Si em voleu acompanyar farem un tomb per Amer i la seva història...

Avui farem allò que no s'ha de fer mai, començarem la casa per la teulada, tanmateix hi haurem de posar una mica d'imaginació. Aquesta passejada no la comencem avui sinó que ens situem a l'any 1969, d'aquesta manera podem dir que som dels darrers afortunats a poder arribar a la vila en el carrilet, tant se val si venim d'Olot o de Girona. 

Durant 75 anys, des del 1894, aquest mitjà de transport havia estat de gran importància per a la vida del poble. De fet, Amer era l'estació més important de les que hi havia entre Girona i Olot, i aquí hi havia els tallers de reparació de la maquinària. 

L'antiga estació funciona actualment com a oficina d'informació turística i forma part dels equipaments i serveis de la via verda que segueix el traçat de l'antic ferrocarril. 

El nom d'Amer sembla que pot provenir del nom del seu riu, avui conegut amb el nom de Brugent, que s'havia anomenat Amera. Així consta ja en documents del segle IX. 

A partir de l'any 935 la comunitat benedictina de Sant Medir, al Gironès, després de la destrucció d'aquest cenobi per la invasió d'uns bàrbars hongaresos, decidí construir-ne un de nou en un lloc més arrecerat, a la vall del riu Amera. L'any 949, amb la complicitat de comte Borrell II de Barcelona, el bisbe de Girona Gotmar II que també era abat de Sant Cugat del Vallès consagrà l'església del nou monestir. 

L'edifici havia sigut de planta basilical amb tres naus, un absis i dues absidioles. Al s. XII s'hi afegí una quarta nau amb pedra de carreu, dedicada a Sant Benet amb l'absis arrenglerat amb els tres primitius y al front oposat una torre campanar. Un fortíssim terratrèmol a l'any 1427 va arrasar la comarca, el claustre del monestir va quedar destruït i ensorrà la nau central i la façana de l'església. 

En els anys i segles següents es reconstruí la nau central més alta que la d'abans i amb un lleu perfil d'ojiva. Per la part oposada s'allargà l'edifici per posar-hi el cor dels monjos i s'obriren els dos portals d'entrada a les naus laterals. Després s'hi afegir el creuer i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. 

Els elements més antics de la façana actual daten del segle XVI. 

Durant el mandat de l'abat Joan Antoni Climent, al segle XVII se substitueixen els pilars massissos de la nau central de l'església per grups de quatre columnes. 

El campanar que veiem avui en dia és del 1900, construït sobre la base de l'anterior, que havia quedat destruït durant la guerra dels Segadors contra Felip IV. 

A la plaça del Monestir hi ha una reproducció de la creu de terme dels segles XVI-XVII que hi havia a l'entrada del poble. L'original està al museu Diocesà de Girona. 

En el clos del monestir i dins del que havia estat la sagrera hi ha una serie d'edificis interessants. Can Terme, que havia estat la casa del sagristà major. Actualment és la seu del museu Etnològic. Si bé ha estat reformat recentment, s'observen elements dels segle XVII en l'emmarcament d'alguna de les obertures.

Can Gasull, antiga infermeria amb un jardí elevat. Actualment en un estat bastant deteriorat. Havia tingut una de les finestres renaixentistes més interessants de l'arquitectura civil catalana, però els anteriors propietaris la van vendre i es desconeix amb exactitud el seu destí actual. 

Can Boles, edifici del segle XVI edificat damunt les restes de l'antic palau de l'abat i part del claustre. Destaca la façana principal porticada, les cantoneres i obertures amb carreus de pedra picada i un escut heràldic damunt d'un dels balcons. 

Can Mon, edifici en forma de L que ocupa part de l'antiga casa de l'abat. La façana de la plaça és del segle XVI amb un balcó amb guardapols motllurat ornamentat amb garlandes. La façana d'entrada a la casa de l'abat té unes pilastres estriades i un frontó triangular d'estil renaixentista, així com dos ulls de bou i la creu de Sant Benet. 

Les cases que hi ha continuació havien estat les residències dels monjos, totes elles s’han anat modificant amb els anys. 

 L’assenyalada amb el número 13 fou la casa natal de Josep Maria de Porcioles. 

