dimarts, 29 d’octubre de 2013

Si em voleu acompanyar per les gorges de la Fou...

Visitarem les que s'han vingut a anomenar com a gorges més estretes del món. Una proposta engrescadora, oi?

A la comarca del Vallespir, seguint la carretera D115 entre Arles de Tec i Prats de Molló, a un parell de quilometres de la primera població trobem el desviament que ens anima a visitar el congost.

L'efecte erosionant de l'aigua damunt l'escorça terrestre és molt poderós. Amb el pas del temps ha anat formant valls, dibuixant el curs sinuós dels rius i modelant engorjats. En aquest cas, el curs d'un petit torrent, la Fou -que significa precipici-, ha sigut capaç d'obrir-se pas pel mig de 1.719 metres de roca calcària, formant un canyó, les parets del qual arriben a superar els 200 metres d'alçada i al fons, en diferents trams, l'amplada és inferior a un metre. Per descomptat que l'erosió continua.

El recorregut que es pot seguir és de 1.500 metres, tots ells per damunt d'una passarel·la metàl·lica i alguns trams d'escala. El desnivell és de 157 metres. Entre anar i tornar podem estar-hi una hora i mitja llarga, ja que ens aturem sovint contemplant la bellesa de les parets i la força de l'aigua que veiem córrer per sota dels nostres peus.

Només arribar a l'entrada observem els grans penya-segats amb coloracions que van del gris a tonalitats més càlides.



Ens posem el casc que ens faciliten i comencem l'itinerari.


Immediatament observem la gran malla que cobreix la passarel·la i minimitza el risc d'accident per caiguda de pedres.





En bona part del recorregut, agafada a les parets, hi ha vegetació pròpia de zones humides, com aquesta llengua de cérvol.


El massís calcari i l'efecte de l'aigua han propiciat la formació d'un bon nombre de cavitats  i galeries a diferents nivells. Grutes que no són visitables.

A mà dreta observem la gruta dedicada a Sant Joan Baptista.


Pedres de grans dimensions caigudes de la muntanya han anat també configurant el paisatge.





Per sota dels nostres peus anem veient les capricioses formes creades per l'aigua.






Un paratge com aquest no podia restar al marge de supersticions i llegendes, les quals parlen de bruixes i altres sers fantàstics que habitaven on cap altra persona gosava aventurar-se en la foscor d'aquests congostos.

Superstició que fou aprofitada durant els segles XVIII i XIX pels trabucaires que s'hi refugiaven tot escapant de l'acció dels Miquelets.

Arribem a la gruta del Trabucaire, que té 28 metres de llarg.





Continuem fins al final del recorregut, on el congost es va obrint, cosa que permet admirar la impressionant verticalitat dels penya-segats.



Cal tornar pel mateix camí tot gaudint de la visió des d'una perspectiva diferent.




16 comentaris:

  1. Ostres quin recorregut més interessant, es realment meravellós amb el que la natura ens obsequia.
    Jo no tinc clar si hi podria passar tenint en compte el poc que m'agraden les alçades i el vertigen que em produeixen.
    Les imatges son realment atractives i conviden a visitar aquestes gorges, que a més, estan tant a prop de casa nostra.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em vas comentar alguna cosa en la proposta de viatge en globus. En aquest cas, el 100% del recorregut es per damunt d'aquestes passarel·les metàl·líques i va passant per la part baixa del congost, diria que a una alçada entre 2 i 4 metres del fons. La verticalitat la tenim damunt moltíssim més que a sota. T'ho dic per si t'animes a intentar-ho. El que trobem val la pena.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Quan nosaltres hi vam anar encara quedaven restes de l’antiga passarel•la de fusta, es una excursió molt recomanable.

    ResponElimina
  3. Una ruta molt maca per aquesta gorges,ques podent observa des de la passar-la i també unes parets dignes de fotografiar,m'agradat molt.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La dificultat per a la fotografia és la molt poca llum que hi ha durant la major part del recorregut. Val la pena tanmateix intentar-ho.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Manel. una vegada més...felicitats per la feina sempre acurada i molt ben feta !!!
    Salut i sort tinguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraeixo que m'acompanyis en la visita.
      Salut, company.

      Elimina
  5. c'est vraiment beau ,j'adore me retrouver sur une passerelle aussi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ça amène commodité à la balade et nous offre sécurité.

      Elimina
  6. Ostres ! Quin lloc mes maco Manel ! Unes fotos Xulísimes !!
    Una abraçada des de Les Masies de Voltregà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna,
      Quan de temps sense "parlar" amb tu.
      És un indret digne de ser visitat i tu no ho tens gens malament passant per Ripoll i coll d'Ares. Si t'animes a anar-hi ja em diràs el què.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Quina passada de lloc ! I quines fotografies més maques! M'ha agradat molt , donar-hi un tomb.

    Una abraçada! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic content de saber que t'ha agradat.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Manel,
    Aquest és un indret fantàstic i únic, unes fotografies magnífiques!
    És un dels llocs que tenim pendent, amb el reportatge em faig una idea del que em vaig perdre ja que una vegada que hi vam ser no vam poder entrar perquè era tard i estaven a punt de tancar.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà tronar-hi, Maria, veritablement val la pena.
      Una abraçada.

      Elimina