Si em voleu acompanyar pels Aspres d'Empordà anirem de Cantallops a Requesens...

L'aspror del terreny a la vessant sud de l'Albera i l'efecte de la forta tramuntana no han sigut impediment per a la humanització del territori des de l'època del neolític. El paisatge està format per alzinars i suredes que s'alternen amb conreus de vinya i olivera. Hi trobarem torrents, fonts, estanys intermitents, conjunts megalítics, pobles medievals i fortificacions. Ah, també gaudirem de la primavera tot observant la floració de la serra de l'Albera. Veniu?

Així que agafem la carretera que va de la Jonquera a Cantallops travessem una zona de suredes. Els troncs ennegrits recorden el paorós incendi que fa tres estius va assolar aquesta part del territori.

Després dels primers revolts i a l'inici d'una llarga recta surt, a mà dreta, un camí que ens porta a la zona dels estanys. Es tracta de depressions inundables de caràcter temporal alimentades per aigües freàtiques, són d'un molt alt valor ecològic.

Primer arribem a l'estany Petit i

a poca distància trobem l'estany Gros.

En no estar sempre inundats, la depressió està ocupada majoritàriament per canyís

i a la zona perifèrica hi trobem prats de dalla.

Arribem a Cantallops.

Un dels primers edificis a cridar-nos l'atenció és el de la Societat la Concòrdia, entitat creada a la segona meitat del segle XIX com a mútua de socors, que donava serveis als socis com ara l'atenció d'un metge, el pagament de medicaments i subsidis per incapacitat o malaltia crònica.

L'edifici es caracteritza per un seguit d'arcs de ferradura que, en bona part, estan actualment tapiats.

A l'edifici de l'antiga rectoria hi destaquen els contraforts atalussats.

La caminada pel poble ens permet intentar descobrir detalls i racons amb encant.

Presidint el nucli més antic hi ha el conjunt del segle XIII format pel castell, les muralles i l'església.

De l'edifici de l'església se'n té notícies des del segle XIII, si bé s'han trobat vestigis anteriors. El portal és adovellat amb guardapols exterior i llinda monolítica sobre impostes corbades. També s'observa a la façana una làpida gòtica.

La torre del castell es va reconvertir en el campanar de l'església.

Les muralles amb merlets i espitlleres i l'estructura adossada d'un arc apuntat són els elements més destacats que perduren del castell de Cantallops.

Al costat de la riera de Torrelles, dins mateix del poble, hi ha la font de Dalt.

Les oliveres i vinyes comencen a continuació dels últims carrers del poble.

Ens arribem a la masia de can Batlle on hi un dels cellers de Cantallops.

Al celler Vinyes dels Aspres els vins blancs i negres s'elaboren de la manera tradicional, envellint-los en bótes de roure. La singularitat està en els vins dolços elaborats a partir de la sobremaduració  del raïm, al qual no cal afegir-hi sucres durant la fermentació. Enlloc de fer-lo envellir en bótes, es deixa en grans garrafes a sol i serena durant 50 mesos.

Hi ha un segon aspecte que justifica la visita a la masia, la relació amb Eduard Toldrà del qual podem veure el piano. L'any 1932 el músic i compositor es casà amb Maria Sobrepera, de can Batlle. Aquí hi passava els estius; la bellesa i tranquil·litat del paisatge l'inspiraren en la composició de moltes de les seves obres.

D'una mica més amunt del mas, a mà dreta, surt el camí que segueix l'itinerari megalític.

Arribem ràpidament a una zona de vinyes.

Tot pujant entre lloses de pissarra ens trobem amb un autèntic jardí florit.

Farigola

Ginesta

Estepa blanca

Estepa borrera

Bruc

Argelaga

Arribem a les restes del dolmen del Puig Gros.

Continuem pujant fins al coll de Medàs.

A mà dreta anem a trobar el dolmen de Coll de Medàs II.

Tornem al coll i ens enfilem fins al dolmen del Coll de Medàs I.

Des del coll tenim la primera visió del castell de Requesens.

Continuem per la pista fins arrivar al desviament que, a mà dreta, ens durà fins al castell. Creuem el torrent de Coll Pregon.

De seguida el camí es bifurca i agafem, de moment, el camí de la dreta que baixa a Sant Climent Sescebes. Passats uns centenars de metres arribem al mas de l'Església Vella, Santa Maria de Requesens.

L'església documentada des del segle IX, amb la desamortització, es va convertir en un mas. Tot i les modificacions dutes a terme s'ha conservat una part important de la seva estructura romànica.

Tornem enrere i ens enfilem cap al castell. Abans d'arribar-hi passem per les restes del Corral Nou, amb la seva cisterna d'aigua. Tot i que fa temps que no està habitat, serveix encara com a estable per a vaques.

Arribem al castell. Edifici construït arran dels conflictes entre els comtats del Rosselló i d'Empúries. El conjunt actual, reformat a finals del segle XIX, està format per tres recintes emmurallats, amb torres i murs emmerletats.

De baixada observem, a l'altre costat de la vall, el veïnat de Requesens.

Pujant cap al veïnat arribem a la font Rovellada. Font de pedra amb el broc rogenc a causa del ferro que porta l'aigua.

A l'altre costat del camí hi ha una torre poligonal amb una cambra annexa, coneguda com el Pentinador. Explica la llegenda que aquí s'hi recloïa la senyora del castell per posar-se fang de ferro al cabell per esdevenir pèl-roja.

En arribar a Recasens crida l'atenció les rengleres de taules i cadires sota l'ombra d'un immens castanyer d'índies, pertanyen a l'única de les cases que encara avui continua habitada i transformada en cantina.

Fem un tomb pel veïnat.

Arribem a les portes del santuari de la Mare de Déu de Requesens, destí encara avui de les processons de Tramuntana, sengles romiatges que s'hi celebren el dissabte de Pasqüetes  i el dia de Sant Joan, provinents de Sant Joan de Mollet i de Cantallops respectivament. Anteriorment s'hi arribava, a més, des del Vallespir i el Rosselló i de diversos pobles empordanesos, per demanar la benedicció de terres i collites.

Acabem la visita a Requesens arribant-nos al safareig i a la font.

De tornada, una vegada passat el coll de Medàs, tenim bones vistes sobre Cantallops i els camps de vinya, protegits de la força de la tramuntana per fileres de xiprers.

En tornar a entrar Cantallops destaca can Sobrepera, casa que havia estat fortificada. En els seus murs exteriors se'n conserven evidències, com la base d'una torre rodona i diverses espitlleres defensives.

Al costat, tot anant a trobar la riera de Torrelles, arribem a les restes de l'antic molí fariner de can Sobrepera.

Allà mateix, gairebé a la llera de la riera, hi raja la font de la Mel.

Sortim del poble per la carretera que porta a Capmany per arribar-nos a Bell-lloch, un mas aïllat i reconstruït entre finals del segle XIX i principis del següent.

L'element arquitectònic més destacat és la torre cilíndrica amb merlets i finestres neogòtiques. La façana de la casa combina les portes de mig punt amb elements neogòtics, guardapols i mènsules.

* * * * * * * * * *

Vull expressar el meu agraïment a Joan Sabartés, alcalde, a la Laura Pujolar de l'Ajuntament i a David Molas del celler Vinyes dels Aspres que, amb l'assessorament brindat i les estones dedicades, han ajudat a enriquir el contingut d'aquesta proposta.