dimecres, 27 d’abril de 2016

Si em voleu acompanyar en un itinerari literari per la vila comtal de Castelló d'Empúries...

El poeta, narrador i dramaturg Carles Fages de Climent va passar la infantesa a la casa familiar dels Climent, a Castelló. La seva vinculació amb la població ha quedat palesa en moltes de les seves obres.

El seguiment d'algun d'aquests paràgrafs serà el referent que ens guiarà pels carrers i places de la vila, alhora que la caminada ens farà descobrir altres indrets d'allò més interessants.

Durant el segle XI, per quedar més resguardats dels atacs des del mar, els comtes d'Empúries varen traslladar la residència des de Sant Martí d'Empúries a la Vila Castilione. Així, durant uns segles, Castelló esdevingué la capital de l'Empordà.

Arribem a la vila tal com s'ha fet durant segles, creuant la Muga pel Pont Vell.




Seguim el marge esquerre del riu fins arribar a la Torre Carlina, construïda durant el segle XIX com a reforç de les defenses contra els atacs carlins.



Entrem al nucli medieval i el poeta ens fa aturar a la plaça de la Llana, davant de cal Rescloser.



Al mig del que havia estat el call jueu s'ha urbanitzat la plaça on hi ha l'anomenada casa de la Moneda.



Molt a la vora hi ha l'edifici gòtic del segle XIV que havia estat la seu de la Cúria -el tribunal de justícia- i la presó.



La plaça de Jaume I era coneguda com la plaça del Gra. Hi destaquen els porxos del costat de llevant i la mesura de gra emprada a partir del segle XVI.





A la plaça del Joc de la Pilota el poeta s'aturava a l'hotel Canet.



A la mateixa plaça hi ha el convent de Sant Domènec. La façana barroca és de principis del segle XVIII.


Al voltant del què seria el claustre s'hi edificà el Palau Comtal, avui és la seu de l'Ajuntament.


Anem cap a la plaça dels Homes.







Destaca la Llotja del Mar medieval, edifici de finals del segle XIV amb reformes posteriors.



La del costat és la casa Pastell, amb esgrafiats i escut heràldic a la façana.


Can Joan Puig Dalmau també va merèixer l'atenció d'en Fages de Climent.



Al carrer dels Almogàvers cantonada amb el de Prat de la Riba hi ha un cartell dels que no s'acostumen a trobar.



Ens arribem fins a la Casa Gran, edifici noble amb porta adovellada i dues finestres coronelles, interessant obra del gòtic civil català.



Passem per davant de can Climent, el casal de la família de Carles Fages de Climent.



A partir del 1415, quan es produí la primera conversió massiva de jueus al cristianisme, se'ls permeté ser enterrats dins dels límits de la sagrera. L'exterior del capçal de l'església es coneguda com el Cementiri dels Jueus Conversos.



A la gran explanada situada al costat de tramuntana del temple s'han reconstruït un seguit d'arcades gòtiques, espai conegut com "La Llotja". Aquí hi havia la duana medieval i l'hospital dels pobres.




Al seu costat cada dimarts s'hi celebra el mercat setmanal.



Davant de l'església trobem la creu de terme gòtica que fa unes dècades va ser instal·lada aquí.




L'església de Santa Maria té l'estructura i dimensions d'una catedral si bé no ha tingut mai aquest reconeixement. L'edifici es va construir entre els segles XIII -l'època del campanar- i principis del XV -època de la bella portalada-.






Al carrer de Carbonar hi ha el convent de Santa Clara. Les monges clarisses s'instal·laren a extramurs durant el segle XIII. Quatre segles més tard es traslladaren a l'interior de la zona emmurallada.

Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Destaca l'auster però molt lluminós claustre.







Arribem a la casa Sanllehí, edifici construït on hi havia hagut la primera sinagoga de Castelló.




Una de les visites més interessants que ens ofereix Castelló d'Empúries és la del museu de la Farinera. Es tracta d'un edifici industrial de tres plantes aixecat a principis del segle passat sobre l'antic Molí del Mig, un dels tres molins medievals de la vila. Aquí s'explica en forma molt didàctica tot el procés de transformació del blat en farina.





El rec abastia d'aigua al molí i al seguit d'hortes que hi ha al nord de la vila.


És interessant observar un bon nombre de boixes, les comportes que regulen l'aigua de rec cap als horts. Moltes d'elles es protegien amb petites construccions.



Al marge dret del rec s'alça una part de la muralla.



El Portal de la Gallarda era el punt d'entrada a la vila pel costat del rec del Molí.




L'aigua del rec arriba al rentador públic de la vila.




10 comentaris:

  1. Tu écris remarquablement l(histoire avec ces séries de photos, Manel. J'aime l'architecture et les couleurs de cette ville et de ses monuments.

    ResponElimina
  2. Esplèndid reportatge sobre els carrers d'una de les vil·les amb més encant i més història de Catalunya. Les imatges son extraordinàries i una cosa que m'ha cridat molt positivament l'atenció es que els panells informatius estiguin també en Braille.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va cridar l'atenció, és un bon detall.
      Gràcies, Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Interesantísimo paseo, con foto preciosas y excelente información.
    Me llama la atención la cantidad de arcos que hay en el pueblo, antiguos y modernos, que te han dado un juego estupendo para las fotos.
    Me ha encantado :)

    pda. he eliminado el comentario anterior que era idéntico a este pero no sé por qué salían mayúsculas intercaladas en el texto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mayoria de arcos modernos son reconstrucción de los antiguos.
      Gracias Paz, sin duda en tu compañia la visita gana en enteros.
      Un abrazo.

      Elimina
  4. J'aime ces promenades dans les pas d'un écrivain, d'un peintre ou d'un personnage qui a marqué l'endroit. Cette belle ville, si riche de vieilles pierres, incite à la visite! Merci, Manel, pour cette découverte!
    Bonne journée!

    ResponElimina
  5. Vam estar un cap de setmana allotjats en aquesta vila i ho hem tornat a reviure de nou amb el teu magnífic reportatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa content llegir-ho.
      A reveure, Maria.

      Elimina