dimarts, 5 de novembre de 2013

Si em voleu acompanyar a fer un tomb per Capmany...

Als peus de la serralada de l'Albera visitarem la població que és un dels centres vitivinícoles més  importants de l'Empordà, veurem l'antic recinte emmurallat amb algunes torres de defensa, entrarem a un celler i, per acabar, anirem a trobar interessants construccions megalítiques.

Només entrar a Capmany  observem la bellesa de les edificacions, moltes bastides al voltant i a redós de l'antic nucli medieval.




La primera de les torres defensives que trobem és de planta rectangular amb llargues espitlleres a diferents nivells.


Per entrar al recinte emmurallat veiem una casa, coneguda com a ca la Pepita Joana, que fou construïda aprofitant la paret de la muralla, on hi destaca un matacà defensiu.


  

Passem per un pas cobert amb volta on hi havia hagut l'antiga porta de la muralla.


Integrada també als murs defensius hi ha l'església dedicada a Santa Àgata, que està documentada com a tal des del segle XI si bé la construcció visible actualment és d'època més tardana. Encara més posteriors, parlem del segle XIV, foren les obres de fortificació consistents en sobrealçar la nau i afegir-hi una torre de defensa semicircular damunt l'absis. L'any 1982 s'hi van fer importants obres de rehabilitació, eliminant el sobrealçat de la nau.



Observem l'únic element decoratiu exterior del temple, un parell de trams de fris de dents de serra per sota de la cornisa. Un dins i l'altra fora muralla.


L'entrada de l'església dóna a la plaça del Fort i mostra tres arcs en degradació, amb una finestra en el lloc del timpà.


Interessant d'observar és la ferramenta de la porta d'entrada.


A la façana de ponent  hi ha el campanar de cadireta.


L'edifici contigu a l'església és el de l'antiga baronia de Capmany, construït l'any 1625. Posteriorment fou la rectoria i avui en dia la seu de l'Ajuntament. De la façana principal destaquen les obertures emmarcades amb pedra.



A la façana  posterior s'hi observa un cos semicircular.


Per creuar el Merdançà, afluent de la Muga, a ponent del barri emmurallat, ho fem pel pont vell, de l'any 1792.


A finals del segle XVIII i principis del XIX el poble va anar prosperant i creixent gràcies al conreu de la vinya. Formant part de l'ampliació fora muralles destaca la plaça Major, amb cases dignes d'observació.




Continuem pel carrer Major on ens crida l'atenció l'edifici del número 20 com a representatiu de l'arquitectura de principis del segle passat. Hi destaquen les baranes sinuoses dels balcons i els ornaments a les obertures.



El carrer Major ens porta fins a la capella de Sant Sebastià, de finals del segle XVII, de planta rectangular i campanar de cadireta.



Darrere la capella hi ha ca l'Oliveres, masia del segle XVIII, restaurada recentment,



i molt a la vora can Guinart de Dalt, una altra masia de la mateixa època, avui dividida en dos habitatges diferents.



Més endavant arriben a ca l'Artisà, també de la mateixa antiguitat que les dues anteriors, època en què, com ja ha quedat dit, el cultiu de la vinya va potenciar la riquesa del poble.


A Capmany hi ha fins a nou cellers, petits cellers molts d'ells familiars, que formen part de la denominació d'origen Empordà, abans Empordà-Costa Brava.


En visitem un, en concret el del Grup Oliveda, perquè tant elaboren vins com caves i, a més, a l’edifici de l'antic celler hi tenen un museu singular.

A l’exterior de l’edifici on s’elabora el vi hi ha algunes premses antigues interessants d’observar.





Amb la barema el raïm arriba al celler, passa directament a la premsa i s’obté el suc de la fruita, el most.


Tot i seguir el mètode tradicional avui es compta amb modernes instal·lacions com les grans tines d’acer inoxidable on es controla la temperatura de fermentació, entre 15 i 20 graus per obtenir vins blancs i entre 25 i 30 graus per als vins negres.



Quan s’obté el vi, una vegada trasbalsat per tal d’eliminar el pòsit o mares, segons les seves característiques es podrà consumir immediatament o bé ser emmagatzemat per tal que envelleixi i millori les seves qualitats.

