dijous, 7 de juliol de 2011

Si em voleu acompanyar per les muralles i pedreres de Girona...

A la zona de les pedreres s’ha anat extraient, durant segles, la coneguda com a pedra de Girona que trobem en molts dels elements arquitectònics.

Entre les construccions que, sens dubte, han requerit una aportació més important de pedra hi ha les muralles. Les anirem seguint i veurem una part no tan coneguda de la ciutat.

Començarem l’itinerari a la zona nord concretament al Jardí de l’Àngel, situat al peu de l’inici de la muralla medieval i en part protegit per ella, en una zona on hi havia hagut una horta.

D’aquest ús encara en queda un pou i un safareig.

A l’entrada hi ha, damunt la porta, la figura d’un àngel,

i al fons del jardí la figura de l’arcàngel Metatron.

Comencem el recorregut per la muralla que surt d’on hi havia hagut el Baluard de Sant Pere.

En arribar a dalt de la primera rampa trobem la Torre de Santa Llúcia.

Per unes escales de cargol baixem fins a la Capella de Santa Llúcia Sacosta, antigament de Santa Eulàlia, de la que ja se’n parlava el 1066 i recentment ha sigut restaurada. Durant una època va ser de propietat privada i s’hi va construir aquesta singular torre.

Aquest primer tram de muralla acaba a l’església de Sant Pere de Galligants.

Comencem la segona part de les muralles a partir de la Pujada de Sant Feliu. A mà dreta tenim un tram de l’antiga muralla anomenada Força Vella.

Girant en angle recte arribem a un parell de grans torres que flanquegen el Portal de Sobreportes, que dóna accés a la plaça de la Catedral per l’antiga porta de la Gal·lia. Aquest tram de muralla iniciada el segle III, ha sofert posteriorment diverses ampliacions des del segle XI al XIV.

Seguint el complex de la Catedral, anem trobant altres torres de defensa que han estat modificades al llarg del segles fins a integrar-les en el propi edifici de la Catedral.

Anem seguint el Passeig Arqueològic tot continuant observant la muralla; a la nostra dreta veiem la torre Júlia

El portal de Sant Cristòfol es va obrir a la muralla de la Força Vella a finals del segle XIV.

L’antiga capella romànica de Sant Cristòfol al segle XVIII va ser convertida en baluard.

Tornem enrere, ara per la part interior de la muralla, fins arribar als Jardins de la Francesa on s’inicia el recorregut per dalt de la muralla. Aquests jardins donen al darrera de l'absis de la Catedral i és l'indret on hi havia hagut el cementiri medieval o "Domus Canonicalis", la frase que apareix en el dintell de la porta d'entrada al recinte.

La francesa que dóna nom als jardins fou Marie Bertroz Tourdes, vídua de Roger Mathieu, que en va ser propietària des del 1922 fins el 1962 en que els va vendre a l’Ajuntament.

Arribem a la zona de la Torre Gironella veient la cisterna i part dels murs enderrocats. La Torre Gironella constitueix el vèrtex més elevat de les muralles i va ser el més durament bombardejat durant la guerra del francès.

L'any 1690 s'edificà, enfront de la torre Gironella, a l'extrem oriental de la vila i baluard defensiu de les fortificacions romanes i medievals, una gran caserna anomenada popularment dels Alemanys perquè acollí en el seu interior, almenys durant un temps, mercenaris centro-europeus.

La Torre del Telègraf o del Llamp, formava part de la primera muralla romana del segle III, reformada i ampliada el segle XIV.

Decoració de la torre circular del pati de les Àligues.

Des de la Torre del Telègraf tenim una excel·lent visió de la continuació de la muralla. A mà dreta, dintre muralla, veiem l'antic convent de Sant Domènec, avui formant part dels edificis de la Universitat de Girona.

Una bona part de les muralles està construïda amb la coneguda com a pedra de Girona, amb freqüent presència de fòssils. Pel seu elevat nombre, destaquen els nummulits.

Seguim el tram de la muralla fins a la torre de Sant Domènec del segle XIV,

a la que hi accedim a traves d'una escala de cargol.

A l'entrada veiem elements defensius.

Sortim de moment de la muralla i refem el camí per fora en direcció a la zona de la Torre Gironella

i arribem a la Masia de la Torre, actualment seu de l’Institut d’Estudis Gironins.

Enfilem el carrer dels Merlets en direcció a les pedreres pel camí de la Ferradura

on podem observar la roca sedimentària calcària originada pels dipòsitis de carbonats i restes d’organismes, formada en un mar de poca fondària que fa uns 50 milions d’anys ocupava la zona. És una roca de color blanc-grisaci-blavós on, com ja hem vist, és habitual observar la presència de nummulits.

