dijous, 11 d’octubre del 2012

Si em voleu acompanyar des de Sant Pol a sa Conca

Seguirem un dels trams de camí de ronda més amples i amb un dels entorns planificats i més elegants de la Costa Brava, la zona de s'Agaró. 



La platja de Sant Pol és la que està situada més al nord de les de Sant Feliu de Guíxols i té, com a característica singular, la de ser de les poques platges urbanitzades del país que manté un ecosistema, encara que reduït, de dunes litorals. 



Passada la zona de dunes arribem als Banys de s'Agaró. Aquí la platja és molt estreta, però manté els serveis i l'encant de les platges de les primeres dècades del segle passat, si més no durant la temporada de banys, ja que les casetes són muntades i desmuntades cada any. 



Arribats al final de la platja, als peus de l'Hostal de la Gavina, iniciem pròpiament el camí de ronda per un ample tram d'escales que ens porten cap a la punta d'en Pau. 



Des d'un mirador semicircular tenim una bona vista de la platja de Sant Pol que anem deixant enrere. 



Continua el camí, pràcticament un passeig ample i ben arranjat, que ens permet anar gaudint de la costa retallada i d’uns illots que són un paradís per a les gavines. 



Voregem la cala del Barco, estreta i poc assolellada, a l'altra extrem de la qual tenim la primera visió de la llotja de la Senya Blanca, una de les construccions més característiques de s'Agaró. 



La Senya Blanca era una immensa finca dedicada al pasturatge caracteritzada per un mur de pedra blanca. Els seus propietaris, la família Ensesa, en van promoure la urbanització, encarregant el projecte a l'arquitecte Rafael Masó, qui en va dirigir les obres des del 1923 fins a la seva defunció el 1935, essent seu el projecte, entre d'altres de l'Hostal de la Gavina d'estil noucentista. Les continuà primer Francesc Folguera, qui també està relacionat amb les obres del Poble Espanyol de Barcelona, d'ell són els projectes de l'església i d'aquest camí que voreja el mar. Més tard fou Adolf Florensa qui continuà el projecte.



Al nord de la cala passem per sota d'unes voltes blanques 



i voregem la llotja sustentada per uns impressionants murs. 



Seguint al camí arribem a un mirador sota els pins 



a mà esquerra del qual hi ha les escales de la Gasela, en referència a l'escultura situada al capdamunt.



Més endavant tenim un altre bona perspectiva, amb una primera visió del templet del Mirador. 



El camí gira bordejant la cala Pedrosa, estreta i encaixada entre roques. És interessant la rampa amb una elevada inclinació que mena fins al mar. 



De seguida arribem a un altre tram de costa, una raconada entre roques, coneguda amb el nom de cala de la Font 



que ens porta a la gran plaça del Mirador, amb el templet i una amplia escalinata, a mà esquerra, dedicada a Rafael Masó . 



Més endavant passem per damunt de la cala de les Vaques 



arribant a un tram més recte anomenat Roques Blanques. 



Passada la següent raconada ja veiem la punta de sa Conca i la cala del mateix nom. 



De fet, la cala està dividida per unes roques. La més propera seria pròpiament la platja de sa Conca i la situada més al nord, la dels Oriços. 



En aquest punt hi ha dos trams d'escala, el que baixa cap a la platja 



i el que puja cap a la urbanització. 



Ens hi enfilarem per visitar l'església de l'Esperança, del 1943. En destaca l'atri lateral amb una serie d'arcs gòtics originals procedents del claustre destruït del convent de Sant Francesc de Girona. 



Podem tornar a buscar el camí de Ronda o continuar per la urbanització, passant per davant de l'Hostal de la Gavina, abans de tornar a la platja de Sant Pol. 

13 comentaris:

  1. No soc un amant de la platja, m'agrada anar-hi i passejar a l'hivern quan no hi ha ningú. Les dunes m'encanten, aquestes de Sant Feliu no les coneixia, les darreres que he vist son al Delta de l'Ebre. Les casetes donen un toc colorista però molt entranyable. Preciosa la Cala del Barco i la llotja. Com que soc un amant de les pedres vull destacar, el més m'ha cridat l'atenció: els magnífics arcs gòtics de l'església de l'Esperança, encara que procedeixin de Girona. Trobo que els van encaixar molt bé en la nova església i que llueixen molt.
    Quantes hores va durar la caminada per aquest camí de ronda?.
    Gràcies per dur-nos a fer una nova ruta per aquestes terres gironines que tant estimes i tan bé coneixes.
    Una abraçada i fins la propera

    PS- No havia comentat res de les fotos. Em semblen, com sempre, molt bones i complementen molt bé les teves explicacions. Vull ressaltar molt especialment les dues en blanc i negre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta caminada no és massa llarga i tot el camí està en òptimes condicions, entre anar i tornar, tot anar fent fotografies, no va arribar a les dues hores. Una bona sortida per a un dia assolellat d'entre tardor i primavera.
      La setmana passada estaven ja desmuntant les casetes de bany, vull dir que, fora de temporada, aquest seria l'únic element que no es troba.
      Gràcies, Josep, per acompanyar-m'hi.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Doncs en prenc nota ja que sembla una caminada molt atractiva,
      Gràcies i una abraçada

      Elimina
  2. Un troç de cami de Ronda totalment desconegut per mi, que m´ha encantat passejar de la teva má.
    Gràcies per compartir aquest recorregut que probaré tant punt com pugui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també l'he trobat encisador... segur que la companyia hi fa molt.
      Gràcies.

      Elimina
  3. des cabines pour me changer et des escaliers en pierre puis une agréable chapelle,voilà un bon programme de balade

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je pense que c'est une balade qui plairait à l'Angevine

      Elimina
  4. Quin reportatge més bonic, interessant i cuidat amic manel!!! Es nota que has disfrutat fent el camí i has dedicat estones a fotografiar i donar-nos informació sobre cad paratge. moltes gràcies per fer-nos gaudir d'aquest tresor!!!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda Lalena al meu racó.
      Fent aquests reportatges gaudeixo molt però el que és més important és que tots i cadascun d'ells han significat un enriquiment personal important. La de coses que he vist i he aprés.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Hem fet aquest recorregut en diferents moments i aquest reportatge m'ha portat records i fins i tot algún racó nou per mi ja que al passar no hi havia parat l'atenció, les casetes dels banys de S'Agaró no les havia vist mai, potser es veuen massa noves però són boniques i suposo que imiten les originals.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les casetes les instal·len a principis d'estiu i les desmunten a finals de setembre. O sigui, que si hi anem fora de temporada no hi són.
      Tot el conjunt dels Banys està en un immillorable estat de conservació, fa molt de goig.
      Gràcies per la visita.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Me ha gustado ir de paseo contigo por ese hermoso paisaje de la Costa Brava pare e ir escuchandote contar su historia

    Buen trabajo (como siempre ;)) )

    Saludu, Mirta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Mirta, por tu compañia. Así es mucho más agradable.
      Saludu.

      Elimina