dijous, 9 d’abril de 2015

Si em voleu acompanyar pels entorns de Tavertet...

Farem una ruta circular per una zona de gran interès paisatgístic, per un mosaic de boscos i pastures, gaudirem veient cingleres espectaculars, trobarem balmes, veurem la diversitat de flora i fauna de la comarca i abans de tornar a Tavertet passarem pel santuari de Sant Corneli. Fa el pes, oi?

Fa algunes setmanes al sempre interessant bloc "racons de la nostra terra", la Maria proposava aquest mateix itinerari. Les belles imatges mostrades em van engrescar a anar-hi, a anar-hi i compartir-ho.

El poble de Tavertet està situat a l'extrem sud-est de la comarca natural del Cabrerès o Collsacabra, és petit i conserva el caràcter rural. El nucli antic està format per cases amb murs de pedra que presenten un general bon estat de conservació, el què li atorga un gran encant.




Algunes cases conserven llindes interessants.


A la plaça Major hi ha l'església dedicada a Sant Cristòfol, que està documentada de l'any 1070. D'estil romànic, en el seu origen constava d'una única nau que acabava amb un absis semicircular. En segles posteriors ha sofert diverses i importants modificacions, es va allargar, s'hi va adossar la torre del campanar, es construí una segona nau i es va sobrealçar.




Ens arribem a la plaça de les Guilleries, al mirador a l'extrem de la cinglera, des d'on tenim una vista magnífica de la vall del Ter, sovint a primera hora, mig coberta per boires baixes que aporten un plus important de bellesa.




Agafem el camí que surt en direcció a l'Avenc.


Només sortir de Tavertet fem una mirada enrere observant les cases més properes al cingle i, especialment, l'església des d'una perspectiva diferent.


Mirem avall gaudint del paisatge


i a l'esquerra per donar una primera ullada als cingles de l'Avenc que anirem seguint per dalt.


Entrem a l'Espai Protegit dels Cingles de l'Avenc de Tavertet.




En aquest vessant assolellat predomina el roure martinenc amb alguns exemplars força antics.




Trobem cavalls i vaques pasturant en semillibertat.



Arribem a l'Avenc, masia documentada des de l'any 1292. Sobre una base romànica s'hi feu una gran ampliació d'estil goticorenaixentista. Recentment s'hi han construït diverses ampliacions annexes i els propietaris compaginen l'activitat ramadera amb la d'allotjament rural.







De darrera mateix de la casa surt un corriol, a mà esquerra que, en ràpida pujada ens portarà fins a Roca Llarga.


A mesura que anem pujant observem que abunden les boixedes, també trobem mates de ginebró i d'arç blanc.




A mitja pujada passem a tocar d'una primera balma.


Arribem a la Roca Llarga, punt geodèsic situat a 1.186 metres d'alçada. És una gran pedra plana que està penjada sobre el cingle.


Continuem la marxa i abans d'arribar al cim de Cortils, a mà dreta, observem un faig immens.


Baixant uns metres a la seva dreta arribem a la balma d'Arles


i a la seva esquerra, la molt gran balma de Cortils.



Entre les capçades encara nues dels arbres veiem els espectaculars cingles d'Aiats i, al fons, els cims del Pirineu encara emblanquinats per les que podrien ser les darreres neus de la temporada.


Ens havien comentat que a la zona no és difícil observar grans rapinyaires. Estem de sort, veiem una bona colla de voltors comuns sobrevolant el bosc proper.


Entre arbres i prats continuem trobant animals de pastura.


Arribem al collet de Rajols, un encreuament de camins. Nosaltres continuem rectes, en la direcció que portàvem.


El vessant obac mostra un canvi important en la vegetació, aquí l'arbre predominant és el faig.


Entre les fulles caigudes abunda la viola boscana que, en aquesta època de l'any, mostra la bellesa de les seves petites flors.


Arribem al Grau del Perer i seguim el camí que ens menarà a Sant Corneli.


De lluny veiem la construcció de l'ermita.


La capella actual és del segle XIII però el seu origen és possiblement anterior. És d'una sola nau amb la primitiva porta orientada a migdia. Posteriorment s'obrí una nova porta a ponent i s'hi afegí un comunidor, així com també la torre del campanar.






Seguim en direcció sud i arribem a l'extrem d'un cingle. Al peu hi ha Novelles d'on surt el camí que ens tornarà a Tavertet. La vista és de gran bellesa.



La baixada pel costat del cingle ens fa trobar una nova balma.



Arribats a Novelles girem el cap i veiem el turó d'on acabem de baixar.



Seguint el camí cap a Tavertet continuem veient part de la riquesa ramadera de la zona.



