dilluns, 13 de juny del 2011

Si em voleu acompanyar per la Vall de Sant Daniel...

Seguirem el curs del riu i d’algunes rieres, veurem el monestir, passarem per fonts i terreres i arribarem al cim més alt que tanca la vall, el de Sant Miquel, de 388 metres des d’on gaudirem d’unes vistes de 360º espectaculars.
Antigament, i abans del topònim Sant Daniel, la vall havia rebut altres denominacions: vall Ombrosa i vall Tenebrosa o Profunda, relacionades amb la densa vegetació i el seu enclotament respecte dels turons que l'encerclen.
Al nord-est de la ciutat de Girona, a la vora de la Catedral i a partir de l’església de Sant Pere de Galligants ens endinsem per la vall de Sant Daniel. Està configurada per tota una gran xarxa de rieres i torrents que formen la conca del riu Galligants abans de vessar les seves aigües al riu Onyar.
Seguint el curs del Galligants, a la seva riba esquerra trobem la font del Bisbe, de les poques de la vall en que, encara avui, l’aigua és potable.
Seguint el camí que s’enfila una mica, tenim ja una primera visió del Monestir de Sant Daniel, que ha estat el nucli al voltant del qual, durant el darrer mil·lenni, s’ha anat poblant la vall, si bé els primers indicis de població daten de l’època romana.

El camí baixa de seguida i ens condueix a la font d’en Pericot, fins el segle XVIII era coneguda com a font Romana.
Continuant el curs del Galligants a mà dreta hi desemboca la riera Bufina i seguint-la arribem a la font dels Gossos o d’en Fita.

Tornem enrere a buscar el Galligants i arribem a la plaça de la Constitució coneguda com de les Sardanes. Per la festa major, en aquesta esplanada s’hi celebra la ballada de sardanes.

A l’extrem de l’esplanada hi ha una mina d’aigua. En aquesta zona el riu ja deixa d’anomenar-se Galligants i va prenent el nom de cadascuna de les rieres i torrents que el formen.
Al fons dels camps veiem can Llinàs, un dels masos antics de la vall.
Desfem el camí que ens portarà cap el monestir de Sant Daniel
Inscripció al llindar de la porta d'entrada a la rectoria.
Moltes de les cases que envolten el Monestir ens fan oblidar que estem a la ciutat.
A partir del monestir, cap a la dreta, anirem seguint paral·lelament a la riera Miralles.
Sant Daniel va ser, fins al 1963, un municipi independent de Girona. Tenia doncs el seu propi cementiri.
Més endavant, a mà dreta, agafem el camí de can Xifreu
i de seguida arribem a una zona de fonts picants en una gran esplanada
amb la font del Ferro
rodejada de lledoners
i al costat la font de la Pinya, amb la següent inscripció: "Manso Pi. Agua ferruginosa 1862"
Recuperem el camí que seguíem i passem pel costat de les instal·lacions abandonades de la antiga fàbrica de Can Saguer, on s’havia embotellat l'aigua d'una mina i comercialitzat amb el nom de "Agua del Valle de San Daniel".
A l’hemeroteca de La Vanguardia, a l’edició del dimarts 24 de novembre de 1931, a la pàgina 10, trobem el següent anunci:
"Agua del Valle de San Daniel. Pidase en Hoteles y Restaurantes. Exquisita agua de mesa; verdaderamente específica en irritaciones intestinales, agudas y crónicas, diátesis renal, resolución de cálculos, linfatismo y convalescencias de procesos agudos".
Per acabar afirmant:
"Es la más reconstituyente de las aguas conocidas."
Poc més amunt, a mà esquerra agafem un camí on anem trobant freixes de fulla petita i
després d'uns 500 metres arribem a unes antigues terreres. D’aquesta explotació a cel obert s’obtenia l’argila per fer rajoles i ceràmica.
Els camps treballats ens fan oblidar que estem al terme municipal de la ciutat de Girona.

