A les acaballes de l'estiu, des del 1989, els fotoperiodistes de tot el món tenen una cita per donar a conèixer el seu treball, sovint no exempt de riscos, el de mostrar en imatges els fets més colpidors que passen arreu. A la ciutat de Perpinyà, Visa pour l'image ha esdevingut un centre d'atracció, potser podríem parlar de pelegrinatge, per a aquells a qui ens agrada la fotografia.
Visitarem els
diferents llocs d'exposició, acompanyarem al gran nombre de persones
que, com nosaltres, miren, admiren amb respecte, sovint amb el cor
encongit, unes imatges que no deixen ningú indiferent. Som-hi!
Caminant pel centre de
Perpinyà trobem cartells anunciadors de l'esdeveniment.
A més dels llocs
oficials d'exposició alguns establiments de la ciutat se sumen a la
festa, tot permetent que a les seves parets altres fotoperiodistes
mostrin els seus treballs. Aquest és el cas de la Crêperie du
Theatre.
A la plaça dels Orfebres entrem al Palau de les Corts, edifici construït a principis del segle XIV sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca. Restem impressionats pel treball de la Diana Zeyneb Alhindawi sobre els judicis per violacions a la ciutat congolesa de Minova. El seu treball ha resultat guanyador del premi Visa d'or humanitari.
A la plaça de la
Revolució Francesa trobem una gran portalada vermella que ens condueix a la Capella del Tercer Ordre,
edifici del convent dels dominics, un dels rars exemples d'arquitectura Lluís XVI al Rosselló. Aquí en Juan Manuel Castro Prieto exposa les seves experiències a
les muntanyes peruanes.
Pel mateix carreró
d'entrada tenim accés a l'església dels Dominics, aquí s'hi exposa
el treball de diferents professionals.
Crida singularment l'atenció
l'obra de la Stephanie Sinclair feta per al National Geographic. A la
vall de Katmandú hi ha nenes newaris que són venerades com si
fossin deesses.
Sortim de l'església
pel claustre cap al carrer de François Rabelais.
A l'antic Polvorí entrem a la Librairie Éphémère, la llibreria oficial dels festival. Podem comprar o senzillament entretenir-nos fullejant llibres de fotografia de molt alta qualitat.
Molt a la vora, al
carrer de l'Acadèmia, entrem a la caserna Gallieni. Els fotògrafs Arnaud Baumann i Xavier Lambours ens mostren imatges
del món editorial i creatiu de les revistes satíriques Hara-Kiri i
Charlie Hebdo.
Tothom va d'un
recinte a un altre, i en ocasions, acompanyat... i no només per la
pròpia ombra.
Al carrer de
François Rabelais hi ha el centre més gran del festival, el que
acull el major nombre d'exposicions, el convent del Mínims. Des dels soterranis al primer pis, en les diferents dependències, les
obres fotogràfiques es van succeint de forma gairebé
ininterrompuda.
Goran Tomasevic
mostra imatges de manifestacions a Burundi en contra de la voluntat
del president Nkurunziza de presentar-se per tercer cop a les
eleccions.
El fotògraf americà
Eli Reed, que està sent entrevistat per a Radio France International, presenta una mostra de fotografies dels seus 50 anys de
carrera.
Anem veient el
treball de molts professionals, temàtiques i estils diferents amb el denominador comú de l'interès que desperten.
Arribem a l'absis de
l'antiga església on Pascal Maitre exposa el seu treball, un
viatge pel riu Congo, una arteria de comunicació vital al centre
del continent africà. A la seves ribes hi habiten més de 30 milions de
persones. Les grans barcasses que transporten tota mena de passatgers
i mercaderies triguen entre 5 setmanes i 7 mesos a fer tot el
trajecte del riu.
A la part superior de l'absis, abans del començament de la cúpula, hi ha una immensa panoràmica, és la suma de 13 fotografies fetes des d'una embarcació en moviment.
Ens aturem ara davant del
treball de Daniel Berehulak sobre l'epidèmia de l'èbola a l'Africa
Occidental.
Una altra bona
mostra és la de l'Alejandro Cegarra sobre la Venezuela
posterior a la mort d'Hugo Chávez.
Al centre de l'antic
claustre podem descansar i alimentar també el cos després d'haver
alimentat durant hores l'esperit.
Amb forces renovades
continuem la visita. De l'Edouard Elias són una sèrie de
fotografies que mostren la feina de la Legió Estrangera francesa a
la República Centreafricana.
En Giulio Piscitelli
mostra imatges de les rutes d'emigració cap a Europa.
Omar Havana va
fotografiar els efectes del terratrèmol de magnitud 7,8 a l'escala
de Richter que el passat mes d'abril va sacsejar brutalment el Nepal.
