dissabte, 12 de novembre de 2011

Si em voleu acompanyar a descobrir els volcans de la Vall de la Llémena...

Visitarem un parell de volcans, tot i que no estem a la Garrotxa sinó al Gironès, observarem la variada vegetació de la zona, veurem esglésies i masies centenàries, us fa el pes?
Iniciarem l'itinerari des del Pla de Sant Joan, al punt quilomètric 15 de la carretera GI-531 entre Sant Gregori i Sant Martí de Llémena, per un camí que surt a mà dreta i que ens ha de portar al cràter del volcà de la Banya del Boc.
A l'esquerra ens queda l'ermita dedicada a Sant Joan Baptista que visitarem de tornada.
Arribarem a una ampla pista forestal que agafarem a mà dreta. A partir d'aquí el camí comença una pujada constant però sense rampes pronunciades.
Passarem per davant del desviament que porta a l'única edificació que trobarem abans d'arribar al cràter.
Immediatament arribem a un indret ben interessant, una gredera on observarem els dipòsits piroclàstics procedents de l'erupció del volcà. Entre la greda petita s'hi troben bombes volcàniques.
A mitja pujada hi ha dos camins, prendrem el de la dreta i
no el deixarem fins al cràter que el travessarem entre camps de conreu. Mesura 1.300 per 860 metres i té una fondària respecte a la paret superior de 100 metres.
Les parets del volcà estan recobertes majoritàriament de boscos de roures martinencs, alzines i sureres.
També hi anem trobant castanyers,
cirerers d'arboç,
o freixes de fulla petita.
No és estrany trobar-hi bolets, alguns no són comestibles,
però d'altres sí, com l' apagallums.
A l'encreuament del collet prendrem el camí que baixa, que ens portarà cap a Llorà.
Las primeres construccions que trobarem corresponen a cal Bolet. De seguida el camí ja estarà asfaltat doncs estem entrant a la població de Llorà.
En aquest tram trobem magraners.
Creurem tot el poble modern i a la sortida, direcció a Girona, arribarem al nucli antic. Està format per antigues cases que, en la seva gran majoria, han sigut reformades, com Can Pascual, abans coneguda com a can Siso. Havia estat l'antiga casa forta de Llorà i data del segle X.
Al centre del nucli hi ha l'església romànica de Sant Pere de Llorà, ja esmentada l'any 1058. Al segle XVII s'hi van fer importants obres d'ampliació, afegint-hi una segona nau al costat sud que va comportar traslladar la porta d'entrada al mur de ponent. També s'hi va construir la sagristia i una torre de planta quadrada de tres pisos d'alçada i coberta piramidal.
L'absis està decorat amb un fris d'arcuacions llombardes
i al centre hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada.
Destaca el seu campanar esvelt, amb obertures d'un parell de finestres geminades en els dos darrers pisos.
La porta d'accés, del segle XVIII, conserva part del forrellat romànic de la porta original.
Tornarem enrere i en sortir de la població, travessarem un petit pont
i només passar l'Hostal Nou, conegut com a cal Ganso, agafarem una camí que baixa a l'esquerra. De seguida arribarem a una pista que seguirem a la dreta. Passarem per davant de diferents cases de pagès que formen el barri de Sant Medir.
Uns metres més enllà veurem un camí. L'agafarem a mà esquerra i tot travessant per un pont la riera ens durà a les ruïnes d'un antic mas. A menys d'un centenar de metres hi ha l'ermita de Sant Medir.
Senzilla, actualment abandonada, mostra els seus trets romànics, d'una única nau i un campanar d'espadanya. Se'n tenen notícies des del segle XI.
Continuarem el camí que ens ha de dur al mas de la Pallonera situat al cràter del segon volcà, el Clot de l'Omera.
El Clot de l'Omera és un volcà freàtic, fruït de la interacció del magma amb aigües subterrànies. És de dimensions reduïdes, parcialment recobert per una colada de lava del volcà de la Banya del Boc. El seu cràter és lleugerament el·líptic de 350 per 240 metres i uns 25 de fondària. El tret més significatiu és que en trobar-se adossat al turó dels rasos de Llorà, el cràter ha restat a un nivell inferior que la superfície preeruptiva. Aquest fenomen, anomenat maar fa que el cràter s'ompli d'aigua. Actualment una galeria de drenatge fa que no tingui aigua i el fons del cràter sigui conreat.
Continuarem fins arribar al pla de Sant Joan que és una fèrtil plana elevada sobre una colada de lava que prové del volcà de la Banya del Boc.
A l'extrem sud, entre plantacions d'avellaners hi ha la masia Peradalta, que ha donat nom al veïnat.
L'edifici actual és fruït de diverses ampliacions del mas fortificat primitiu tal com clarament s'observa a la part posterior.
Davant de la façana hi ha una era de grans dimensions.
En destaca la porta de mig punt i una finestra gòtica d'arc conopial amb decoracions en relleu.
Consta que en aquest mas s'hi visqueren algun dels fets de la revolta remença en la reivindicació de l'abolició dels mals usos dels senyors feudals.
Travessant el pla arribem on hem iniciat la sortida, ara continuarem per la carretera direcció a Sant Martí de LLémena i en pocs metres arribarem a un desviament a mà dreta que ens durà a l'esglesiola romànica de Sant Joan del Pla, d'una nau i absis semicircular. Construïda al segle XI, no se'n coneix documentació i no ha sofert reformes d'importància, per tant, conserva el seu aspecte original. La porta, adovellada de mig punt, s'obre al mur de migdia i està protegida per una petita coberta a dos vessants. Sobre el mur de ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.
A la casa de pagès propera en tenen la clau i en permeten la visita.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 
Vull expressar el meu agraïment a la Josie i en Paul, actuals propietaris del mas Peradalta per haver-me facilitat la obtenció del material fotogràfic del mas, i autoritzar-ne la publicació.