28 comentaris:

  1. Sensacional reportatge. Ja saps que la teva fotografia paisatgística m'encanta.
    Els B/N's son sensacionals, tant el de la plaça de les Guilleries com la de l'Avenc de Tavertet.
    Excel·lents també les dels indicadors de camins, la boira baixa, els cavalls, les textures de la pedra, o els detalls de plantes i flors. Ho domines tot i be.
    Una abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep.
      Quan el que un veu és tan bonic tot és molt fàcil.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. M'agradat molt aquesta ruta,la desconeixia,tots aquets lloc els coneixo preo he fet las caminades per separat,es veuen un paisatges preciosos. Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, M.Àngels quan parles de la bellesa del paisatge.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Moltes gracies Manel per compartir-ho, he tornat a reviure l'excursió que vam fer amb les magnifiques imatges del reportatge, amb una avantatge, la documentació acurada de l'indret, ara en sé una mica més.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Maria, n'has estat la musa, la inspiradora.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Una bona caminada i un espectacular reportatge. Si haguessis vist l'avenc (la casa vull dir) fa uns anys... queia a trossos, feia una pena. Va estar molt temps abandonada i en venda, fins i tot vam pensar de comprar-la però la inversió que requeria només per a que no acabes de caure era exageradament elevada. Infinitament per sobre de les nostres possibilitats. Per sort la gent que ho va comprar en va fer una rehabilitació força acurada. Un altre tema és les edificacions pel turisme rural que ha fet. Ho entenc eh! va ser una inversió per a poder guanyar-hi i amés me n'han parlat molt bé. Però jo, amb un esperit més romàntic i gens comercial, m'hauria estimat més que qui ho comprés ho arregles per viure-hi i cedir espais per a fer-hi, que sé jo, des de concerts en petit format , a exposicions, conferències ... el que convingués.
    Una abraçada.
    Graciel·la
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. La recordo vagament, la travessa Rupit-Tavertet era un clàssic i l'havia fet algunes vegades. Veritablement la inversió feta és extraordinària. Reparar edificis antics és un pou sense fons i l'ampliació feta és de gran envergadura, parlant econòmicament, dubto que s'arribi a amortitzar amb aquesta activitat, per bonica que sigui la zona, acurat que sigui el tracte i selecte el públic que hi accedeix.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Que de richesses naturelles et culturelles !Tes photos sont superbes et quel beau temps! Un grand merci, Manel pour cette balade virtuelle!
    Bon WE

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vraiment les paysages de cette région sont spectaculaires. Merci, Monik, pour m'y accompagner.
      Amitiés.

      Elimina
  6. Bona tarde pare,mes ho menys quant es pot tarda a fer aquesta ruta,amb alguna paradeta per fer fotos,Merçi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig estar-m'hi tres hores i tres quarts, però vaig parar ben bé mitja hora a l'Avenc a esmorzar, i ja veus que de fotos en vaig fer una colla.
      Bon cap de setmana.

      Elimina
    2. Gracies,m'agradat molt,no tardare gaire a ferla,una abraçada.

      Elimina
    3. Amb tornava a mirar les fotos i he vist un comentari que havies fet la Rupit Taradell,jo també l'avia fet durant molts anys,jo si que recordo la casa de l'Avenc amb bastant malt estat,preo sempre j'avia un gos per alla davant un masti blanc molt simpàtic i algun mes,devia ser d'algun pastor que hi tenia el ramat.

      Elimina
  7. Quin reportatge tan esplèndid. Del poble, dels camins de les cingleres...

    ResponElimina
  8. Bueno avui he anat a fer la ruta,preo tindrem de tornar un altre dia,despres del collet de rajols em continuat recta que hi ha un prat amb vacas,despres em passat una tanca i aqui ja ens em perdut,jo crec que teniem d'anar a l'esquerra i em anat a la dreta,un senyor crec que es ha indicat malament,em anat a parar a la casa del Peret i era molt tard per tornar a buscar el cami i em pujat cap a Rajols i per els cingles em tornat a Tavertet,feia molta calor i em tardat 5 hores,un altre dia i tornarem el cami era molt maco.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em vaig confondre, vaig començar a baixar per la fageda i no em va agradar de baixar tant. Així que vaig agafar el primer corriol que pujava cap a l'esquerra i em va dur directament al Grau del Perer. De fet el camí directe ha d'anar per dalt la carena.

      Elimina
  9. Moltes vegades avia fet el cami de Rupit - Tavertet i no coneixia la roca llarga es molt maco.la pròxima trobarem el cami,m'ha fet molta rabia,no arribar a Sant Corneli.Una Abraçada.

    ResponElimina
  10. Une nouvelle fois j'admire ton reportage. Ces vieilles pierres sont magnifiques sous le soleil et le paysage alentour est grandiose. Merci de ces découvertes, Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Jean-Luc.
      C'est un des endroits avec l'un des plus superbe paysage de mon pays.
      Amitiés.

      Elimina
  11. Hola Manel !!!! si que has caminado esta vez . pero con solo de ver las fotos se nota que valió la pena . que bello lugar Manel tiene un poquito de todo !!! un placer volver a viajar con vos . un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón, Alejandra.
      Esta vez la caminada fué más larga y tal como dices valió la pena, el paisaje es una maravilla.
      Gracias por la compañia.
      Un beso.

      Elimina
  12. Tes séries sont toujours très longues Manel mais elles montrent toujours de belles architectures, de beaux villages et de belles régions.

    ResponElimina
  13. J'aime tout particulièrement les photos en noir et blanc car le monochrome convient magnifiquement aux vieilles pierres. Et les falaises font penser à notre Vercors ici. Sur certaines, j'aurais pu penser qu'elles avaient été prises dans ce massif. Très belle série Manel

    ResponElimina