dimecres, 19 d’octubre de 2011

Si em voleu acompanyar pel camí de ronda desde Llançà al Port de la Selva...

En una caminada de menys de dues hores anirem seguint la costa per un paisatge escarpat, on els Pirineus es retroben amb el mar i en el que el vent de tramuntana és el protagonista.
A la platja de Llançà, des de la decadència de la pirateria, a finals del segle XVII, s'hi van anar construint diferents barraques on els pescadors de la vila hi guardaven els ormeigs.
L'embarcació clàssica de la zona ere el llagut de trenta a quaranta pams, sense coberta. Aquí el trobem homenatjat en el "Monument a la gent del mar" obra de Bonaventura Ansón.
A falta d'un port natural, a la platja els llaguts havien de ser trets de l'aigua. Encara avui, malgrat el port pesquer i esportiu, algun vell pescador hi manté la seva barca.
Protegint una mica l'actual port hi la el Castellar, antiga illa avui annexada artificialment a terra, on es creu que hi havia hagut alguna fortificació o torre de guaita.
Al final de la platja i del port esportiu, al racó del port, comença el camí de ronda.
Passem a la vora de la Gola, una petita platja de còdols entre el Castellar i la costa i ens enfilem en una ràpida pujada. El pujar i baixar serà una de les característiques del camí, el que ens permet gaudir del paisatge tant a ran d'aigua com en perspectiva.
En aquest tram podem observar les roques que formen cavitats d’erosió alveolar en els esquists. Un tipus de roca que juntament amb la pegmatita, és la pròpia de tot el Parc Natural del Cap de Creus.
Arribem a la zona de les Carboneres, una petita platja de còdols i sorra entre roques. Aquí al el segle XVIII hi havia hagut una explotació minera de carbó, que li va acabar donant el nom.
Continuem el camí entre petites cales com platja del Morer.
Ja som a la Farella, encara avui flanquejada pel que ha subsistit d'una gran pineda. La platja és de sorra i queda a recer de tramuntana, tot plegat fa que sigui ben concorreguda.
El topònim ve derivat de farell, lloc on començava la pesca a l'encesa, modalitat pròpia d'aquestes costes mitjançant la que s'atreia el peix amb una llum cap a la costa, on era encerclat amb xarxes.
Al seu costat la Farella petita.
A continuació la platja de les Tonyines, una platja de petits còdols. Davant d'aquesta platja cada primavera s'hi pescava la tonyina en el seu periple migratori des de l'Atlàntic tot resseguint la costa mediterrània.
Al final de la platja el camí de ronda s'enfila per unes escales que ens portaran cap a la següent cala, la del Cau del Llop. Si continuéssim a ran de mar també hi arribaríem tot caminat entre grans pedres, no és complicat però tampoc és un camí còmode de seguir.
Als illots propers a la costa no és estrany veure-hi cormorans.
Tampoc és sorprenent observar-hi gent que està gaudint amb el caiac.
Per unes altres escales baixem a la platja profunda del Cau del Llop, és de sorra fosca. El topònim ve derivat de la presència a l'indret d'un llop. Diu la llegenda que en aquesta platja hi havia viscut un tal Pairet en companyia d'un llop.
A partir d'aquí la costa és força escarpada i el camí de ronda, urbanitzat de no fa massa, la va seguint a una certa alçada.
Arribem al castellar d'en Llambert -un llaçanenc que va fer les amèriques- abans voltat d'una zona de vinyes, avui de zona totalment urbanitzada. Dalt del castellar hi ha una casa singular coneguda per de la ballarina.
Seguint el camí, un tram del qual encara no està urbanitzat, arribarem al rec Cloells que des de no fa massa temps podem travessar per un pont de fusta que facilita i molt el camí.
El rec acaba a la platja d'en Robert.
Continuant passem a la vora de la punta del Groter, una prominència abans valorada per l'abundància de garotes o grotes segons els selvatans.
El següent promontori és el cap de Bol, un molt petit arxipèlag. A peu de camí, s'hi ha construït un mirador alçat per a contemplar-hi còmodament la bellesa de l'entorn.
Immediatament arribem a la platja de Vaquers.
S'arriba a la planassa de s'Arenella on hi ha el far que porta el mateix nom. Aquí, durant la guerra, s'hi havien instal·lat bateries defensives de les que fins no fa massa encara se'n podien observar les restes.
Des d'aquest punt anem seguint el camí vorejant ja la gran badia del Port de la Selva.
Per tota la costa, tant de bon matí com al tard, es habitual trobar-hi pescadors de canya.
Un petit tram d'escales ens baixen a les platgetes de la Colomera, amb més o menys sorra depenent dels temporals de mar.
Seguit aquest tram a ran de mar, no visible des del camí, hi ha algunes coves abans d'arribar a la platja de la Vall. Aquesta és una platja caracteritzada pels grans còdols i el camping que hi ha al rerefons.
Continuem pel camí urbanitzat on podem també veure-hi les llums de disseny.
Arribem a la zona del Mirador. Des d'aquí la vista del Port de la Selva és esplèndida.
Continuem el camí que va seguint antigues plantacions de vinyes, avui inexistents i ens anem apropant a la platja del Port.
Per la orientació de la badia mirant al nord, el vent de tramuntana s'hi fa sentir de valent. Això és un al·licient més pels amants del surf a vela. Quan les condicions són propícies hi venen esportistes tan d'aquí com d'altres països europeus.

9 comentaris:

  1. Tocas todos los palos, pare. Montañas, mar... esta entrada es fantástica. Me gustan mucho esas calas que nos enseñas, parece un lugar paradisiaco...

    Un saludo.

    ResponElimina
  2. et felicito per aquestes imatges son totes una passada de ben copsades.

    ResponElimina
  3. Juan.
    A mucha gente no les gustan las playas que no son de arena fina, que requieren entrar calzado en el agua para no lastimarte, y eso mismo hace que esas calas sean concurridas pero no en exceso, lo cual tiene también sus ventajas. Gracias por acompañarme.
    Saludos.

    * * * * * * * * * *

    Teresa,
    Molt benvinguda al bloc. Estic content de la teva visita i celebro que t'hagi agradat,
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  4. Manel,
    Un reportatge magnífic, com sempre molt ben il·lustrat. I ha unes quantes fotos que m'encanten, com la del far a contrallum, la de les planxes de surf a vela (en blanc i negre) o les de Port de la Selva, un dels meus pobles de mar preferits.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Josep,
    Aquesta és una zona que freqüento sovint i té un encant que els indrets de grans platges no tenen.
    Gràcies per fer el camí.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Aquest trajecte de ronda entre Llançà i el Port de la Selva, el tenia anotat a l'agenda per fer-lo algun dia. Ara des d'aquí m'has guiat a fer-lo sense cansar-me gaire i continua a l'agenda, però ara marcat amb retolador fluorescent.

    Com sempre molt ben mostrat i explicat.

    Salutacions.

    Joan

    ResponElimina
  7. Joan,
    Tot i que ja et vaig fallar una vegada, si quan hi vulguis anar m'ho fas saber, i no hi ha inconvenients de darrera hora, serà un plaer acompanyar-vos-hi.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Hola Manel.
    Una passejada i unes fotos magnífiques .
    Petons de Les Masies de ....
    Anna

    ResponElimina
  9. Gràcies per acompanyar-m'hi, Anna. El mar, estar-hi a la vora, sempre té un encant afegit.
    Una abraçada.

    ResponElimina