El procés d’envelliment es fa en bótes de roure. Algunes d’elles estan situades a l’interior de les antigues tines d’obra.



El procés d’embotellar el vi està totalment mecanitzat.


Visitem un segon edifici on s’elabora, fent servir el mètode tradicional, tant cava daurat com rosat. Una vegada plenes les ampolles de vi, llevats i sucres es tapen hermèticament i es col·loquen en posició horitzontal, en rima, on es produeix la segona fermentació. L’acció del llevat amb el sucre propicia la formació del gas carbònic i origina les característiques bombolles del cava. En aquesta etapa hi ha d’estar un mínim de nou mesos. En funció però del producte final desitjat aquest període es pot allargar fins a diversos anys.


Acabat aquest procés es col·loquen les botelles als pupitres, de cap per avall amb la intenció de què el solatge baixi fins al coll de l’ampolla.


Posteriorment de forma mecanitzada o manual es fa el degollament, destapant l’ampolla i eliminant els sediments. Es reomplen amb una petita quantitat del mateix vi i, en funció del tipus de cava desitjat, s’hi afegirà sucre. Immediatament es tapa amb el suro i el morrió. Abans de l’etiquetatge les ampolles passen un darrer control de nitidesa.


Continuem la visita a l’edifici de les antigues bodegues, avui destinat a museu, on s’exposa una bona col·lecció d’objectes relacionats amb el món del vi.



Destaca un quadre amb una ampolla de vi signada per Salvador Dalí.


Dins de les antigues tines, avui amb un pany de paret obert, hi ha una mostra d’ampolles de cava en rima.



Al pis superior destaca la singular col·lecció d’unes 5.000 aixetes de bóta provinents de diferents països europeus on s’elabora vi.



També hi ha espais destinats al tast de vins i una botiga.



Finalitzada la visita sortim del nucli urbà i constatem el bon nombre de petites extensions de vinya.



Continuem a la cerca dels conjunts megalítics. Seguint l’estreta carretera entre camps de vinya i boscos de sureda, abans d’arribar al mas Quer Afumat, avui també conegut com al mas Oliva, hi ha un indicador que ens fa anar a la dreta i a pocs centenars de metres hi ha el dolmen del Quer Afumat. És de cambra rectangular i es calcula que pot datar del 3300 al 2700 a.C.



Al costat hi ha un petit menhir.


Continuem una mica més endavant pel camí asfaltat, a mà esquerra hi ha un menhir molt més gran, amida 2,40 m. d’alçada. És de la mateixa època que el dolmen.



* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a la Marta Holgueras del Grup Oliveda, per la seva decidida ajuda al desenvolupament d'aquest treball.

8 comentaris:

  1. Un recorregut ple d'interès i pel que ens has guiat extraordinàriament bé.
    Les fotos son magnífiques. Hi ha que veure la força que dona el B/N. Les ampolles apilades, les aixetes, les premses, les pedres i forjats de les cases, detalls i textures magnífiques.
    Hi ha que veure la poca aigua que porta el Riu Merdançà! no m'estranya qui hi hagi sequera per aquelles terres.
    Es curiosa la capella de Sant Sebastià del segle XVII i d'estil aparentment romànic.
    Veig que falta un pal de bandera i una bandera, jeje.
    Bé, i per acabar-ho d'arrodonir tot, que millor que un passeig megalític de primera?
    Una abraçada Manel i fins la propera passejada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pal, dius?
      Moltes gràcies pel seguiment.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. molt bo el teu racó, bé mès que un racó és una esplendida exposició de fotografía que m'encantat.
    molt bonas fotografías molt ben documentadas, per a mi, és un treball amb molt mèrit.
    m'agrada i molt, FELICITATS. kamisama.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em satisfà molt la teva visita, Joan, i estic content de saber que t'ha agradat.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Una bona informació i unas bones imatge d'aquet poble.
    Molt bon reportatge.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M.Àngels, per acompanyar-me.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Un reportatge molt complet, ben documentat i amb unes fotografies molt bones.
    Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són comentaris com aquest, de gent amb qui no he tingut relació que expressen la seva valoració, els que animen a continuar aquest projecte de fer conèixer indrets del nostre petit país que no són extensament coneguts.

      Moltes gràcies, Albert.

      Elimina