divendres, 14 d’agost de 2015

Si em voleu acompanyar a la pesca amb palangre...

Fa uns mesos visquérem una jornada de pesca, de convivència amb la gent del mar, a bord del Costa Mediterrània, una barca d'arrossegament amb base al port de Llançà que practica l'anomenat pesca-turisme. L'experiència fou tan plaent que ens ha animat a voler conèixer una altra modalitat, la de la pesca amb palangre. Val la pena haver de matinar, oi?

Les barques dedicades a aquesta modalitat són més petites. D'entre les amarrades a port destaca la Mar Endins, parlem amb l'Antoni Negre, el seu patró, i quedem per a l'endemà. A quina hora?... Sortirem a les 4 del matí.



Arribem al moll una estona abans i ens fixem en la cofa de palangre d'una altra de les barques; els hams curosament posats estan a punt per posar-hi l'esquer. Les cofes tradicionalment eren cistelles d'espart o de balca, avui són caixes de fibra de vidre.



Ja dins de la barca veiem que les cofes estan a punt, amb els hams enfilats amb sardina i trossos de calamar gegant com a esquer.


Palangre és l'art de pesca que consta d'una braçolada, un fil molt llarg i gruixut del qual penja una rastellera de ramificacions de fil més prim que hom anomena braçols, cada braçol està proveït d'un ham, la mida del qual depèn del tipus de peix que es pretén capturar.

La pesca amb palangre comença llançant al mar una gran boia amb una banderola, anomenada gall, que va lligada a una sirga (corda) llarga en funció de la fondària de l'indret. A l'altre extrem de la sirga hi ha un pes important que serveix per fondejar l'ormeig. D'una mica més amunt del pes surt la braçolada. S'acaba tal com ha començat, amb un altre gran pes a la part inferior d'una sirga amb el corresponent gall a la part superior. Les boies i banderoles assenyalen el punt en què comença la braçolada de palangre.

Quan arribem al punt on el patró ha decidit calar el primer palangre encara és negra nit, passen pocs minuts de quarts de sis i ens trobem a més de vuit milles a l'est del Cap de Creus.

Som espectadors privilegiats de la maniobra de calada, ho fan amb una tècnica depurada gràcies a milers d'hores d'experiència. A una relativa velocitat, a mesura que el fil de la braçolada es va tibant, es van deixant anar cadascun dels braçols, d'un en un. La meticulositat en la disposició de la braçolada dins de la cofa és primordial per evitar que s'emboliqui el fil i l'operació de calar vagi com una seda.

Cada vintena llarga de braçols, enlloc d'esquer, en un dels hams s'hi col·loca un pes i un parell d'hams després, una petita boia. Això permet que el palangre es mantingui a la vora del fons marí que és on acostuma a haver el peix.




Acabada l'operació anem unes milles més mar endins. Fet i fet i ja són quarts de set, l'hora blava del matí i estem a punt d'arribar al punt triat per a la segona calada.


Tornem a admirar l'harmonia de moviments entre l'Antoni, el patró, i en Sasha, el mariner.







La sirga que ha d'unir el gall amb el pes al final de la braçolada és a punt.


Passen dos minuts de tres quarts de set i el sol comença a sortir per l'horitzó. El cel ennuvolat ens feia témer que no el veuríem.




Són les vuit del matí i ja hem arribat al tercer punt de calada.




Una vegada acabada la feina la barca torna al punt on s'ha fet la segona calada.


Ara és l'hora d'esmorzar, avui l'Antoni prepara uns raviolis al rocafort amb el seu toc personal, un rajolí de conyac a la salsa.


Després d'haver matat el cuc s'imposa una estona de descans, cal deixar temps perquè el peix pugui picar.

L'elevador és a punt per començar a recollir l'ormeig.


Dos quarts i mig de deu, ha arribat l'hora de veure com ha anat la jornada. Cal anar traient la braçolada, desenganxar el peix que ha picat,



Penegal



de tant en tant cal substituir algun braçol


i allò que no és el menys important, tornar a deixar el fil i els hams de manera que demà es pugui reprendre la feina sense cap embolic.