En adrecem ara al carrer del Museu i entrem a l'antiga Universitat, aquí es mostra el treball que Alfred
Yaghobzadeh va fer el 2014 per a Paris Match sobre les dones de una
minoria kurda, de la comunitat yazidí, que van constituir-se en una
brigada de combatents en defensa del seu poble, on els homes eren
sistemàticament executats i les dones violades i venudes en
condició d'esclavatge.
Anem cap al carrer
Émile Zola, a l'hotel Pams està exposada la feina de la Viviana Dalles, publicada a la revista Elle, sobre les mares adolescents. Veure l'edifici és un atractiu afegit.
Enfilem ara cap a l'Arsenal, al carrer Jean Vieilledent. Aquí, enlloc de mostra-se obres de fotoperiodistes a títol personal son els diaris internacionals els que mostren les millors fotografies que han publicat durant l'any.
Entre
elles ens crida l'atenció la fotografia, publicada pel diari francès
l'Indépendant, il·lustrant la noticia de la manifestació del 11 de
setembre del 2014 amb pràcticament 2 milions de persones formant una
immensa V a Barcelona.
Acabem una jornada
curulla d'imatges frapans al Teatre de l'Arxipèlag, a l'avinguda
Général Leclerc, on hi ha exposada una mostra dels treballs
guanyadors del premi de la ciutat de Perpinyà Rémi Ochlik dels
darrers deu anys.
Ostres Manel, quin reportatge tan excepcional.
ResponEliminaM'encanten les teves imatges i per descomptat les exposades. No et vas atabalar amb tanta fotografia?, es increïble, necessites una setmana per tal de veure-ho amb atenció.
Una forta abraçada
Per veure-ho amb tranquil·litat seria ideal poder-hi dedicar un parell de dies sencers, i si és entre setmana encara millor. No és només mirar sinó que gairebé la totalitat de fotografies van amb una informació al peu que ajuda a situar-se i entendre-les millor.
EliminaMoltes gràcies, Josep. Una abraçada.
Dimonis !! Això és una master classe concentrada, concentradissima Moltes gràcies per fer-nos-en partícips . Quin goig poder veure aquestes fotos no?? dels mestres de tots, sigui quin sigui el seu estil o el seu tarannà sempre se n'aprèn, Dius que per anar bé calen un parell de dies. Jo diria que més i tot.
ResponEliminaGràcies de nou.
Un master de la fotografia instantània, de la fotografia d'acció, de la fotografia que arriba al fons de l'ànima, res de maquillatge previ, res d'il·luminació estudiada, res de poses premeditades, res de composicions de llibre. Cal veure-ho i n'aprendrem molt, naturalment que sí.
EliminaUna abraçada.
cette exposition m'aurait plue
ResponEliminaJ'en suis bien sûr, Angevine.
Eliminano hi vaig poguer anar i tu m'hi has portat
ResponEliminagràcies !!
Gràcies a tu per la companyia.
EliminaUna molt interessant mostra d'una tant extensa com interessant i frepant exposició.
ResponEliminaJa hi he anat en diverses ocasions i sempre en surto tocat, la duresa d'algunes imatges no perdona.
EliminaGràcies, Joan.
Salut!
Impressionant! Molt interessant el reportatge que has fet i que ens acosta una mica a aquesta trobada de fotoperiodisme que cal tenir molt en compte.
ResponEliminaUna abraçada
Dius bé, Maria, només una mica, fer-ho amb deteniment seria un treball faraònic.
EliminaMoltes gràcies per la companyia.
Cette série est tout à fait plaisante à regarder et c'est tout à fait le genre d'expo que j'aime voir mais hélas c'est trop loin pour moi. Merci d'avoir partagé avec nous Manel.
ResponEliminaJ'ai visité de temps à autre "Visa pour l'image" et chaque fois j'ai sorti frappé pour la dureté de beaucoup des images qu'y sont montrés.
EliminaMerci El pare !
ResponEliminaMerci à toi, Lolita.
Eliminaexcelente fotos dentro de fotos . parece todo un laberinto enmarcado . preciosa mi querido amigo . un beso grande . Alejandra
ResponEliminaEn efecto, Alejandra. Aquí las protagonistas son las fotografias, pero no las mias.
EliminaMuchas gracias por tus palabras. Un beso.
Quin reportatge tan ben fet i quines fotos,totes molt macas que de ser una passada poder contemplar aquesta exposició,felicitat he gaudit de les imatges.
ResponEliminaJa hi he anat diverses vegades. Sempre he sortit ben impressionant.
EliminaGràcies, M.Àngels.