dijous, 3 d’octubre de 2013

Si em voleu acompanyar de Boadella a les Escaules ...

Des de la resclosa del pantà de Boadella, anirem resseguint la Muga, que va deixant enrere els darrers contraforts pirinencs per entrar de ple a la plana empordanesa, ens aturarem a Boadella d’Empordà i també a les Escaules, tot cercant l’indret que tant agradava a Salvador Dalí i que va ser motiu d’inspiració de l’obra més llargament elaborada de Marcel Duchamp, iniciada el l946 i acabada el l966.

L’embassament fou construït durant els anys 60 amb un triple objectiu: garantir el proveïment d’aigua tant per a usos agrícoles com urbans, prevenir els efectes d’avingudes ocasionades per la Muga, popularment conegudes a la zona com mugades i per a la producció d’energia elèctrica.

Porta el nom de Boadella tot i que ni la presa ni la superfície d'aigua embassada estan dins del terme municipal de Boadella i les Escaules.



Arribant a Boadella, a un extrem de l’aparcament, veiem una rèplica de l’escultura El vigilant, d’en Xicu Cabanyes, l’original de la qual ja hem vist al Bosc de Can Ginebreda.




Entrant al poble ens adonem que moltes de les cases estan construïdes amb còdols, material que es troba amb abundància a la llera de la Muga.



Passem per davant de les escoles, un edifici del 1928. 


Anant cap al nucli antic observem una altra interessant escultura, inspirada en la tramuntana.



Ens endinsem al nucli antic, un conjunt de carrers estrets que mantenen el traçat original. Les cases en la seva majoria restaurades, formen un conjunt digne de ser recorregut sense presses. 






Algun tram de carrer conserva encara l’empedrat del segle XVIII.


A la plaça destaca el conjunt d’edificis que havien format part de l’antic castell. L’entrada principal és a través d’un gran portal adovellat, damunt del qual es conserven unes fileres de carreus que es creu que són de la primera època del castell, del segle XII.

L’interior de l’edifici principal està en un estat de gran deixadesa, el que no impedeix observar l’escalinata que mena al pis superior, una gran arcada diafragmàtica i algunes finestres gòtiques geminades.









En un angle de la plaça hi ha l’entrada cap a l’església de Santa Cecília. L’edifici actual data de finals del segle XVI, aixecat sobre les restes d’una església anterior. A través dels segles ha sofert diverses modificacions.

La porta és adovellada de mig punt i a la façana hi ha una rosassa i el campanar de dos ulls.




A la mateixa placeta de l’església s’observen les restes de l’antiga muralla dels segles XIII i XIV que protegia el recinte urbà.


Un edifici singular que crida l’atenció és el de la Caritat, construït entre 1914 i 1917. És un edifici rectangular en què les portes i finestres estan emmarcades amb maó vist.

Va ser la seu de la Societat la Caritat, de socors mutus, de la que eren socis la majoria d’habitants del poble i els proporcionava serveis mèdics. L’entitat es va dissoldre el 1988 i l’edifici passà a mans del consistori.



Deixem  el nucli antic i anem a trobar la Muga. Des de l'arbrada riba dreta observem els ànecs que poblen el riu. 





Sortint de Boadella donem una darrera ullada a la Muga i continuem el camí cap a les Escaules.


Tornem a creuar la Muga i davant mateix tenim l’antic safareig del poble, que s’alimenta de l’aigua d’un canal paral·lel al riu. La part dedicada a safareig està protegit per una teulada de dos vessants.




L’aigua del canal arriba al Molí de Baix. Conjunt format per dos edificis units per una passera elevada. Construït al segle XIX per a la producció d’energia elèctrica. L’edifici superior estava destinat a habitatge.




Adossats al mur hi ha les restes de quatre forns de ciment, que van estar en funcionament fins a finals del segle XIX.



El nucli antic de les Escaules es va formar dins d’un clos emmurallat, entre els segles XIV i XV. Seguir els carrers estrets és anar descobrint interessants edificis,  la majoria força ben conservats.





L’església és un edifici del segle XVIII, d’una única nau. La torre octogonal del campanar està a un dels costats de la façana. A la llinda de la porta hi consta la data de 1785. 





Travessem la plaça i arribem al portal del carrer d’Amunt. Les restes d’un dels portals d’accés a la població en època baixmedieval. Està format per un arc de mig punt.







A ponent del carrer d’Amunt anem observant una zona d’horts molt ben cuidats.


Un altre dels indrets interessants és la travessia del carrer de l’Oli. On destaca un passadís cobert on possiblement hi havia hagut un altre dels portals d’accés a la vila.






Ara ens enfilem cap al castell, la figura del qual domina la població i l’anem veient des de diferents angles. 



A la sortida del nucli de les Escaules ens enfilem pel carrer que hi ha a mà dreta. Val la pena l’esforç per les magnífiques vistes que tenim des de dalt.