Quan s'ha acabat de llevar el palangre es torna al punt on s'ha fet la tercera calada i es repeteix l'operació.

Gairebé a dos quarts d'onze tenim una de les alegries de la jornada, a un dels braçols hi ha una senyora llagosta, es treu de l'aigua amb l'ajuda del salabret.


Llagosta

Escòrpora

Lluç

És hora d'anar a halar el darrer palangre, les boies tornen de mica en mica a ocupar el seu lloc a popa.



Fem una ullada al pont on veiem els aparells de navegació que ens porten al punt exacte de la calada.



Repetim una vegada més l'operació de llevar el peix.

Pagre



Congres



De tornada el patró ens obsequia amb una visita turística, fa una petita marrada per arribar-nos a la vora del Cap de Creus. Abans passem a prop de la Maça d'Oros, un petit illot que és el punt més oriental de la costa catalana.




Enfilem ara cap a es Freu de sa Claveguera, el canal navegable on hi conflueixen forts corrents marins i que separa el Cap de Creus de s'Encalladora.





S'Encalladora és un illot que amida uns 600 metres d'un extrem a l'altre, aquest espai forma part del Parc Natural de Cap de Creus i està declarat Reserva Natural Integral, el què significa que no s'hi pot accedir sense una autorització expressa.

Es tracta d'un immens aflorament pegmatític ancorat damunt una base esquistosa. L'erosió per efecte del vent i del mar ha anat esculpint les pegmatites formant estructures tan originals com espectaculars.




De quatre d'aquests penegals acabats de pescar, n'ha sortit un bon suquet.



* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a l'Antoni Negre, patró de l'embarcació Mar Endins i a Sasha, el mariner, per l'acollida, l'hospitalitat i les explicacions donades que han fet possible aquest treball.

21 comentaris:

  1. C'est là un excellent reportage, Manel. Autant de belles photos parfaitement réussies que des commentaires précis et fort intéressants. Merci pour cette belle découverte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pouvoir vivre cette expérience a été pour moi très enrichissante.
      Merci, Jean-Luc, pour tes toujours gentils mots.
      Amitiés.

      Elimina
  2. Magnífic treball Manel. Sempre hem sentit parlar de la pesca de palangre però exactament no sabia la mecànica. Valia la pena llevar-se d'hora per tal de viure en directe aquesta experiència.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia temps que hi anava al darrera i realment ha estat una experiència enriquidora.
      Un abraçada.

      Elimina
  3. Manel, com sempre un reportatge excelent i unes fotos molt boniques! Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tu el trobes bo ja puc estar més que satisfet. Gràcies, Jaume.

      Elimina
  4. Unes fotografies genials i una explicació acurada i interessant .Moltes felicitats per tot plegat .
    Gràcies per guardar-me el seient ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat veure't asseguda a primera fila, Dora.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Je t'aurais bien volontiers suivi dans cette pêche et même dégusté les bons poissons pêchés. J'aime la pêche à la palangre, j'en ai fait quelques unes en Corse il y a pas mal d'années. Intéressante série.

    ResponElimina
    Respostes
    1. J'aurais été heureux avec ta compagnie, Marie.

      Elimina
  6. J'aime beaucoup ce reportage que tu as fait , cette pêche donne envie d'y participer, de très jolies photos !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sans doute c'est été une belle et très intéressante expérience, merci beaucoup de m'y accompagner

      Elimina
  7. J'ai refait un petit tour pour voir s'il y avait du nouveau et, du coup, tout ça me donne faim. Bonne soirée Manel et merci de tes passages chez moi.

    ResponElimina
  8. J'aime la mer et les paysages marins mais moins la pêche qui fait souffrir les poissons car je suis sûre que cela leur fait très mal ces hameçons plantés dans les joues. Je préfère la pêche au filet mais d'une manière générale ça me soulève le coeur.

    ResponElimina
  9. Un reportage très intéressant agrémenté de superbes images. Bravo, Manel, et merci pour ce partage!

    ResponElimina
  10. Quines fotos dels marines treballant i el mar precios que us envoltava,val la pena llevar-se dore i sortir a la mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia temps que hi anava al darrera, sí, va valdre la pena haver de matinar.

      Elimina