diumenge, 22 de setembre de 2013

Si em voleu acompanyar per Palol de Revardit...

Farem un viatge de gairebé un miler d’anys a través de la història, reviurem un episodi de la Guerra del Francès, recordarem les tècniques d’emmagatzematge del gel. Ho veurem en un dels municipis del Pla de l’Estany que, en tenir el seu nucli urbà relativament allunyat de la principal via de comunicació, conserva la seva personalitat rural no exempta de modernitat.

Comencem visitant l'església de Sant Martí a la Mota, el veïnat més apartat del municipi. Hi arribem seguint la carretera GIV-5191 que ens hi mena a partir de l'autovia de Girona a Banyoles.

La Mota és un nucli rural de masies més o menys disseminades al voltant de l’església dedicada a Sant Martí, de la que se’n té notícies des de l’any 1058, tanmateix es creu que fou edificada damunt d'un anterior temple paleocristià. És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de perfil apuntat.





De finals del segle XVII són les obres que van sobrealçar la nau central i construir el campanar de planta quadrada que, envoltat d’esvelts xiprers, destaca del conjunt.




A la porta principal s’hi conserven algunes de les ferradures pròpies de les esglésies dedicades a Sant Martí, així com el tirador de forja de tradició romànica.




Adossat a l’església hi ha l’edifici de la rectoria que oculta parcialment l’absis semicircular.





Tornem a buscar l’autovia C-66 direcció a Banyoles. Només passar el senyal que ens avisa de l'existència d’un radar, abans de torbar-lo, agafem la sortida a mà dreta per entrar a la zona industrial del veïnat de la Banyeta. Al primer trencant girem a la dreta i, darrere la primera indústria del polígon, arribem a l’antic camí ral de Girona cap a la Garrotxa.


De seguida creuem la riera del Marmanya, afluent del Terri. Ho fem pel conegut com a pont vell, sòlida construcció d’una única arcada feta amb carreus ben tallats  i que data del segle XVIII.

En aquest pont el 2 de març de 1812, durant la Guerra del Francès, es va preparar una emboscada contra un comboi procedent de Girona i s'hi van abatre una setantena llarga de soldats napoleònics.

A la llera d'aquesta riera s'hi formaven unes basses on a l'hivern es gelava l'aigua. El gel resultant se serrava en blocs i es transportava al pou de gel proper.



Ens hi arribem, està a ponent, a l'altre costat de l’autovia, a la vora del cementiri municipal.


Situat en un turó de sureres, alzines i pins.

El gel era un bé preuat utilitzat ja d’antic per conservar aliments, i per prevenir i curar malalties. Per tal de poder tenir gel en les èpoques de calor calia emmagatzemar-lo a l'hivern. El gel es posava en pous coberts coneguts amb el nom de pous de gel o glaç.

Està documentat que el gel d’aquest pou es venia a la ciutat de Girona.




Anem cap a Palol de Revardit. La primera imatge que veiem en arribar al poble és la d’una torre de defensa cilíndrica amb una casa molt més actual adossada. Més amunt hi sobresurt l’església al costat d'altres construccions de pedra.



El conjunt de castell amb l’església dins del seu recinte emmurallat cal situar-lo un miler d’anys enrere. Ja es té constància que l’any 1075 al castell hi morí el bisbe Bernat Bernat de Carcassona, nascut al municipi veí de Cornellà del Terri.

Del castell en resten panys de muralla i fragments de l’edifici principal, així com la torre cilíndrica i tres torres quadrades.




L’element més destacable del castell és la torre gòtica,


a les parets de la qual s'aprecien diverses espitlleres defensives per a ús dels arquers


i algunes troneres, les obertures rodones de les quals permetien introduir-hi el canó d'una arma de foc.



Enguany s’ha inaugurat la rehabilitació del conjunt. Dins de l’edifici principal del castell i de la torre s’hi ha ubicat a la planta baixa una sala d’exposicions així com s’ha rehabilitat l’accés a l’antiga presó.


S’hi pot observar alguna de les cinc sitges excavades al subsòl destinades a emmagatzemar-hi gra.


Altres sales han estat habilitades com a local per a la gent gran del municipi i el que ha de ser una futura biblioteca.



El traçat actual del recinte fortificat cal situar-lo entre els segles XIV i XV quan s’hi van fer importants modificacions, adequant les muralles a les normes defensives de l’època, amb talussos pronunciats i inclinats per a millor defensar-se d'atacs d'artilleria.



Dins del recinte emmurallat s’hi alçaven diferents construccions del mateix castell, així com pous i cisternes.



L’estructura del castell es va modificar substancialment entre els segles XVII i XVIII, tot convertir-lo en una masia. Encara avui una part del recinte, incloent-hi la torre circular, és de propietat privada.



