experiència de volar entre una multitud de globus amb motiu de la 17èna edició del European Balloon Festival, em vaig quedar amb les ganes de veure la Garrotxa i els seus volcans des de l'aire. Us animeu a pujar?

Abans de les vuit del matí ja som al camp d'enlairament. Comença el ritual d'inflar els globus,  per si sol ja és interessant de visualitzar.


Estirats a terra, es comença inflant-los amb aire impulsat per potents ventiladors.






Des de dins, un membre de l'equip va ajudant a desplegar la tela a mesura que el globus va agafant forma.




Quan ja hi ha més de mig globus inflat és el moment d'encendre els cremadors i fer-hi entrar aire calent.






La cistella, que fins ara estava ajaguda, amb la mateixa força del globus en inflar-se, va quedant en posició vertical.



Ara és el moment d'anar-hi posant pes, és hora de començar a pujar a la cistella.


Mentrestant, gent de l'equip de terra intenta controlar que no s'aixequi massa de pressa.


Més aire calent, el globus ben inflat i a punt per sortir.






El dia s'ha llevat tapat i sense gaire vent, el què segurament restarà lluentor als esperats colors de la tardor des de l'aire, i qui sap si arribarem gaire lluny.

En principi ens mantenim força estables a la verticalitat del punt de sortida. 



Dediquem la nostra atenció al volcà de Santa Margarida, del què destaca la morfologia gairebé circular del cràter amb una gran boca d'uns 2.000 metres de perímetre i uns 350 metres de diàmetre a la base interior del cràter.



Ben a la vora, el Croscat, amb el cràter en forma de ferradura orientat a ponent i el tall gairebé vertical originat durant els decennis en què s'hi va està extraient greda.

A mà esquerra veiem el petit volcà Martinyà.





Passem per damunt del volcà Pujalós, on es veu clarament l'acció de l'home modificant el paisatge.


La gran taca de tonalitats torrades ens indica l'extensió de la fageda d'en Jordà.


Al fons queda la ciutat d'Olot i encara més enrere la Vall de Bianya.


Situats entre 2 i 3.000 metres d'alçada trobem el corrent d'aire que ens empeny cap a l'est. És el moment de destapar l'ampolla de cava i fer un brindis... a veure si surt el sol.



Des de dalt veiem una vistosa filera groga serpentejant, són els arbres de ribera que segueixen el curs del riu Ser, afluent del Fluvià.


Passem per damunt de la vertical de Besalú. La visió del nucli antic i del pont vell és ben diferent de la què estem habituats.


Al fons queda l'estany i la ciutat de Banyoles.


Quan ja estaríem a punt de pensar a baixar el cel comença a trencar-se, sí, encara veurem el sol.



Passat Besalú, per sobre del nus de carreteres, una cap a Figueres i l'altra cap a Girona, és hora de començar a cercar un camp on poder aterrar.



A la llera dreta del Fluvià veiem, en forma ben diferent de l'acostumada, una planta d'extracció i tractaments d'àrids.



El Fluvià més avall, amb l'aigua embassada per efecte de la resclosa de Serinyà.


Podríem parlar de l'ombra de la confiança, és a dir, l'ombra del fum que surt de la indústria paperera, al marge del Fluvià, que s'havia dit La Confianza, i que encara avui en dia és recordada per aquest nom.


Bastant ràpidament anem perdent alçada i gaudim dels grafismes del terreny amb molt més detall.






Reconeixem l'església de Sant Martí de Dosquers.


Pot ser que un cop inesperat de vent ens hagi dut a veure les línies del desert de Nazca?


Un dels companys de vol ja està a punt d'aterrar.


Continuem encara uns minuts més.




Una ullada als elements que ens aguanten.


Un darrer cop de gas.


Ara sí, hem trobat un bon lloc on aterrar. Comencen a obrir-se finestretes perquè el globus vagi perdent l'aire calent.



Es desinfla ràpidament.


Ja toquem de peus a terra, ara s'ha de plegar.




