dimecres, 8 de juny de 2011

Si em voleu acompanyar al Monestir de Sant Daniel...

Al nord-est de la ciutat de Girona, no massa lluny de la Catedral i a partir de l’església de Sant Pere de Galligants, ens endinsem a la vall de Sant Daniel.

Al mig del nucli més habitat de la vall trobem el monestir de Sant Daniel que acull una comunitat de monges benedictines.

Ens explica la tradició que Sant Daniel fou un monjo eremita armeni que l'any 888 morí martiritzat a Arlés de Provença. Els seus deixebles varen portar les seves despulles fins a Girona per evitar que fossin profanades i les van dipositar en una cova del que aleshores era coneguda com a vall Ombrosa o Tenebrosa. Aviat començà la seva veneració i les restes foren traslladades a l'església de Sant Salvador, que possiblement havia estat construïda sobre les ruïnes d'un antic temple romà.

El monestir va ser fundat per Ermessenda de Carcassona, vídua del comte Ramon Borrell, l'any 1018 en els terrenys on hi havia l'església de Sant Salvador, ja coneguda com de Sant Daniel, que havien estat comprats per ella mateixa l'any 1015 al bisbat de Girona.

L'església del monestir es va aixecar entre els anys 1018 i 1086 en un edifici de una sola nau amb transsepte, adoptant la planta de creu grega.

Les voltes del cimbori.

Làpida sepulcral a la nau de l'església.

Actualment només és conserva una de les absidioles originals.

Destaca el cimbori octogonal de dos pisos i arcuacions llombardes que s'aixeca al bell mig de l'edifici.

El claustre és romànic de finals dels segle XII. Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres.

Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti amb absència total de la figura humana.

Més endavant, entre 1427 i 1430, en època gòtica, es va aixecar un segon pis amb els arcs ja de mig punt.

La façana romànica va ser ampliada, malgrat això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.

Les monges, seguint la regla de Sant Benet, porten una vida de recolliment tot i compartir l'església que no ha deixat de ser mai la parròquia dels habitants de la vall. La comunitat del monestir actualment es dedica a la confecció d'ornaments litúrgics, a la restauració d'obres d'art i pintats sobre roba, i presta serveis d'hostatgeria i residència per a noies estudiants universitàries.

Normalment no es permesa la visita, hi ha però una excepció, els dies en que Girona està en Temps de flors. Durant els nou dies que dura la celebració l'entrada és lliure a algunes de les dependències del monestir. Cal doncs aprofitar-ho.

5 comentaris:

  1. Me gusta mucho tu rincón pare, lo haces muy bien

    Saludu, Mirta

    ResponElimina
  2. Que maco aquest claustre .
    Totes son precioses .
    Una abraçada de Les Masies de ....
    Pd : La foto de la creu es a Viladrau .

    ResponElimina
  3. Mirta,
    Disfruto mucho haciendo las visitas, fotografiando, buscando documentación, preguntando... me enriquece. Si además, gusta, ya me doy por más que satisfecho. Un abrazo.

    * * * * * * *

    Anna,
    Segur que hi ha infinitat de claustres millors, més grans, més ben treballats, aquest té un encant especial per les seves mides reduïdes. M'hi vaig estar una bona estona.
    Salut.

    ResponElimina
  4. L'église et le cloître sont vraiment magnifiques. J'adore l'art roman et je suis gâtée. Un grand merci, Manel pour cette découverte au pays de mes racines maternelles! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et toi aussi as quelque relation avec Daniel, n'est-ce pas? Alors, cette église te touche doublement.
      Merci beaucoup, Monik, pour tes mots.

      Elimina