dilluns, 7 de setembre del 2015

Si em voleu acompanyar al 27è festival internacional de fotoperiodisme...

A les acaballes de l'estiu, des del 1989, els fotoperiodistes de tot el món tenen una cita per donar a conèixer el seu treball, sovint no exempt de riscos, el de mostrar en imatges els fets més colpidors que passen arreu. A la ciutat de Perpinyà, Visa pour l'image ha esdevingut un centre d'atracció, potser podríem parlar de pelegrinatge, per a aquells a qui ens agrada la fotografia.

Visitarem els diferents llocs d'exposició, acompanyarem al gran nombre de persones que, com nosaltres, miren, admiren amb respecte, sovint amb el cor encongit, unes imatges que no deixen ningú indiferent. Som-hi!

Caminant pel centre de Perpinyà trobem cartells anunciadors de l'esdeveniment.


A més dels llocs oficials d'exposició alguns establiments de la ciutat se sumen a la festa, tot permetent que a les seves parets altres fotoperiodistes mostrin els seus treballs. Aquest és el cas de la Crêperie du Theatre.





A la plaça dels Orfebres entrem al Palau de les Corts, edifici construït a principis del segle XIV sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca. Restem impressionats pel treball de la Diana Zeyneb Alhindawi sobre els judicis per violacions a la ciutat congolesa de Minova. El seu treball ha resultat guanyador del premi Visa d'or humanitari.





A la plaça de la Revolució Francesa trobem una gran portalada vermella que ens condueix a la Capella del Tercer Ordre, edifici del convent dels dominics, un dels rars exemples d'arquitectura Lluís XVI al Rosselló.  Aquí en Juan Manuel Castro Prieto exposa les seves experiències a les muntanyes peruanes.






Pel mateix carreró d'entrada tenim accés a l'església dels Dominics, aquí s'hi exposa el treball de diferents professionals.




Crida singularment l'atenció l'obra de la Stephanie Sinclair feta per al National Geographic. A la vall de Katmandú hi ha nenes newaris que són venerades com si fossin deesses.



Sortim de l'església pel claustre cap al carrer de François Rabelais.


A l'antic Polvorí entrem a la Librairie Éphémère, la llibreria oficial dels festival. Podem comprar o senzillament entretenir-nos fullejant llibres de fotografia de molt alta qualitat.





Molt a la vora, al carrer de l'Acadèmia, entrem a la caserna Gallieni. Els fotògrafs Arnaud Baumann i Xavier Lambours ens mostren imatges del món editorial i creatiu de les revistes satíriques Hara-Kiri i Charlie Hebdo.






Tothom va d'un recinte a un altre, i en ocasions, acompanyat... i no només per la pròpia ombra.


Al carrer de François Rabelais hi ha el centre més gran del festival, el que acull el major nombre d'exposicions, el convent del Mínims. Des dels soterranis al primer pis, en les diferents dependències, les obres fotogràfiques es van succeint de forma gairebé ininterrompuda.


Goran Tomasevic mostra imatges de manifestacions a Burundi en contra de la voluntat del president Nkurunziza de presentar-se per tercer cop a les eleccions.





El fotògraf americà Eli Reed, que està sent entrevistat per a Radio France International, presenta una mostra de fotografies dels seus 50 anys de carrera.





Anem veient el treball de molts professionals, temàtiques i estils diferents amb el denominador comú de l'interès que desperten.










Arribem a l'absis de l'antiga església on Pascal Maitre exposa el seu treball, un viatge pel riu Congo, una arteria de comunicació vital al centre del continent africà. A la seves ribes hi habiten més de 30 milions de persones. Les grans barcasses que transporten tota mena de passatgers i mercaderies triguen entre 5 setmanes i 7 mesos a fer tot el trajecte del riu.

A la part superior de l'absis, abans del començament de la cúpula, hi ha una immensa panoràmica, és la suma de 13 fotografies fetes des d'una embarcació en moviment.





Ens aturem ara davant del treball de Daniel Berehulak sobre l'epidèmia de l'èbola a l'Africa Occidental.




Una altra bona mostra és la de l'Alejandro Cegarra sobre la Venezuela posterior a la mort d'Hugo Chávez.



Al centre de l'antic claustre podem descansar i alimentar també el cos després d'haver alimentat durant hores l'esperit.


Amb forces renovades continuem la visita. De l'Edouard Elias són una sèrie de fotografies que mostren la feina de la Legió Estrangera francesa a la República Centreafricana.