Adossat al castell hi ha l’església de Sant Miquel, construcció de la primera meitat del segle XII, si bé ja es parla del temple de Sancti Michaelis de Paladel en el testament del bisbe Bernat Bernat, l’any 1075.





És d’una nau coberta amb volta de canó i acabada en absis semicircular, a l’exterior del qual hi ha dues lesenes i una finestra central de doble esqueixada.




Al segle XVIII es va ampliar amb dues capelles laterals, la torre del campanar i es va sobrealçar la teulada.


Damunt la portalada hi  ha un relleu de l’arcàngel Miquel del segle XVI.



Des del castell observem alguns edificis propers destacant el que fou la rectoria




i l’edifici de les antigues escoles actualment seu de l’Ajuntament



a l’entrada del qual hi ha l’escultura Llapis de l’artista banyolí Jordi Bosch “Barraca”, en homenatge als donants de sang del municipi.


* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment al senyor Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit, per la seva decidida ajuda al desenvolupament d'aquest treball.

16 comentaris:

  1. Com sempre Manel, em trauria el barret si en portés, davant dels teus treballs recorrent el país.
    De la història del gel n'havia sentit a parlar, però no la coneixia a fons. Em sembla interessantíssim aquest pou on es guardava.
    També trobo molt interessants, tant el Castell de Palol de Revardit com l'església de Sancti Michaelis de Paladel.
    També m'agrada molt aquest fotogènic pont vell de la riera del Marmanya.

    El reportatge fotogràfic mereix comentari a part. Les imatges son excepcionals, la del mateix pont vell, les de l'església o les del castell. Ara bé, per sobre de totes, trobo realment genial la de l'església de Sant Martí de la Mota (la quarta) en B/N, en que l'ombra del Nen sembla que vulgui tocar l'espelma. Impressionant!!.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      El conjunt del castell i l'església de Sant Miquel han estat restaurats molt recentment i llueixen amb gran esplendor.
      Pel que fa a la fotografia de l'ombra, ha estat un "divertimento" del què no me n'he pogut estar d'incloure'l aquí. Em sembla poder sentir la veu de la Mare dient-li: Et cremaràs!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. A mi també m'han agradat molt les fotografies de les ombres , Tot l'itinerari , m'ha agradat força ,de fet , no havia escoltat mai el nom del poble , imaginat coneixen alguna cosa d'ell :((
    Els pous de gel , per aquí a la Seu Vella , també ni ha alguns , bona feina devien fer aquestes "neveres" antigues .
    Fantàstica com sempre la visita i agraïda de que ens ensenyis llocs on jo no hi he estat mai .

    Una forta abraçada! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És d'aquells poblacions que molta gent hi passa a la vora -està a prop de l'autovia- i poca gent s'hi atura, i veritablement val la pena la visita.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Si senyor ! Un altre dels teus esplèndids reportatges. Ens estàs mal acostumant. Una informació acurada, detallada i breu a l'hora i una imatges (també com sempre) molt bones.Reconec, per vergonya meva, que no hi he estat mai .

    Parlant de les fotos, em crida l'atenció, especialment, la que has treballat amb un HDR lleu ( o això sembla) d'una visió del conjunt, i em crida l'atenció perquè no és habitual en tu. També destacaria l'efecte visual de la del pont vell en BiN.

    Moltes gràcies i Una abraçada.

    Graciel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Procuro no emprar-la gaire, en aquest cas la forta llum de mig matí, el contrallum, no permetia una visió prou clara del conjunt.
      Gràcies per la companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Han hecho un buen trabajo con la restauración, presta verlo así de guapo. Muy curioso lo que nos explicas del hielo,como siempre gracias por ilustrarnos pare, buen trabajo
    Saludos, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirta,
      Sí han hecho un muy buen trabajjo y merece la pena verlo.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Que interessant aquest poble del Pla de l'Estany, Palol de Revardit, que no coneixiem i amb aquest magnífic reportatge ens han vingut ganes d'apropar-nos-hi.
    Recorda molt els pobles de l'Empordà,oi? són aquests pobles medievals que s'han conservat perquè no han sofert la pressió industrial, pot ser?

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabria dir-te, Maria, o millor trobar un exemple similar. Aquí el nucli, fins fa poques dècades, ha estat tan petit, a redós del castell, que hi ha poques cases antigues. Sí que n'hi de de dispersades.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. oh superbe cette ombre avec le cierge....

    ResponElimina
  7. Un poble que fa temps que tinc d'anar de visita preo no sabia que era tan bonic,un bon reportatge.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M, Àngels,
      Crec que t'agradarà de veure'l.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Com ja ens tens acostumats un magnífic reportatge fotogràfic, amb molt bones explicacions d’un poble que no he visitat, serà qüestió de anar-hi.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan torneu a pujar cap a aquestes terres ja ho sabeu.
      Una abraçada.

      Elimina