dimecres, 11 de maig del 2016

Si em voleu acompanyar a la descoberta dels més bonics paisatges de la Toscana...

La Toscana és una de les regions italianes més importants pel seu patrimoni històric-artístic. Els centres històrics de Florència, Siena i Pisa, així com la vila medieval de San Gimignano han sigut declarats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Centrarem aquesta proposta en la Toscana no tant coneguda, fora dels circuits turístics tradicionals, en contacte directe amb la natura, anirem a la recerca dels seus paisatges. 

A nivell paisatgístic el major interès se centra a la província de Siena, al sud i sud-est de la capital i entre Siena i Florència.

Comencem per les Crete Senesi, un territori al sud-est de Siena, especialment el tram de carretera que va d'Arbia a Asciano. El nom ve de la terra d'argila o creta, de color gris cendrós, anomenada mattaione. Les Crete es caracteritzen pels turons suaus amb construccions a la part superior, l'absència de boscos, grans extensions de cereals i les fileres de xiprers que sovint segueixen els marges dels camins.






Dalt d'un d'aquests turons hi ha el complex fortificat de Castello di Leonina, del segle XIII, avui dedicat a l'hosteleria, al seu voltant hi ha altres residències.










En algunes zones, al voltants dels turons, es veuen clapes argiloses 

A mesura que ens anem desplaçant cap al sud-est comencem a trobar zones arbrades i plantacions d'olivera. 









Continuem per estretes carreteres provincials i locals, allunyant-nos dels grans nuclis turístics, anem cap a la Val d'Orcia. El paisatge és igualment ondulat, segurament més poblat, petits nuclis plens de racons encantadors.












San Quírico d'Orcia.
 És també terra d'aigües termals.

Bagno Vignoni
Monticchiello



Pienza
Anem ara cap a ponent, a la Val di Merse. Zona molt poc poblada, on la natura s'ha vist menys alterada, un oasi de tranquil·litat.


Abadia de San Galgano






Capella de San Galgano
Anem cap al nord entre Siena i Florència, a la terra del Chianti.

Al poble de Castellina in Chianti trobem l'obra de l'escultor Alberto Inglesi, titulada "Allegoria del chianti" que defineix la zona:

"Siena medieval i Florència renaixentista s'embranquen en la disputa del territori del chianti, però finalment es retroben, unides per la vinya."




Bodega integrada en el paisatge a Bargino.


Abadia de Passignano



Radda in Chianti


16 comentaris:

  1. Meravellós el paisatge toscà. Conec Pisa i Florència, on he estat un parell de vegades, però tinc pendent des de fa molts anys un recorregut amb cotxe per tota la regió. Suposo que aquesta sèrie seguirà, tinc moltes ganes veure el següent capítol.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento Josep, no hi ha prevista cap segona part.
      Ha sigut una escapada de pocs dies per trobar i gaudir dels paisatges. A primers de maig els centres turístics estaven a vessar de gent, no sé com serà al juliol o a l'agost.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Magnífica passejada per l'àmbit rural d'aquesta comarca italiana. Probablement has escollit l'època en què la paleta de verds és més desenvolupada. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En altres portals de fotografia on també participo havia vist un munt de fotografies d'aquests paisatges que em van engrescar a anar-hi. A l'estiu amb els camps grocs i a l'hivern amb boires i/o neu també té el seu encant però, què vols que et digui?, el verd és el meu color preferit.
      Gràcies,Jordi, per la companyia.

      Elimina
  3. C'est une région où j'ai très envie d'aller. Ton très beau reportage, Manel, me conforte dans cette envie. merci à toi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. J'y suis allé quelquefois mais toujours à les villes plus turistiques et connues. Découvrir les paysages et les petits villages a été une experience très enrichissante.
      Un gros merci, Jean-Luc.

      Elimina
  4. Qué belleza y qué tranquilidad se respira. Buen viaje nos hemos dado de tu mano.

    ResponElimina
  5. Magnífic reportatge d'un indret màgic. Sempre diem que hem de fer un tomb per la Toscana, coneixem Florència i Siena però ens falta l'entorn i els pobles.
    La primavera crec que serà una bona elecció,oi? tant pel clima com pel paisatge i per no trobar gaire gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les millors èpoques són ara a la primavera, tot verd i a l'estiu, tot groc. He vist fotografies de la tardor i la veritat és que no té massa gràcia, en canvi a l'hivern, entre nevades i boires torna a tenir el seu encant.
      De gent, no et creguis, a primers de maig les ciutats més turístiques estaven a vessar, no sé com deu ser al pic de l'estiu,
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Tes photos sont superbes. J'adore la douceur de ces collines verdoyantes, piquetées de ciprés alignés et parsemées de fermes et de villages aux belles demeures de pierre..
    Bravo pour ce reportage et merci pour le partage, Manel!
    Bonne soirée!

    ResponElimina
    Respostes

    1. J'avais déjà visité la Toscane autres fois, en centrant la visite sur les villes les plus célèbres, cette fois j'ai voulu y retourner pour profiter du paysage. Monik, je suis heureux de savoir que la proposition t'a plu.
      Amitiés.

      Elimina
  7. La Toscane est magnifique en toute saison et personne ne peut rester insensible à sa beauté. Merci pour cette belle série Manel mais je préfère te commenter sur 500px. A bientôt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Marie.
      Je te sougaite une belñle journée.

      Elimina
  8. Hermoso lugar mi querido Manel.Unos paisajes y casas sumamente bellos. Un viaje único habra que repetirlo . Un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me importaria en absoluto repetirlo, Alejandra, ¿cuando tienes unas fechas disponibles?
      Un beso para ti.

      Elimina