En Giulio Piscitelli mostra imatges de les rutes d'emigració cap a Europa.


Omar Havana va fotografiar els efectes del terratrèmol de magnitud 7,8 a l'escala de Richter que el passat mes d'abril va sacsejar brutalment el Nepal.



En adrecem ara al carrer del Museu i entrem a l'antiga Universitat, aquí es mostra el treball que Alfred Yaghobzadeh va fer el 2014 per a Paris Match sobre les dones de una minoria kurda, de la comunitat yazidí, que van constituir-se en una brigada de combatents en defensa del seu poble, on els homes eren sistemàticament executats i les dones violades i venudes en condició d'esclavatge.





Anem cap al carrer Émile Zola, a l'hotel Pams està exposada la feina de la Viviana Dalles, publicada a la revista Elle, sobre les mares adolescents. Veure l'edifici és un atractiu afegit.






Enfilem ara cap a l'Arsenal, al carrer Jean Vieilledent. Aquí, enlloc de mostra-se obres de fotoperiodistes a títol personal son els diaris internacionals els que mostren les millors fotografies que han publicat durant l'any.




Entre elles ens crida l'atenció la fotografia, publicada pel diari francès l'Indépendant, il·lustrant la noticia de la manifestació del 11 de setembre del 2014 amb pràcticament 2 milions de persones formant una immensa V a Barcelona.


Acabem una jornada curulla d'imatges frapans al Teatre de l'Arxipèlag, a l'avinguda Général Leclerc, on hi ha exposada una mostra dels treballs guanyadors del premi de la ciutat de Perpinyà Rémi Ochlik dels darrers deu anys.





20 comentaris:

  1. Ostres Manel, quin reportatge tan excepcional.
    M'encanten les teves imatges i per descomptat les exposades. No et vas atabalar amb tanta fotografia?, es increïble, necessites una setmana per tal de veure-ho amb atenció.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per veure-ho amb tranquil·litat seria ideal poder-hi dedicar un parell de dies sencers, i si és entre setmana encara millor. No és només mirar sinó que gairebé la totalitat de fotografies van amb una informació al peu que ajuda a situar-se i entendre-les millor.
      Moltes gràcies, Josep. Una abraçada.

      Elimina
  2. Dimonis !! Això és una master classe concentrada, concentradissima Moltes gràcies per fer-nos-en partícips . Quin goig poder veure aquestes fotos no?? dels mestres de tots, sigui quin sigui el seu estil o el seu tarannà sempre se n'aprèn, Dius que per anar bé calen un parell de dies. Jo diria que més i tot.
    Gràcies de nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un master de la fotografia instantània, de la fotografia d'acció, de la fotografia que arriba al fons de l'ànima, res de maquillatge previ, res d'il·luminació estudiada, res de poses premeditades, res de composicions de llibre. Cal veure-ho i n'aprendrem molt, naturalment que sí.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. cette exposition m'aurait plue

    ResponElimina
  4. no hi vaig poguer anar i tu m'hi has portat
    gràcies !!

    ResponElimina
  5. Una molt interessant mostra d'una tant extensa com interessant i frepant exposició.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi he anat en diverses ocasions i sempre en surto tocat, la duresa d'algunes imatges no perdona.
      Gràcies, Joan.
      Salut!

      Elimina
  6. Impressionant! Molt interessant el reportatge que has fet i que ens acosta una mica a aquesta trobada de fotoperiodisme que cal tenir molt en compte.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dius bé, Maria, només una mica, fer-ho amb deteniment seria un treball faraònic.
      Moltes gràcies per la companyia.

      Elimina
  7. Cette série est tout à fait plaisante à regarder et c'est tout à fait le genre d'expo que j'aime voir mais hélas c'est trop loin pour moi. Merci d'avoir partagé avec nous Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. J'ai visité de temps à autre "Visa pour l'image" et chaque fois j'ai sorti frappé pour la dureté de beaucoup des images qu'y sont montrés.

      Elimina
  8. excelente fotos dentro de fotos . parece todo un laberinto enmarcado . preciosa mi querido amigo . un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecto, Alejandra. Aquí las protagonistas son las fotografias, pero no las mias.
      Muchas gracias por tus palabras. Un beso.

      Elimina
  9. Quin reportatge tan ben fet i quines fotos,totes molt macas que de ser una passada poder contemplar aquesta exposició,felicitat he gaudit de les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi he anat diverses vegades. Sempre he sortit ben impressionant.
      Gràcies, M.Àngels.

      Elimina