dimarts, 10 de març del 2015

Si em voleu acompanyar a Bellcaire d'Empordà...

Visitarem una de les joies del preromànic del país, ens arribarem al castell-palau que fou dels comptes d'Empúries, caminarem pels carrers del nucli antic on hi trobarem un bon nombre de casals amb portes adovellades i finestres renaixentistes, descobrirem la base d'una antiga premsa de vi de l'època romana, és engrescador, oi? Som-hi!

El poble de Bellcaire està edificat, com molts de la comarca, damunt d'un petit turó alçat respecte a la plana que l'envolta. Fins fa gairebé tres segles una bona part d'aquesta planúria era una llacuna, l'estany de Bellcaire, que va ser dessecat per guanyar superfície de conreu. 



El terme està travessat pel rec del Molí que porta aigua del Ter des de l'alçada de la presa de Colomers. Havia alimentat diferents molins, avui en dia l'aigua del rec és aprofitada només per regar.

En arribar al peu del turó on s'alça el poble hi ha l'edifici del Molí de Bellcaire, que ha estat reconstruït i ampliat en diverses ocasions a partir del primitiu de l'època medieval. A la façana hi podem observar algunes dates d'aquestes actuacions.






Històricament va ser un molí fariner, quan es va plantar arròs a la zona es va reconvertir en arrosser, va moure una serra hidràulica i a principis del segle passat, aprofitant el salt d'aigua, proveïa d'electricitat al poble.




Encara s'hi pot veure el bagant que controlava el pas de l'aigua al molí.


Adossat a l'edifici hi havia els safareigs públics que ara es volen dignificar.



El primitiu topònim del poble era Bedenga, d'origen preromà. El primer document trobat en que s'esmenta és de l'any 881.

A la vessant oriental del puig hi ha la petita joia del municipi, l'església de Sant Joan. En una butlla papal de Silvestre II, de l'any 1002, se l'anomena  Sant Joan in Bedenga. Avui forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.



L'església està construïda damunt de les restes d'un mausoleu de forma rectangular que es troben sota de la nau central i es pensa que era del segle V o VI.

Posteriorment s'hi va afegir un absis i al segle X es varen construir les tres naus preromàniques que encara es conserven. La central està coberta amb volta de canó i les dues laterals amb voltes de quart de cercle. Es comuniquen entre si per arcs de ferradura aguantats sobre columnes.



D'aquesta època són les dues portes, a migdia i a tramuntana. És curiós observar que no estan alineades sinó lleugerament desplaçades seguint la rotació solar, també ho estan els arcs i les columnes que separen les tres naus.



Del segle XI són el creuer i l'absis romànic



així com l'absidiola, les restes de la qual es poden observar a l'exterior entre l'absis i el creuer.



A la façana de ponent s'observen tant detalls preromànics com actuacions posteriors, l'obertura de la porta amb timpà, la rosassa i una finestra de mig punt.





Vist des de l'exterior, l'absis mostra clarament la decoració llombarda amb un fris i sèries de quatre finestres cegues. Crida l'atenció una petita columna romana reaprofitada.




Especialment a la cara de tramuntana s'hi observen diferents tipus de material emprats en la construcció. En algun pany de paret veiem el sistema constructiu en forma d'espiga.


Anem ara a la part alta del poble presidida pel castell-palau que va fer construir el comte Ponç Hug IV d'Empúries, on hi residí, el què també feu el seu fill.



La seva edificació va ser motiu de discòrdia amb el rei Jaume II qui, aleshores, va fer construir el castell del Montgrí.


L'edifici és de planta quadrada amb un pati central i estava protegit per murs atalussats i sis torres circulars.





La torre situada a l'angle sud-est fou aixecada per obtenir una major visibilitat i poder anticipar l'arribada d'enemics.


El topònim de Bellcaire pot venir d'aquest castell que consta documentat l'any 1309 com a Bellicadro (quadrat ben fet).

Al costat de ponent, la sala principal del castell és actualment l'església parroquial. La resta del conjunt està ocupat per dependències municipals.


A la façana principal hi ha dues portes adovellades i finestres coronelles gòtiques.




Al pati central queden altres restes d'obertures adovellades.


A llevant hi ha la primitiva església del palau dedicada a Santa Maria, que va acollir una comunitat religiosa, un priorat, que s'hi va estar fins a la desamortització, en ple segle XIX. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat.



La porta principal amb accés des del pati del castell té tres arcs en degradació.


Hi ha també dues portes laterals que permetien resseguir el perímetre de la muralla.


Fem un tomb pel nucli antic. Molts dels edificis que encerclen el castell conserven portes adovellades.






Alguns, a més, tenen interessants finestrals




Finalment arribem a l'indret on es conserva la base de pedra d'una antiga premsa de vi de l'època romana.


* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a un dues persones que, amb la seva col·laboració, han ajudat al desenvolupament d'aquest treball. A en Nik Duserm, guia freelance que em va convidar a la seva sempre interessant visita guiada i a la Mariona Font, historiadora.

28 comentaris:

  1. Manel, només puc donar-te per aquest magnífic reportatge. Amb una informació acurada, precisa i clara i unes imatges, com sempr, excel·lents, m'has fet fer una bona visita a Bellaire d'Empordà.
    He caminat pels seus carrers, sentint el silenci i escoltant les pedres. M'han vingut rumors llunyans d'espases als peus dels murs dels castell i, xiuxiuejos de salmodies a la vella església.

    Gràcies, de veritat.
    La sèrie de fotos de les finestres la trobo, simplement, genial.
    Una abraçada.
    Graciel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat el component poètic del comentari, Graciel·la, és tot un honor.
      Gràcies a tu.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Tenim família a Bellcaire i coneixem aquest poble. L'has fotografiat esplèndidament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier.
      Celebro que us hagin agradat.

      Elimina
  3. Magnífic treball, amb imatges plenes de color, textures i reflexos, per no parlar dels extraordinaris B/N's. M'encanten les ombres i la llum. Sempre m'han agradat molt les cases antigues amb la data de construcció. A Barcelona, tot i no ser el mateix, m'hi fixo molt i sempre em deixen bocabadat.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja coneixes l'Empordà, pràcticament a cada poble n'hi ha un bon mostrari.
      Gràcies Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. De superbes détails d'appareillage de l'architecture ! Heureuse de vous retrouver ici Manel. A bientôt. eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moi aussi je suis content de te retrouver, Eva, Merci beaucoup pour la compagnie.

      Elimina
  5. génial le cadrage de la roue

    ResponElimina
  6. Encore une belle série de vieilles pierres très variée, lumineuse et intéressante. Bonne journée Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marie, j'apprécie le temps que tu as dedié à m'accompagner en cette visite.
      Amitiés.

      Elimina
  7. Une nouvelle très belle découverte. Merci Manel de nous promener ainsi dans de si beaux sites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, Jean-Luc, pour m'accompagner en la balade

      Elimina
  8. Tes photos sont magnifiques et c'est avec plaisir que je suis tes pas à travers les ruelles de ce vieux village, si riche de vestiges anciens..Et comme le soleil est s'invite à la balade, c'est un pur bonheur.
    Merci, Manel, pour cette évasion virtuelle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je suis content de me balader avec toi, Monik, tout découvrant les beaux endroits de ce petit vilage.
      Bonne soirée.

      Elimina
  9. Tal com diu la Graciel·la després de veure aquest magnífic reportatge no em queda més remei que acostar-m'hi per veure in situ aquesta meravella de Bellcaire, ( bell com el seu nom indica )
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És d'aquells pobles apartats de las carreteres principals que són poc coneguts i que val la pena descobrir els encants que amaguen.
      Una abraçada,

      Elimina
  10. preciosas fotografías Manel !!! siempre un lujo us relatos y fotos , en cada una me quedo mirando su arquitectura y los detalles y preguntándome como es la vida cotidiana allí . fantástica . un beso muy grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alejandra, gracias por dedicar parte de tu tiempo a seguir mis propuestas, me siento halagado.
      Un beso.

      Elimina
  11. Un bon reportatge d'aquet poble que desconeixia,no conec gaire l'emporda.
    Tu sempre amb una bona explicació del lloc. Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bellcaire és d'aquells pobles una mica amagats, tot i estat al bell mig de la plana, però no el travessa cap carretera important, cal anar-hi... i val la pena fer-ho.
      Una abraçada.

      Elimina
  12. Hi he anat aquest estiu en bicicleta des de Torroella de Montgrí via Ullà, per l'antiga carretera, reconvertida en via verda. Val molt la pena tant el trajecte com la visita al poble, certament un gran desconegut tot i estar tan a prop dels nuclis turístics de Torroella i l'Escala. No cal dir que m'has fet descobrir detalls que se'm van escapar, i que no vaig tenir ocasió de poder entrar ni a l'església romànica ni al castell. Excel·lent treball, com sempre!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'església romànica acostuma a estar tancada i el castell és la seu de l'Ajuntament, en horari laboral es pot visitar una part.
      Gràcies, Joan.

      Elimina
  13. m'agrada el reportatje i les fotos la meva mare es filla de bellcaire d'emporda i tinc molta familia aquí a bellcaire es de la casa de can Font gatius

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser,
      Si tu que tens tanta relació amb Bellcaire dius que t'ha agradat, em considero més que satisfet.

      Elimina