A l’inici de la pedrera trobem uns bloc de pedra tallada que evoquen els antics oficis vinculats amb la pedra, picapedrers, talladors, pedrers, picadors, trencadors de pedra, adobadors, empedradors, bastaixos o camàlics

damunt la pedra observem la presència de líquens, el primer estadi de colonització dels éssers vius.

Per tenir una visió global de les pedreres i de la ciutat ens enfilem fins a la Torre d’Alfons XII, construïda el segle XIX durant la tercera guerra carlina, aprofitant les pedres d’un anterior reducte anomenat de Sant Narcís o dels Estudiants, que fou contruït el 1675 i que va ser volat pel francesos el 1814. Actualment és un dipósit del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de Girona.

Tornem a la torre del General Peralta per a continuar el recorregut per la muralla.

Des d'aquest tram de la muralla tenim la millor vista de la interessant façana de la casa Rigau, un edifici noucentista del carrer del Portal Nou.

Continuem per la part superior de la Torre dels Socors.

a sota, el Portal dels Socors

El Portal Nou

Aquest tram de la muralla data del 1362 i fou feta construir pel rei Pere el Cerimoniós, dalt trobem el Baluard de la Mercè i a la part exterior els anomenats jardins de la Muralla.

La muralla acaba a l'antic Portal d'en Banyoles.

El recorregut per les muralles s'acaba aquí. No obstant això, si creuem el riu Onyar i remuntem un centenar de metres per la seva riba esquerra, al costat del mercat municipal, arribem a la coneguda popularment com a plaça del Lleó. Es tracta d'un monument per homenetjar els defensors de la ciutat durant el setges que van patir durant la guerra del francès. Aquesta columna està edificada sobre l'únic dels baluards -el de Sant Francesc- de la muralla medieval del Mercadal que es mantenen avui en dia.

Aquesta muralla que defensava la ciutat a l'esquerra de l'Onyar es va anar enderrocant entre el 1901 i el 1936 per a eixamplar la ciutat. El recorregut d'aquest tram de la muralla avui és un dels eixos principals de Girona, l'avinguda de Jaume I.

Seguint l'avinguda, a un centenar de metres veiem un tram de restes de la muralla i d'un antic polvorí. Aquesta muralla del Mercadal va ser construïda per ordre del rei Pere III, iniciada el 1318 i finalitzada ja entrat el segle XV. Durant el segle XVII s'hi incorporaren fins a cinc baluards.

9 comentaris:

  1. Manel,

    M'ha agradat molt aquest detallat recoreregut per les muralles gironines.
    Algun tram (pocs) els conec d'alguna de les meves visites a la ciutat de Girona, com els voltants de Sant Pere de Galligants, la pujada de Sant Feliu, la Força Vella, o el Portal de Sobreportes. També els Jardins de Marie Betroz.
    M'ha crfidat especialment l'atenció la decoració del pati de les àligues i la decoració de la façana de l'edifici verdós del carrer del Portal Nou. Com sempre les fotos molt didàctiques i ben triades. M'agrada especialment la de l'àngel daurat Melatrón amb la finestra amb flors al fons.
    En resum una nova i interessant ruta turística gironina que haurem de tenir en compte a l'hora de la propera visita a la ciutat.

    Gràcies.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Josep, pel comentari. T'he de demanar disculpes per un lapsus, ja corregit, el nom de l'arcàngel no era correcte, la font d'on ho vaig treure també està equivocada. L'accent no m'agradava i he continuant cercant informació, el nom correcte és doncs Metatron, per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Metatron.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Conec part d'aquestes muralles, descobertes per mi fa poc temps, però veig que encara em manca per conèixer. Magnífic treball, un cop més.

    Salut.

    Joan

    ResponElimina
  4. Un estupendo trabajo pare, muy bien documentado.

    Vives en una ciudad preciosa, que cuanto más nos enseñas, más me gusta, algún día espero poder conocerla, enhorabuena pare
    Saludos, Mirta

    ResponElimina
  5. Joan,
    Especialment la primera part de les muralles són poc conegudes fins i tot pels propis gironins i no en parlem pels forasters. L'Oficina de turisme no té cap informació específica.
    Salut!

    * * * * * * *

    Mirta,
    No vivo en Girona pero sí relativamente cerca. Espero poderte acompañar pronto.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Eoooo !
    Hola Manel .
    Molt bon reportatge , totes les fotos magnifiques , i especialment la foto del àngel daurat m'encanta !!
    Petons de Les Masies de .......
    Anna

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Anna, per acompanyar-me en la visita.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Ei Manel, aquest bloc és una joia m'encanta i penso mirar de tant en tant, avui em limito a donar-te la meva enhorabona.

    Salutacions des de Mallorca, Àngel.

    ResponElimina
  9. Sigues benvingut, Àngel, ja saps que tens sempre la porta oberta. Gràcies per acompanyar-me.

    Salut.

    ResponElimina