dilluns, 9 de febrer del 2015

Si em voleu acompanyar pel recinte modernista de Sant Pau...

Visitarem una de les obres cabdals del modernisme, que l'any 1997 fou declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.

La història de l'hospital es remunta al 1401, quan el Consell de Cent i el Capítol Catedralici van acordar fusionar els diferents hospitals de la ciutat en un de nou, l'Hospital de la Santa Creu. L'antic edifici avui és la seu de la Biblioteca de Catalunya.

A principis del segle passat, el llegat del banquer Pau Gil i Serra va permetre la construcció d'un nou hospital, més gran i modern, capaç d'atendre les necessitats sanitàries d'una ciutat en constant creixement. El projecte d'una ciutat assistencial dins de la ciutat fou dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. Va ser inaugurat l'any 1930 amb el nom d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.



Dels 48 pavellons dissenyats solament se'n van acabar construint 27, dels quals només 16 són modernistes. 

L'evolució constant de la medicina moderna obligà, l'any 2000, a la construcció d'un nou hospital que fou acabat el 2009. Aleshores començaren els treballs de rehabilitació del conjunt modernista que encara continuen. Tanmateix ja es possible  visitar-ne una part molt substancial.


Cada pavelló es pensà per acollir una especialitat mèdica diferent. Tots estaven aïllats i separats per zones enjardinades, comunicant-se entre si a través d'una complexa trama de galeries subterrànies, cobertes amb volta catalana.




En un punt d'aquestes galeries, una projecció dinàmica sobre les parets enrajolades mostra escenes del seu ús en l'època hospitalària.


Amb els jardins i la pensada tria de materials es volgué crear un entorn natural i agradable pels als malalts. 



El material que predomina en l'edificació és el maó vermell. La pedra es emprada en els detalls arquitectònics i escultòrics. La ceràmica és l'element decoratiu més vistós tant a l'exterior com a l'interior.













Els edificis tenen un bon nombre de xemeneies de ventilació.



De cada pavelló hi sobresurt el dipòsit d'aigua. Estan acabats amb petites cúpules o torretes decorades.




Les grans cúpules de les sales de dia estan recobertes d'escames ceràmiques de colors.






Entrem a l'interior del pavelló de Sant Rafael, exemple d'uns dels pavellons d'infermeria. Està dominat per un gran espai longitudinal destinat a l'hospitalització. També hi ha la sala de dia, despatxos mèdics i altres serveis. L'ús de la ceràmica decorativa de tonalitats suaus ajudava a la teràpia dels pacients.











Ens arribem ara al petit Pavelló de Sant Jordi, destinat al reconeixement dels malalts i més tard a urgències i pediatria. Actualment està dedicat a exposicions temporals.





La visita acaba al Pavelló de l'Administració, l'edifici més gran, espectacular i decorat amb l'ornamentació més rica. És l'entrada principal al complex que acollia les dependències de direcció.





El vestíbul és imponent. Hi destaquen nou voltes aguantades per columnes de pedra i marbre, n'hi ha d'esfèriques i d'elíptiques i estan recobertes amb rajoles. Les petxines de les voltes estan decorades amb motius heràldics i els escuts de Barcelona i Catalunya i les creus de la Catedral de Barcelona i la de Sant Jordi.








A la petita cúpula del forat de l'escala hi ha un vitrall  que aporta llum i color.


Pugem l'escala que surt del vestíbul.





Continuem pel passadís que ens condueix a la Sala Lluís Domènech i Montaner.











Tornem a la planta baixa. De cadascun dels extrems del vestíbul surten sengles galeries profusament decorades.





Al final arribem a una sala d'actes en la que admirem la decoració del sostre.



18 comentaris:

  1. Un reportatge extraordinari!!
    Jo he estat dues vegades en aquest recinte modernista, veient les teves imatges, ja puc ben dir que son tres les vegades.
    No se si havia poca gent o es que tu hàbilment vas saber esquivar els visitants.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. La visita va ser un dia feiner a mig matí, sí que hi havia gent però bàsicament en grups de visita guiada. Entre grup i grup hi havia ocasió de poder fotografiar-ho amb una relativa tranquil·litat.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. un paseo mas que bonito !!! que edificación tan bella y toda ella era un hospital !! es muy interesante tus foto están muy bien tomadas con unos ángulos que detallen aun mas lo lindo de la colorida edificación .
    Realmente Manel tu blog es muy interesante y siempre me conservo para leerlo ( en catalán ) con tranquilidad , para disfrutarlo y aprender . últimamente he agregado la posterior lectura de tus viajes el Google Street View con el fin de viajar junto a mi amigo . un beso grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querida Alejandra,
      Tus palabras me llenan de satisfacción y las agradezco muchísimo.
      Sí, este fué un gran y moderno hospital de una gran belleza arquitectónica, como has podido observar.
      Yo habia vivido muy cerca de ahí y para mi desde pequeño ha sido un referente.
      Un beso para ti.

      Elimina
  3. C'est vraiment un très beau monument. Tout semble avoir été pensé pour le bien être du malade.

    ResponElimina
  4. j'aime ce cliché avec le fauteuil roulant dans le gris de l'hôpital

    ResponElimina
  5. Magnifique Manel, de toute beauté cet hopital. Je n'ai pas pu passer plus tôt et j'ai fermé mon compte Ipernity car je n'aime vraiment pas ce site et presque tous mes amis qui y sont ne donnent plus signe de vie alors voilà, j'ai fermé.
    Bon week-end, je te retrouverai donc sur ce site désormais.

    ResponElimina
  6. Une architecture vraiment impressionnante ...Quelle richesse et quelle luxuriance dans les détails ornementaux, c'est vraiment impressionnant! Merci, Manel pour ces superbes photos qui me permettent de découvrir le patrimoine de ton pays qui est un peu aussi le mien de part ma mère ..! :-)
    Bonne soirée
    Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les années du Modernisme (Art Nouveau) nous ont laissé des véritables joyaux architecturaux.
      Merci à toi, Monik.
      Bonne soirée.

      Elimina
  7. No tinc paraules per aquestes maravellas,es un conjunt de edificis espectaculars,unas fotos precioses d'aquesta meravella,recordo molt be aquets passadissos dels sotanos,amb venen a la memoria molts records que alguna vegada j'avia anat acompanyant a la meva cosina que hi tenia de portar el seu fill sovint,una abraçada artista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que una nova visita, ara, et seria molt més gratificant. Una visita per gaudir admirant i fotografiant aquesta meravella, sense pensar en malalts ni malalties.
      Gràcies per la companyia, M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina
  8. Manel aquest és un magnífic reportatge, unes fotos impressionants, fantàstiques que fan honor al meravellós recinte de sant Pau!
    felicitats!
    una abraçada
    maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que l'indret és una mina per a la fotografia, celebro saber que t'ha agradat, Maria.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Excel·lent reportatge amb bons detalls i interessants descripcions. Salut.

    ResponElimina