Si em voleu acompanyar a fer un vol per la Garrotxa...

Després de viure l'experiència de volar entre una multitud de globus amb motiu de la 17èna edició del European Balloon Festival, em vaig quedar amb les ganes de veure la Garrotxa i els seus volcans des de l'aire. Us animeu a pujar?

Abans de les vuit del matí ja som al camp d'enlairament. Comença el ritual d'inflar els globus,  per si sol ja és interessant de visualitzar.

Estirats a terra, es comença inflant-los amb aire impulsat per potents ventiladors.

Des de dins, un membre de l'equip va ajudant a desplegar la tela a mesura que el globus va agafant forma.

Quan ja hi ha més de mig globus inflat és el moment d'encendre els cremadors i fer-hi entrar aire calent.

La cistella, que fins ara estava ajaguda, amb la mateixa força del globus en inflar-se, va quedant en posició vertical.

Ara és el moment d'anar-hi posant pes, és hora de començar a pujar a la cistella.

Mentrestant, gent de l'equip de terra intenta controlar que no s'aixequi massa de pressa.

Més aire calent, el globus ben inflat i a punt per sortir.

El dia s'ha llevat tapat i sense gaire vent, el què segurament restarà lluentor als esperats colors de la tardor des de l'aire, i qui sap si arribarem gaire lluny.

En principi ens mantenim força estables a la verticalitat del punt de sortida. 

Dediquem la nostra atenció al volcà de Santa Margarida, del què destaca la morfologia gairebé circular del cràter amb una gran boca d'uns 2.000 metres de perímetre i uns 350 metres de diàmetre a la base interior del cràter.

Ben a la vora, el Croscat, amb el cràter en forma de ferradura orientat a ponent i el tall gairebé vertical originat durant els decennis en què s'hi va està extraient greda.

A mà esquerra veiem el petit volcà Martinyà.

Passem per damunt del volcà Pujalós, on es veu clarament l'acció de l'home modificant el paisatge.

La gran taca de tonalitats torrades ens indica l'extensió de la fageda d'en Jordà.

Al fons queda la ciutat d'Olot i encara més enrere la Vall de Bianya.

Situats entre 2 i 3.000 metres d'alçada trobem el corrent d'aire que ens empeny cap a l'est. És el moment de destapar l'ampolla de cava i fer un brindis... a veure si surt el sol.

Des de dalt veiem una vistosa filera groga serpentejant, són els arbres de ribera que segueixen el curs del riu Ser, afluent del Fluvià.

Passem per damunt de la vertical de Besalú. La visió del nucli antic i del pont vell és ben diferent de la què estem habituats.

Al fons queda l'estany i la ciutat de Banyoles.

Quan ja estaríem a punt de pensar a baixar el cel comença a trencar-se, sí, encara veurem el sol.

Passat Besalú, per sobre del nus de carreteres, una cap a Figueres i l'altra cap a Girona, és hora de començar a cercar un camp on poder aterrar.

A la llera dreta del Fluvià veiem, en forma ben diferent de l'acostumada, una planta d'extracció i tractaments d'àrids.

El Fluvià més avall, amb l'aigua embassada per efecte de la resclosa de Serinyà.

Podríem parlar de l'ombra de la confiança, és a dir, l'ombra del fum que surt de la indústria paperera, al marge del Fluvià, que s'havia dit La Confianza, i que encara avui en dia és recordada per aquest nom.

Bastant ràpidament anem perdent alçada i gaudim dels grafismes del terreny amb molt més detall.

Reconeixem l'església de Sant Martí de Dosquers.

Pot ser que un cop inesperat de vent ens hagi dut a veure les línies del desert de Nazca?

Un dels companys de vol ja està a punt d'aterrar.

Continuem encara uns minuts més.

Una ullada als elements que ens aguanten.

Un darrer cop de gas.

Ara sí, hem trobat un bon lloc on aterrar. Comencen a obrir-se finestretes perquè el globus vagi perdent l'aire calent.

Es desinfla ràpidament.

Ja toquem de peus a terra, ara s'ha de plegar.

Una darrera mirada a la cistella

abans de pujar-la al remolc.

* * * * * * * * * *

Vull expressar el meu agraïment a la Clara per facilitar-me les fotografies 34 i 37