Aquesta fortificació vigilava la frontera entre els comtats d’Empúries i Besalú. Els primers documents trobats són del 1123, quan en Ramon Berenguer III el va donar en feu a Ponç Hug, comte d’Empúries.

La construcció actual es calcula que correspon als segles XIV i XV. Destaca la torre d’uns 10 metres d’alçada. Es conserven part dels murs del castell amb restes de merlets i diverses espitlleres defensives.




Sortint del nucli actual de les Escaules a uns 500 metres carretera avall, i just en travessar la Muga trobem a mà dreta el torrent de la Caula amb una gran balma i un espectacular saltant d’aigua de 30 metres d’alçada

Aquest és l’indret que tant agradava a Dalí, on venia sovint amb models a les quals convidava a banyar-se al gorg. També hi va portar el pintor i escultor francès Marcel Duchamp.

Duchamp va visitar per primera vegada Cadaqués l’any 1933. Va tornar-hi el 1958 i des de llavors aquesta població va ser la seva residència d’estiu durant els deu darrers anys de la seva vida.

L’amistat amb Dalí es va transformar en una fructífera complicitat artística. Dalí li va fer descobrir el salt de la Caula, que el va inspirar en la seva gran obra testamentària, el diorama Étant donnés.

Una projecció que té com a primer pla una vella porta de fusta amb un parell de forats, a través dels quals va mostrant el cos despullat d’una dona que aguanta un fanal de gas.

Imatge inclinada per poder mostrar la magnitud del salt d'aigua. La frondositat que l'envolta impedeix la visió des d'una perspectiva més allunyada.





15 comentaris:

  1. j'aime bien les couleurs de la fenêtre de 1928

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des couleurs qui ne laissent personne indifférent.

      Elimina
  2. Un nou i interessant recorregut. Primer pel fet de conèixer el país, segon per la història que es respira en cada racó i en cada pedra, i finalment pel magnífic reportatge fotogràfic amb que complementes les explicacions.
    M'ha agradat molt aquest torrent de la Caula, que desconeixia totalment, així com el municipi de les Escaules que no he visitat mai.
    Boadella si que el conec, ja que sempre que pugem a l'Empordà fem una escapadeta per a anar a menjar al Trull de'n Francesc que es a la vora de la Muga.
    M'han encantat les imatges dels carrer empedrats, del castell del segle XII i de tots el racons que has plasmat encertadíssimament, tant en color com en B/N.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec el restaurant que comentes, però sí que algú més ja me n'ha parlat. Serà qüestió d'anar-hi,
      Una abraçada,

      Elimina
  3. Fantàstica visita.Ara ja sé que la torre fa 10 metres d'alçada i que ja un preciós carrer empedrat i unes boniques cases , el que no m'agrada és que hi ha llocs en estat de deixadesa i per les fotografies , es una pena gran .Les fotografies , molt ben treballades en uns bonics colors o sèpies i fantàstics b/n. La informació , també genial.

    Felicitats pare!!

    Una forta abraçada!:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El propietari, que no ho pot mantenir en condicions, ho voldria vendre. A veure si hi ha sort i va a parar en mans sensibles en el manteniment del patrimoni.
      Gràcies per les teves paraules, Dora.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Un recorregut molt interessant amb unes magnifiques fotografies, completament desconegut per a mi.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament és un indret fora de les rutes més habituals, que bé mereix una visita.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. manel, no sé ni per on començar de tant que m'ha agradat aquest reportage i aquest indret desconegut per nosaltres, el poble de les Escaules, els seus carrers, la panoràmica des del castell, el salt de la Caula tan frondós i la història del Dalí...!
    gràcies per compartir-ho i és un dels llocs que ens agradarà descobrir!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara recordo que nosaltres vam fer el tram de sobre, - de sant Llorenç de la Muga fins a Albanyà - molt recomanable també - (aquí em vaig quedar sense piles a la màquina de fotografiar i vaig fer les fotos amb el mòvil amb pena perquè el racó bé s'ho val.
      http://estampes-mariamoncal.blogspot.com.es/2012/12/de-sant-llorenc-de-la-muga-albanya.html?view=flipcard
      vam fer el recorregut des d'avinyonet de Puigventós fins a Sant Llorenç de Cerdans a França.
      bona nit

      Elimina
    2. Maria,
      Recordo molt bé el teu reportatge i és un indret que, un dia o altre, també vull mostrar.
      I és que n'hi ha un munt de racons i raconets dignes de ser visitats.

      Una abraçada.

      Elimina
  6. Un bon reportatge amb uns llocs molt bonics i com sempre amb una bona explicació,ja molts llocs que desconec i son molt macos.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Àngels per la companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Respostes
    1. De l'haut il y a une bonne perspective, oui.

      Elimina