La del número 17 de la mateixa rambla del Monestir, Ca l'Espigul, dels segles XVI-XVII, destaca per l'emmarcament de pedra tant de les obertures com de les cantoneres. 

Hi ha una serie de dates importants que marquen no només la vida del monestir sinó també la del poble que va anar creixent al seu redós. 

L'any 1228 l'abat obté del rei en Jaume el privilegi de notaria, avui en dia encara vigent, i el 1237 li atorga el privilegi de justícia sobre la vila. 

L'any 1335 l'abat renuncia als "mals usos" que afligien la població d'Amer, el que va portar uns anys de gran prosperitat tant per a la vila com per al monestir. 

El 1485, el monestir va tenir un paper important en el desenllaç de la revolta remença. Aquí es va signar l'acord conegut per "el compromís" on els remences admetien l'arbitratge del rei Ferran el Catòlic en el seu conflicte amb els senyors feudals. Aquest document junt amb el compromís dels senyors feudals signat a Barcelona fou la base de la famosa "Sentència Arbitral de Guadalupe" que posà fí al conflicte remença. 

Un altre fet destacat a la història del país és que el monestir d'Amer és l'únic en que tres dels seus abats van ser presidents de la Generalitat. El primer fou Francesc de Giginta (1566-68) el segon, Miquel de Alentorn i de Salbà (1635-37) i el darrer, Andreu Pont d'Osseja (1647-49). 

Al solar on actualment hi ha la plaça de la Vila s’hi venia celebrant el mercat des d’època medieval. El seu origen com a plaça es remunta al segle XVI quan es començà a edificar, si bé les arcades corresponen a ampliacions posteriors, essent una de les places porticades més grans de Catalunya. El conjunt és un element patrimonial interessant. 

Al número 5 de la plaça hi ha Can Gultresa, la de les arcades més altes que la resta. La façana que imita un encoixinat, té motllures a totes les obertures amb medallons a les llindes. Són destacables també les baranes dels balcons amb fulles de vinya, plataner i figuera. 

Can Panosa està al número 11. Tot i la reforma moderna conserva un finestral gòtic bigeminat amb llindes trilobulades que podria ser del segle XV. El parell d'arcades de mig punt s'aguanten per un pilar motllurat amb relleus de capitell. 

Ca l'Espinet està al número 20 de la plaça. Edifici molt estret amb una interessant façana d'estil romàntic, emmarcada amb dues falses pilastres. Les llindes dels dos primers pisos estan adornades amb relleus de figures vegetals i femenines. Està coronada amb una cornisa decorada damunt la qual hi ha una barana d'obra entre dos gerros.

En tot el nucli antic observem un bon nombre de llindes. Destaca per la seva originalitat la de can Monserrat, al lateral del número 26 de la plaça, que data del 1775 amb un decoració a base de figures ovals i amb una amb elements vegetals al centre. La inscripció està feta en lletres hebraiques. 

Seguirem pel carrer Girona, antic camí que sortia del poble, on les cases, malgrat que moltes s'han modernitzat, mantenen algunes finestres i llindes que daten dels segles XVI a XVIII. 

Als números 8-10 hi ha Can La que malgrat el seu lamentable estat té elements interessants, com el portal adovellat de punt rodó i un finestral d'arc conopial del segle XVI. 

Can Plana, al número 14, amb interessants muntants del portal i la balconera amb una llinda conopial gòtica amb guardapols motllurat. 

Continuem veient llindes antigues fins arribar a l'Ermita de la Pietat, del segle XVII, de planta rectangular. Destaca la porxada davant la porta per sota de la qual hi passa el carrer. A la llinda de la porta hi consta l'any 1844 en què fou reformada. Aquest és un punt de referència en el Camí de Sant Jaume, el que s'inicia a Sant Pere de Rodes, al monestir de Vilabertran s'ajunta amb el que ve de Narbona, arriba a Girona i remunta la vall del riu Brugent fins a la Vall d'en Bas, des d'on continua per Vic i Manresa abans d'arribar a Montserrat. 

* * * * * * * * * * * * * * * 

Vull expressar el meu agraïment a en Josep Puigdemont i Oliveras, alcalde d'Amer entre 1979 i 1983, estudiós de la història i de tot el que té relació amb la vila d'Amer, per guiar-me per la població i il·lustrar-me amb moltes de les dades amb que he pogut documentar aquest treball.