Si em voleu acompanyar a Bellcaire d'Empordà...

Visitarem una de les joies del preromànic del país, ens arribarem al castell-palau que fou dels comptes d'Empúries, caminarem pels carrers del nucli antic on hi trobarem un bon nombre de casals amb portes adovellades i finestres renaixentistes, descobrirem la base d'una antiga premsa de vi de l'època romana, és engrescador, oi? Som-hi!

El poble de Bellcaire està edificat, com molts de la comarca, damunt d'un petit turó alçat respecte a la plana que l'envolta. Fins fa gairebé tres segles una bona part d'aquesta planúria era una llacuna, l'estany de Bellcaire, que va ser dessecat per guanyar superfície de conreu. 

El terme està travessat pel rec del Molí que porta aigua del Ter des de l'alçada de la presa de Colomers. Havia alimentat diferents molins, avui en dia l'aigua del rec és aprofitada només per regar.

En arribar al peu del turó on s'alça el poble hi ha l'edifici del Molí de Bellcaire, que ha estat reconstruït i ampliat en diverses ocasions a partir del primitiu de l'època medieval. A la façana hi podem observar algunes dates d'aquestes actuacions.

Històricament va ser un molí fariner, quan es va plantar arròs a la zona es va reconvertir en arrosser, va moure una serra hidràulica i a principis del segle passat, aprofitant el salt d'aigua, proveïa d'electricitat al poble.

Encara s'hi pot veure el bagant que controlava el pas de l'aigua al molí.

Adossat a l'edifici hi havia els safareigs públics que ara es volen dignificar.

El primitiu topònim del poble era Bedenga, d'origen preromà. El primer document trobat en que s'esmenta és de l'any 881.

A la vessant oriental del puig hi ha la petita joia del municipi, l'església de Sant Joan. En una butlla papal de Silvestre II, de l'any 1002, se l'anomena  Sant Joan in Bedenga. Avui forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església està construïda damunt de les restes d'un mausoleu de forma rectangular que es troben sota de la nau central i es pensa que era del segle V o VI.

Posteriorment s'hi va afegir un absis i al segle X es varen construir les tres naus preromàniques que encara es conserven. La central està coberta amb volta de canó i les dues laterals amb voltes de quart de cercle. Es comuniquen entre si per arcs de ferradura aguantats sobre columnes.

D'aquesta època són les dues portes, a migdia i a tramuntana. És curiós observar que no estan alineades sinó lleugerament desplaçades seguint la rotació solar, també ho estan els arcs i les columnes que separen les tres naus.

Del segle XI són el creuer i l'absis romànic

així com l'absidiola, les restes de la qual es poden observar a l'exterior entre l'absis i el creuer.

A la façana de ponent s'observen tant detalls preromànics com actuacions posteriors, l'obertura de la porta amb timpà, la rosassa i una finestra de mig punt.

Vist des de l'exterior, l'absis mostra clarament la decoració llombarda amb un fris i sèries de quatre finestres cegues. Crida l'atenció una petita columna romana reaprofitada.

Especialment a la cara de tramuntana s'hi observen diferents tipus de material emprats en la construcció. En algun pany de paret veiem el sistema constructiu en forma d'espiga.

Anem ara a la part alta del poble presidida pel castell-palau que va fer construir el comte Ponç Hug IV d'Empúries, on hi residí, el què també feu el seu fill.

La seva edificació va ser motiu de discòrdia amb el rei Jaume II qui, aleshores, va fer construir el castell del Montgrí.

L'edifici és de planta quadrada amb un pati central i estava protegit per murs atalussats i sis torres circulars.

La torre situada a l'angle sud-est fou aixecada per obtenir una major visibilitat i poder anticipar l'arribada d'enemics.

El topònim de Bellcaire pot venir d'aquest castell que consta documentat l'any 1309 com a Bellicadro (quadrat ben fet).

Al costat de ponent, la sala principal del castell és actualment l'església parroquial. La resta del conjunt està ocupat per dependències municipals.

A la façana principal hi ha dues portes adovellades i finestres coronelles gòtiques.

Al pati central queden altres restes d'obertures adovellades.

A llevant hi ha la primitiva església del palau dedicada a Santa Maria, que va acollir una comunitat religiosa, un priorat, que s'hi va estar fins a la desamortització, en ple segle XIX. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat.

La porta principal amb accés des del pati del castell té tres arcs en degradació.

Hi ha també dues portes laterals que permetien resseguir el perímetre de la muralla.

Fem un tomb pel nucli antic. Molts dels edificis que encerclen el castell conserven portes adovellades.

Alguns, a més, tenen interessants finestrals

Finalment arribem a l'indret on es conserva la base de pedra d'una antiga premsa de vi de l'època romana.

* * * * * * * * * *

Vull expressar el meu agraïment a un dues persones que, amb la seva col·laboració, han ajudat al desenvolupament d'aquest treball. A en Nik Duserm, guia freelance que em va convidar a la seva sempre interessant visita guiada i a la Mariona Font, historiadora.