Tornem enrere i passem per Can Miralles. Es comenta que, en els seus bons temps, els propietaris podien anar del mas a la Catedral de Girona sense deixar de trepitjar terres de la seva propietat.
De seguida el camí creua la riera, ara ja de Sant Miquel, pel pont del mateix nom.
A partir d’aquí el camí comença una pujada més pronunciada. A mà esquerra, mig amagades entre les alzines, hi ha les ruïnes de l’antiga casa fortificada coneguda com a mas Muret, que estava al peu de l’antiga via romana que travessava el massís de les Gavarres.
El camí passa per sota de la variant de Girona de la carretera nacional II.
Passem a tocar d’una de les escultures que flanquegen la carretera. És obra de Bonaventura Ansón feta amb marbre de Carrara, ens fa pensar en una porta de grans dimensions.
Anem pel bon camí
Passem al costat de can Lliure.
Anem observant un altre dels arbusts típics de les Gavarres, el cirerer d'arboç.
Tot i ser ben amunt encara anem trobant fonts, aquesta és la de can Mistaire que s’alimenta del torrent de can Figueres.
El castell de Sant Miquel, administrativament ja pertany al terme de Celrà. Va ser construir durant el segle XV. Entre el 1846 i 1849 s’hi van construir dues torres de tel·legrafia òptica, de les quals no en queden restes clares. Actualment, i després d'haver passat una primera fase de restauració, es pot visitar la torre de guaita a la que s’hi accedeix per una escala de cargol, també es poden observar l'ermita, que està mig enderrocada, i una part de la muralla.
Podem gaudir d'unes grans vistes, del cap de Begur al Montgrí
l'Alt Empordà, la badía de Roses i les Alberes
la ciutat de Girona i desde els Pirineus al Montseny.
* * * * * * * * * * * * * * * * * *  
Vull expressar el meu agraïment a en Joan Palahí, que ha nascut a Sant Daniel i amb el seu assessorament ha fet possible aquest treball.

11 comentaris:

  1. Pare, otro estupendo trabajo, tienes lugares hermosos al lado de casa, muy guapo

    Saludos, mirta

    ResponElimina
  2. Que bonito recorrido y como me has transportado por esos lugares. Gracias por subir post como éstos. Me han gustado mucho: la foto del cementerio, la de la fachada con plantas secándose.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Veig que la bellesa de Girona no es circumscriu només a la seva zona urbana. Magnífic treball. M'ha fet gràcia veure documentat l'escultura de marbre que representa una gran porta, ja que cada vegada que la veia tot passant per la N-II em preguntava què era.

    Salut.

    Joan

    ResponElimina
  4. Tot just arribo d'unes curtes vacances i em trobo amb aquest fantàstic recorregut per les afores de Girona. M'ha cridat molt l'atenció la Font del Ferro, ja que quan era petit i estiuejàvem a Sant Hilari, sempre m'agradava l'aigua de la seva Font del Ferro. Amb els anys, suposo que el gust m'ha anat canviant, i la darrera vegada que la vaig tastar, no em va agradar gens ni mica.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Mirta,
    Tienes razón pero estoy seguro que lo mismo podriamos decir de la mayoria de pueblos y ciudades y tu te encargas de mostrarnos las bellezas astures. Saludu.

    * * * * * * *

    Juan,
    Gracias a ti por acompañarme en la visita.
    Un abrazo.

    * * * * * * *

    Joan,
    La vall de Sant Daniel és una mica la gran desconeguda de Girona. Molta gent no hi ha estat gairebé mai, és un racó de món dins de la ciutat.
    Salut.

    * * * * * * *

    Josep,
    Espero que hagueu gaudit força d'aquestes vacances, ja en sentirem a parlar, oi?.
    Vaig tastar l'aigua i pel meu gust és bastant pitjor la de la font de la Puda a Banyoles, potser no tant pel gust però si que la olor que desprèn és, al menys per a mi, ofensiva.
    Salut.

    ResponElimina
  6. ostres manel, m'ha agradat molt seguir aquest itinerari tan ben explicat d'una vall que no conec i que tinc pendent de visitar!
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Maria,
    Ja dic que també és desconeguda per a molta gent de Girona mateix. Un indret ple de tranquilitat al marge dels problemes de la ciutat.
    Salut!

    ResponElimina
  8. He arribat aquí de pura casualitat i puc dir que sóc una enamorada i asidua d'aquesta Vall i que ja no és tan desconeguda, tot el contrari .
    Si veniu algun dissabte a caminar ho podreu comprovar .
    Laura
    20 de desembre del 2011

    ResponElimina
  9. una descripció fantàstica i plena de sentiment i amor cap a la terra i la natura. felicitats d'una altra enamora de la natura i de Girona.

    ResponElimina
  10. Fantàstica descripció de la ruta, amb tots els elements tradicionals, culturals i històrics que encara la fan més atractiva. Felicitats per aconseguir una transmissió no només fidel i clara del recorregut sinó que a més plena de sentiment i amor cap a les terres de Girona.

    Salut,

    Lídia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lídia,
      Gràcies per acompanyar-m'hi i fer-me saber que l'has trobat interessant.
      Salut.

      Elimina