Si em voleu acompanyar pel recinte modernista de Sant Pau...

Visitarem una de les obres cabdals del modernisme, que l'any 1997 fou declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.

La història de l'hospital es remunta al 1401, quan el Consell de Cent i el Capítol Catedralici van acordar fusionar els diferents hospitals de la ciutat en un de nou, l'Hospital de la Santa Creu. L'antic edifici avui és la seu de la Biblioteca de Catalunya.

A principis del segle passat, el llegat del banquer Pau Gil i Serra va permetre la construcció d'un nou hospital, més gran i modern, capaç d'atendre les necessitats sanitàries d'una ciutat en constant creixement. El projecte d'una ciutat assistencial dins de la ciutat fou dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. Va ser inaugurat l'any 1930 amb el nom d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Dels 48 pavellons dissenyats solament se'n van acabar construint 27, dels quals només 16 són modernistes. 

L'evolució constant de la medicina moderna obligà, l'any 2000, a la construcció d'un nou hospital que fou acabat el 2009. Aleshores començaren els treballs de rehabilitació del conjunt modernista que encara continuen. Tanmateix ja es possible  visitar-ne una part molt substancial.

Cada pavelló es pensà per acollir una especialitat mèdica diferent. Tots estaven aïllats i separats per zones enjardinades, comunicant-se entre si a través d'una complexa trama de galeries subterrànies, cobertes amb volta catalana.

En un punt d'aquestes galeries, una projecció dinàmica sobre les parets enrajolades mostra escenes del seu ús en l'època hospitalària.

Amb els jardins i la pensada tria de materials es volgué crear un entorn natural i agradable pels als malalts. 

El material que predomina en l'edificació és el maó vermell. La pedra es emprada en els detalls arquitectònics i escultòrics. La ceràmica és l'element decoratiu més vistós tant a l'exterior com a l'interior.

Els edificis tenen un bon nombre de xemeneies de ventilació.

De cada pavelló hi sobresurt el dipòsit d'aigua. Estan acabats amb petites cúpules o torretes decorades.

Les grans cúpules de les sales de dia estan recobertes d'escames ceràmiques de colors.

Entrem a l'interior del pavelló de Sant Rafael, exemple d'uns dels pavellons d'infermeria. Està dominat per un gran espai longitudinal destinat a l'hospitalització. També hi ha la sala de dia, despatxos mèdics i altres serveis. L'ús de la ceràmica decorativa de tonalitats suaus ajudava a la teràpia dels pacients.

Ens arribem ara al petit Pavelló de Sant Jordi, destinat al reconeixement dels malalts i més tard a urgències i pediatria. Actualment està dedicat a exposicions temporals.

La visita acaba al Pavelló de l'Administració, l'edifici més gran, espectacular i decorat amb l'ornamentació més rica. És l'entrada principal al complex que acollia les dependències de direcció.

El vestíbul és imponent. Hi destaquen nou voltes aguantades per columnes de pedra i marbre, n'hi ha d'esfèriques i d'elíptiques i estan recobertes amb rajoles. Les petxines de les voltes estan decorades amb motius heràldics i els escuts de Barcelona i Catalunya i les creus de la Catedral de Barcelona i la de Sant Jordi.

A la petita cúpula del forat de l'escala hi ha un vitrall  que aporta llum i color.

Pugem l'escala que surt del vestíbul.

Continuem pel passadís que ens condueix a la Sala Lluís Domènech i Montaner.

Tornem a la planta baixa. De cadascun dels extrems del vestíbul surten sengles galeries profusament decorades.

Al final arribem a una sala d'actes en la que admirem la decoració del sostre.