dilluns, 18 de juliol de 2011

Si em voleu acompanyar a la Festa de la Mare de Déu del Carme de Llançà...

La Mare de Déu del Carme o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a moltes poblacions marineres pels volts del 16 de juliol.

Pel que fa a la població de Llançà, conta la llegenda que, a les darreries del segle XVII, uns mariners catalans que feinejaven pel Golf de Lleó es van trobar amb un terrible temporal que amenaçà la seva vida. Aleshores, els tripulants, veient-se morts, van demanar protecció a la Mare de Déu del Port davant els perills de la mar, i van fer prometença que, si arribaven vius a bon port, edificarien una ermita en honor seu. I així fou com, una vegada arribats sans i estalvis a la badia de Llançà, hi pogueren amarrar el vaixell i després bastir-hi una capella que es va acabar l’any 1691.

Durant molts anys aquesta ermita fou un indret de culte a la Mare de Déu, en la seva condició de protectora dels que viatgen per mar, de mariners però també de pescadors, una advocació local de la Mare de Déu, semblant a la Deessa del Mar que en diferents èpoques i cultures s’associà també a Isis, Afrodita o Venus.

Comença la festa al matí, amb una missa a la capella del Port que acaba amb la cantada dels goigs. referents encara a l’antiga Mare de Déu del Port.

A continuació s'inicia la processó. Davant la imatge de la Mare de Déu del Carme hi desfilen les pubilles de Llançà i una banda de música que anima tot el trajecte que va des de l'ermita fins al port.

Des del 1975, si el temps ho permet, s'embarca la imatge en un vaixell i es porta mar enllà perquè beneeixi les aigües amb la seva presència. L’acompanyen una bona colla de barques de pesca, barques de navegar tradicionals, barques esportives i recreatives.

Si tenim sort, podem pujar a la barca que porta la banda de música, sens dubte la més animada, i farem la travessia a ritme de swing.

A l'alçada de la cala de Garbet, quan entraríem al terme de Colera, la comitiva, abans de recular, s'atura uns minuts i tot fent sonar les botzines de totes les embarcacions, es llencen a l'aigua rams de flors en memòria de la gent del mar traspassada.

A mitja nit des del puig del Castellar i des de la platja del Port s'acomiada la festa amb un castell de focs artificials.

Les imatges que il·lustren aquest post corresponen als anys 2009, 2010 i 2011.

4 comentaris:

  1. Manel,
    Una jornada festiva i refrescant.
    M'agrada el reportatge fotogràfic, però per sobre de totes, m'encanta la foto en blanc i negre de les mans tocant el saxo, te una força extraordinària.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,
    Personalment també és la fotografia que m'ha deixat més satisfet. Gracies per acompanyar-me en la travessia.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Un reportatge fotogràfic excel·lent. Enhorabona.

    ResponElimina
  4. Celebro veure't per aquí Mar i agraeixo les teves paraules. Tens sempre la porta oberta.
    Una abraçada,
    Manel.

    ResponElimina