Una darrera mirada a la cistella



abans de pujar-la al remolc.


* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a la Clara per facilitar-me les fotografies 34 i 37

30 comentaris:

  1. Aquesta si que es una manera diferent i extraordinària de veure la Garrotxa, molt bon reportatge fotogràfic, nomes possible des del cel.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure part de la zona volcànica a vista d'ocell té un gran atractiu.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Manel,

    Quina lliçó de fotografia. Es realment impressionant la Garrotxa vista des de dalt. Cadascuna de les fotografies podria ser, per la seva qualitat i original enquadrament, un sol post. Des dels volcans fins el pont de Besalú, l'estany o els globus, tant en el moment d'inflar-se com quan estan baixant.
    Realment espectaculars. El meu vertigen però, crec que no em permetria aquesta fantàstica aventura que tu ja has repetit.

    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poder veure algun dels volcans des de l'aire era un desig que he pogut veure realitzat. Fotogràficament els millors moments són a terra o quan estem a relativament baixa altura, en aquest cas els grafismes són molt interessants.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Excel·lent reportatge Manel. Sol potser no en vareu tenir massa, però els colors de la tardor els vareu poder gaudir de totes totes. Les fotos, com sempre més que molt bones. Una (ja saps quina) em sona molt i unes altres també. (d'aquestes encara no en saps res. Una demà.)

    M'has fet reviure el vol.

    Moltes gràcies.

    Una abraçada.
    Graciel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La que et sona, la dels mosquetons, és directament un plagi, un mal plagi, de la teva. Gràcies doncs, artista.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Fantàstic reportatge! quines imatges són d'impressió!
    La vista dels volcans des de dalt és increíble!
    De tots els viatges en globus aquest recorregut de la Garrotxa crec que és el millor, m'hauria agradat ser-hi, i està clar que haurem d'anar-hi!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso que, a nivell paisatgístic, a casa nostra no hi ha cap proposta millor. Veure els volcans des de dalt és sempre interessant.
      Vinga, a veure si us animeu.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Manel !! veo que has vuelto a volar en globo !!!! es maravilloso lo que nos muestras . estuve averiguando por mis tierras el costo y es mucho , me conformo con ver tus fotos , sabes la foto anterior del grupo que están juntos la tengo en mi móvil y se la he mostrado a mis amigos de fotos aquí en BsAs . y quedaron fascinados con tu viaje . me alegro que lo hayas hecho debe de ser único . las fotos son muy hermosas . un beso y abrazo grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra,
      Después de la primera experiencia, me quedé con ganas de hacer este segundo viaje, que empieza en el corazón de la mayor zona volcánica del país. El poder observar volcanes desde lo alto merece la pena.
      Gracias por tus palabras. Un beso.

      Elimina
  6. un altre página sensacional, magnifica, he gaudit amb tota la preparació del globus, de com l'inflaven i despres del viatge a través de llocs coneguts però a vista d'acell, un autentic viatge-descubriment.
    m'ha encantat pendre una copa de cava rosat a les altures, és una pasada.

    felicitats manel ho he disfrutat a tope,

    kamisama-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      Precisament per volar sobre paisatges coneguts, arran de terra, té més atractiu de veure'ls des d'un altre punt de vista.
      Gràcies per la companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. tu nous as fait d'intéressants clichés

    ResponElimina
  8. Ostres, ostres...quina passada, em fás venir ganes i tot de fer un vol amb globus i mira que em fa molta por, peró tan sols per veure el que tú ens ensenyes, ja val la pena...
    Un reportatge magnífic Manel....!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Dona gust de mirar les teves fotos...felicitats!!!!!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encarna,
      T'asseguro que no fa cap mena d'impressió, ni en el moment d'enlairar-se (si bades una mica, estàs volant i no te n'has assabentat) ni durant el vol, generalment tampoc al moment d'aterrar, a no ser d'un darrer i inesperat cop de vent que podria fer alguna sotragada. No va ser el cas.
      Anima't, veure el món des de dalt és tota una experiència.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. bocabadat he quedat amb aquest admirable i bell treball fotogràfic-cultural ... on una vegada mes quedo meravellat per la teva especial i genial sensibilitat .... constantment demostrada ... ja que ets un tot terreny i alhora tot un bon referent com a mestre intel-ligent i molt bona persona sàvia a tenir molt en compte !!!
    Salut i sort tinguis estimat Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      Sento com em pugen els colors a la cara en llegir les teves paraules. Només puc dir, gràcies!
      Salut, company.