9 comentaris:

  1. Ostres Manel, quines rutes més interessants. D'entrada jo no sabia que prop de Girona també hi havia volcans com a la Garrotxa.
    M'encanten les fotos, especialment les dues darreres del interior de l'esglesiola romànica de Sant Joan del Pla.
    Com t'ho fas per prendre notes i fer fotos alhora?
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Merci Manel pour cette balade à la découverte du patrimoine de ton pays. J'ai adoré les petites église romanes avec leur clocher à peigne et cette imposante bâtisse décorée d'un linteau gravé.

    ResponElimina
  3. Josep,
    Al menys n'hi ha un altre al Gironès, el volcà de la Crosa, a Sant Dalmai. Està més al sud, entre Bescanó i Vilobí d'Onyar. Són les escorrialles de la gran zona volcànica de la Garrotxa.
    Aquest itinerari està a la llista. Ja pots pensar que cadascun porta una bona feinada de recopilació tant de material fotogràfic com documental, però em porta moltes satisfaccions.
    Una abraçada.

    * * * * * * * * * *

    Monik,
    Merci à toi, Monik, pour m'y accompagner. J'espére que la balade ait été profitable et amusante.
    Amitiés.

    ResponElimina
  4. Estás haciendo un trabajo estupendo pare,bien hecho y bien documentado.
    Me estás enseñando mucho y dándome envidia,en esas caminatas me gustaría acompañarte, ya lo sabes ¿Verdad?

    Saludos, Mirta

    ResponElimina
  5. Itinerari complet ,inclou ..arquitectura, micologia , botànica... i això adobat amb unes esplèndides fotografies . Felicitats perquè és realment satisfactori llegir-te. Salut!

    Dora

    ResponElimina
  6. Mirta,
    Comentarios como los tuyos son los que me animan a seguir. Un fuerte abrazo.

    * * * * * * * * * *

    Dora,
    Ja et pots imaginar el que gaudeixo preparant-ho, buscant informació, anant amunt i avall i tornant-hi si cal. Si, a més, el que mostro interessa, aleshores em sento del tot satisfet.
    Gràcies per les teves paraules.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Veien les fotos ,he vist els meus origens, soc descendent de Can Siso. M´ha fet il.lusió veure els camins on de petite corria.
    Moltes gràcies

    ResponElimina
  8. Soc descendent de can Siso i m´ha fet il.lusió veure els camins que la meva familia ha fet durant molts anys.
    Dolors

    ResponElimina
  9. Dolors,
    Me n'alegro que aquestes imatges t'hagin portat bons records.
    Manel.

    ResponElimina