Si em voleu acompanyar des de Sant Pol a sa Conca

Seguirem un dels trams de camí de ronda més amples i amb un dels entorns planificats i més elegants de la Costa Brava, la zona de s'Agaró. 

La platja de Sant Pol és la que està situada més al nord de les de Sant Feliu de Guíxols i té, com a característica singular, la de ser de les poques platges urbanitzades del país que manté un ecosistema, encara que reduït, de dunes litorals. 

Passada la zona de dunes arribem als Banys de s'Agaró. Aquí la platja és molt estreta, però manté els serveis i l'encant de les platges de les primeres dècades del segle passat, si més no durant la temporada de banys, ja que les casetes són muntades i desmuntades cada any. 

Arribats al final de la platja, als peus de l'Hostal de la Gavina, iniciem pròpiament el camí de ronda per un ample tram d'escales que ens porten cap a la punta d'en Pau. 

Des d'un mirador semicircular tenim una bona vista de la platja de Sant Pol que anem deixant enrere. 

Continua el camí, pràcticament un passeig ample i ben arranjat, que ens permet anar gaudint de la costa retallada i d’uns illots que són un paradís per a les gavines. 

Voregem la cala del Barco, estreta i poc assolellada, a l'altra extrem de la qual tenim la primera visió de la llotja de la Senya Blanca, una de les construccions més característiques de s'Agaró. 

La Senya Blanca era una immensa finca dedicada al pasturatge caracteritzada per un mur de pedra blanca. Els seus propietaris, la família Ensesa, en van promoure la urbanització, encarregant el projecte a l'arquitecte Rafael Masó, qui en va dirigir les obres des del 1923 fins a la seva defunció el 1935, essent seu el projecte, entre d'altres de l'Hostal de la Gavina d'estil noucentista. Les continuà primer Francesc Folguera, qui també està relacionat amb les obres del Poble Espanyol de Barcelona, d'ell són els projectes de l'església i d'aquest camí que voreja el mar. Més tard fou Adolf Florensa qui continuà el projecte.

Al nord de la cala passem per sota d'unes voltes blanques 

i voregem la llotja sustentada per uns impressionants murs. 

Seguint al camí arribem a un mirador sota els pins 

a mà esquerra del qual hi ha les escales de la Gasela, en referència a l'escultura situada al capdamunt.

Més endavant tenim un altre bona perspectiva, amb una primera visió del templet del Mirador. 

El camí gira bordejant la cala Pedrosa, estreta i encaixada entre roques. És interessant la rampa amb una elevada inclinació que mena fins al mar. 

De seguida arribem a un altre tram de costa, una raconada entre roques, coneguda amb el nom de cala de la Font 

que ens porta a la gran plaça del Mirador, amb el templet i una amplia escalinata, a mà esquerra, dedicada a Rafael Masó . 

Més endavant passem per damunt de la cala de les Vaques 

arribant a un tram més recte anomenat Roques Blanques. 

Passada la següent raconada ja veiem la punta de sa Conca i la cala del mateix nom. 

De fet, la cala està dividida per unes roques. La més propera seria pròpiament la platja de sa Conca i la situada més al nord, la dels Oriços. 

En aquest punt hi ha dos trams d'escala, el que baixa cap a la platja 

i el que puja cap a la urbanització. 

Ens hi enfilarem per visitar l'església de l'Esperança, del 1943. En destaca l'atri lateral amb una serie d'arcs gòtics originals procedents del claustre destruït del convent de Sant Francesc de Girona. 

Podem tornar a buscar el camí de Ronda o continuar per la urbanització, passant per davant de l'Hostal de la Gavina, abans de tornar a la platja de Sant Pol.