      Elimina
  10. Hola
    Som la gent de Vol de Coloms, moltes gràcies per aquest magnífic reportatge, només persones amb una afició com la teva l'hi poden treure tot el profit a la imatge.
    Amb 21 anys que fa que fem vols en globus, no se si sabria trobar una fotografia tant bona com las que has fet.
    Una forta abraçada i moltes gràcies novament en particular i de tot l'equip.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'experiència va ser del tot gratificant. Gràcies a en Toni, el pilot, i a la resta de l'equip.

      Elimina
  11. Molt bo tot aquet reportatge,es molt maco veure aquets lloc coneguts des del aire,jo nomes de veure l'altura ia amb tremolen les cames,no crec que pugui volar mai amb globus.
    M'agradat molt. Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic convençut que t'agradaria, M.Àngels, precisament perquè veus allò que ja coneixes des d'un punt de vista totalment diferent.
      Anima't.
      Una abraçada.

      Elimina
  12. Ei Manel... m'ha encantat aquest viatge! saps? amb una amiga vam celebrar juntes els 50 i ens van regalar un viatge amb globus però l'amiga no vol pujar-hi. Després de veure les teves fotos tinc clar que el vull fer. No sé però, si també val la pena fer-lo a la primavera... és per no esperar la tardor del 2014. Petons
    No hi entenc amb això de publicar poso anònim... sóc la Núria (pallaresa al bloc)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria,
      Encara som a la tardor, encara hi ha bonics colors, i per aquí no ha nevat, és clar que amb neu també pot ser molt atractiu.
      La veritat és que des de dalt no s'aprecien massa els colors de tardor, ja que la majoria de bosc és alzina i pi; allà on hi ha fageda sí, però, pel meu gust, es gaudeix molt millor de terra estant.
      Ja veurem les teves imatges, oi?
      Una abraçada.

      Elimina
  13. Quina enveja! Jo també em vaig quedar amb ganes de més , però el vull fer a un altre lloc , aquí ja no em cal , perquè després de veure el teu reportatge , poca cosa em podria sorprendre :))

    Felicitats per totes les fotografies i a la Clara , per les seves :)

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La idea de veure els volcans des de dalt era molt atractiva per a mi.
      Ja em diràs on ho faràs.
      Una abraçada.

      Elimina
  14. Très bonne progression dans l'aventure et les vues aériennes sont à couper le souffle. Un petit verre de rosé là-haut est un souvenir impérissable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Le voir le paysage d'une région volcanique de l'air c'est une expérience inoubliable.

      Elimina
  15. Em sembla que ja està tot dit i alhora que queda molt per dir. Aquí l'has brodat Manel, el teu bloc està farcit d'excel·lents reportatges però aquí l'has brodat L'espectacularitat del paisatge sumada a la qualitat de les teves imatges fan que el resultat sigui immillorable. El reportatge t'inocula un irresistible desig de viure l'aventura i al mateix temps et deixa amb la sensació d'haver-la ja viscuda.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em satisfà molt llegir el teu comentari, Joan.
      Des de casa els veig a punt d'aterrar, en funció del vent sovint hi arriben. De fotografies de la zona volcànica des de l'aire n'he vist un munt, però res és comparable amb l'experiència pròpia. Així doncs t'animo a què, quan tinguis l'ocasió, ho visquis en primera persona.
      Una abraçada.

      Elimina