Si em voleu acompanyar a Sant Feliu de Guíxols...

Recordarem com s'hi arribava, descobrirem els origens de la denominació Costa Brava, seguirem els indrets relacionats amb el guixolenc o ganxó més il·lustre, veurem la Porta Ferrada, passejarem pel port i pels carrers, visitarem algun dels seus edificis més singulars. Us ve de gust?

Des de mitjans del 1892 i durant 77 anys s'ha pogut arribar a Sant Feliu des de Girona en ferrocarril. Des de fa uns anys, i pel mateix recorregut, ho podem fer en bicicleta seguint la Ruta del Carrilet.

L'edifici de l'antiga estació avui forma part d'una escola.

Abans d'arribar fins aquí un ramal de la via es desviava fins al port. La línia fèrria facilitava l'exportació de mercaderies per via marítima. El moment àlgid de la seva activitat es va produir l'any 1927, amb més de 52.000 tones transportades.

Ens arribem cap al port on hi ha el Tinglado, antic magatzem del ferrocarril que ha sigut restaurat. El seu interior ha estat habilitat com a centre d'interpretació de les Vies Verdes.

Des d'aquest punt tenim una bona perspectiva de la Caseta del Salvament de Nàufrags, edifici construït l'any 1897 on hi guardaven els útils propis per al salvament marítim, a més d'instruments de navegació i comunicacions. També hi havia una dependència amb llits per acollir els mariners que naufragaven a la costa propera.

Continuem cap al passeig que va seguint paral·lel al mar.

De seguida observem un edifici que, per la seva arquitectura singular, destaca enormement de la resta, és el Casino la Constància, conegut popularment com a Casino dels Nois com a contrapunt al Casino Guixolenc o dels Senyors. La Constància aglutinava artesans, obrers, gent del mar i petits burgesos liberals.

Tot just s'acaba de celebrar el cent vint-i-cinquè aniversari de la construcció de l'edifici. És obra de l'arquitecte General Guitart i Lostaló, d'estil trencador amb l'academicisme imperant a l'època, manllevant l'estil hispanoàrab. Va ser concebut com a espai de relació i tertúlia, d'esbarjo i també d'intercanvi d'idees i de lectura.

A la primera planta, a més d'una gran sala on s'hi han vingut celebrant tota mena d'activitats culturals, hi ha una biblioteca que havia donat resposta als anhels de formació i lectura dels associats.

Davant per davant, a l'altre costat de la rambla hi ha un altre dels edificis destacats de Sant Feliu, la Casa Patxot, avui seu de la Cambra de Comerç. Es tracta d'un edifici amb referències modernistes i noucentistes, dissenyat per l'arquitecte Albert Juan i Torner en rebre l'encàrrec de rehabilitar la casa pairal dels Patxot.

A la façana destaca un gran rellotge de sol amb al·legories a la feina al camp i al mar, també conté la inscripció "lo ritme van seguint les estrelles".

Al mateix passeig, al número 36, hi ha el Casino Guixolenc, el dels Senyors. L'edifici històric fou enderrocat per construir-hi un modern bloc d'habitatges. Els baixos són la seu de l'entitat, on es duen a terme activitats socials i culturals.

Arribem a l'edifici de l'ajuntament que fou reformat i millorat a partir d'una construcció del 1547. Tot i donar al passeig del Mar, l'entrada principal està a la façana de la plaça del Mercat. Del cos de l'edifici sobresurt la torre del rellotge coronada amb una estructura metàl·lica que fa de campanar.

Dels anys 1929-30 és l'edifici del mercat municipal.

A la rambla Vidal trobem un altre edifici que ens crida l'atenció, d'estil noucentista. És la seu de la Caixa de Pensions, obra de l'arquitecte gironí Rafael Masó. Hi observem elements ceràmics que es veuen repetits en molta de la seva obra.

Continuem pel carrer Major fins a la farmàcia Ruscalleda, un molt interessant establiment d'estil modernista. Gaudim admirant els treballs de forja i la decoració de l'interior.

Ens arribem al carrer Algavira a visitar la Casa Irla, coneguda també com a Taverna de Cas Romagué. Aquesta fou la casa familiar on va néixer Josep Irla i Bosch, qui fou el 124è President de la Generalitat de Catalunya.

Els Irla eren una família de vinyaters que van obrir una taverna als baixos de la casa. El fill Josep va passar d'ajudar la família a la taverna a ser industrial taper i consignatari de vaixells, tot prosperant va arribar a tenir una goleta de transport pròpia que feia el trajecte entre els ports de Sant Feliu i Barcelona. Família republicana i federal que convertí casa seva, la taverna, en lloc de trobada política.

Maqueta del veler de Josep Irla

La casa fou reformada el 2003. Als baixos hi torna a haver la taverna on es conserven alguns dels elements de la producció de vi. Al pis hi ha un petit museu que reivindica la figura del President.

Continuem interessats en la figura de Josep Irla, ens arribem al cementiri.

Aquí observem la capella neogòtica i diferents panteons modernistes i noucentistes.

Finalment localitzem el discret i senzill nínxol que acull les restes del President que morí el 1958 a l'exili. No fou fins al 1981 que les seves despulles foren retornades al seu poble natal.

Anem ara al conjunt monumental fortificat del Monestir, edificat damunt restes romanes. El conjunt presenta elements que van del preromànic al barroc.

L'Arc de Sant Benet és l'antiga entrada al recinte monàstic.

L'anomenada Porta Ferrada consta de tres arcs de ferradura a la part inferior i de tres finestres triforades a la superior.

El Monestir acull el Museu d'Història de la ciutat, una part del qual està dedicat a exposicions temporals. L'exposició que es pot veure actualment a la quarta planta és "Curar-se en salut" que parla de la salut i els recursos que tenim els ciutadans per protegir-la.

En forma permanent s'hi exposen elements distintius de l'activitat econòmica de la població: el mar i l'explotació del suro.

També s'hi mostren elements de la vida al Monestir, destaquen un parell de cantorals dels segles XVI i XVII.

Accedim a la torre del Corn de planta rectangular, des d'on es feien senyals amb un corn marí. Continuem per darrera la Porta Ferrada per poder pujar a la torre del Fum, de planta semicircular, des de dalt de la qual es feien senyals de fum per advertir la població de perills imminents. Al seu interior hi havia hagut una sala noble al servei de l'abat.

L'església del monestir és actualment l'església parroquial. La capçalera, del segle XIV, és d'estil gòtic.

Pugem fins al mirador i ermita de Sant Elm. Des del segle XV aquí hi havia hagut una fortificació defensiva amb gran visió del litoral, des de Tossa fins a Palamós. El 1923 s'hi va edificar l'ermita actual.

La magnífica vista des del mirador va inspirar l'escriptor Ferran Agulló i va batejar aquesta costa com a Costa Brava.

Acabem la visita arribant-nos a la platja de Sant Pol, al nord del terme, on trobem un conjunt de xalets de finals del segle XIX i principis del XX d'estils modernista i noucentista.

La Casa Estrada destaca per les seves torres, per això és coneguda popularment com a "Xalet de les Punxes".

La Casa Girbau Estrada

i la Villa Más

* * * * * * * * * *

Vull deixar constància del meu agraïment a en Francesc Cruz de la Taverna de Cas Romagué, a en Josep Valentí vicepresident del Casino la Constància i a la Laura Francès del Museu d'Història. Tots ells han col·laborat de manera decidida a enriquir i fer possible la present proposta tal com queda mostrada.